El PDECat manté el pols amb la Crida i es resisteix a dissoldre's

BarcelonaDies clau en les negociacions entre el PDECat i la Crida Nacional sobre el futur de l'espai de JxCat. El temps corre, les reunions s'acumulen i les posicions no avancen. Prova d'això és que malgrat les trobades que ha mantingut el president del PDECat, David Bonvehí, aquest dimarts a Brussel·les amb l'expresident Carles Puigdemont i aquest dimecres amb Jordi Sànchez i Toni Morral, president i secretari general de la Crida, a la presó de Lledoners, la situació segueix encallada. La Crida continua negant-se a anar en coalició amb el PDECat a la pròximes eleccions i el PDECat a dissoldre's per formar un nou partit. La situació, com ha anat explicant l'ARA des de dilluns, és de caixa o faixa i, segons diversos dirigents consultats, la setmana que ve pot ser decisiva.

Malgrat les reticències de la Crida i de Carles Puigdemont i després de guardar silenci dimarts i dimecres, aquest dijous fonts del PDECat han explicat que la seva aposta continua sent la d'anar en coalició. Una fórmula que, consideren, és la millor solució ara per ara, almenys temporalment i per guanyar temps. Argumenten que amb aquesta via els dos partits evitarien per ara la confrontació, anirien junts a les eleccions i, un cop celebrats els comicis, ja tornarien a obrir el debat si han de confluir en un sol partit. "Hem d'intentar la coalició des del reconeixement mutu, i després el temps dirà si es pot acabar confluint en una organització", resumeixen les mateixes fonts.

El PDECat reivindica que no se'l pot obligar a dissoldre's. Entre els motius en destaquen fonamentalment dos: no perdre l'estructura i múscul territorial que té actualment el partit i no posar el comptador a zero de "més de 40 anys d'història política" –comptant la trajectòria anterior de CDC–. Així, el partit de Bonvehí conclou que la coalició és la solució més factible: el PDECat no es dissol i la Crida no s'ha de fusionar amb ningú. "Si tu no et vols dissoldre i l'altre no es vol fusionar, [la coalició] és el ventall intermedi", opinen.

La situació, però, és límit. Ja fa dues setmanes que la delegació del PDECat va sortir de Lledoners amb una negativa frontal de Sànchez i Morral a la seva proposta de mantenir les dues organitzacions i fer un pacte de coalició cada cop que s’hagi de concórrer a una cita electoral. El líder de la Crida defensa forjar un nou partit polític a partir de l’adhesió de les militàncies de les dues formacions i dels independents del grup al Parlament, una opció que té el vistiplau de Puigdemont, com va fer saber l'expresident a la comitiva del PDECat que es va desplaçar a Brussel·les.

Cap de les dues parts, doncs, sembla per ara disposada a cedir. Tanmateix, des del PDECat no tiraven aquest dijous la tovallola. "La voluntat és que hi hagi acord", concloïen. La data límit d'aquestes negociacions és incerta, però totes les parts admeten que ha de ser qüestió de setmanes perquè ja s'ha entrat en temps de descompte. De moment Bonvehí encara no ha convocat la direcció del partit per explicar la situació actual de les negociacions –podria fer-ho en els pròxims dies–, i fonts del PDECat preveuen que encara hi hagi una pròxima reunió a Lledoners la setmana que ve per intentar desencallar un acord que ara mateix sembla lluny. L'horitzó del trencament, admeten algunes fonts, no és descartable, malgrat que ningú l'apunta com un escenari desitjable a les portes d'unes eleccions en què, segons les enquestes, l'espai de JxCat pot disputar-se amb ERC el lideratge de l'independentisme. "A nosaltres anar sense Puigdemont ens fa molt mal, però a ell anar sense nosaltres li pot costar les eleccions", resumeix una font del PDECat per defensar que encara és possible l'entesa.

Elecció de candidats

La situació es pot accelerar un cop s'aprovin els pressuposts de la Generalitat i s'anunciï la data de les eleccions catalanes, siguin quan siguin. Aleshores els dos partits hauran de decidir com es presenten, perquè caldrà parlar ja de llistes i de candidats. Un dels que sonen com a aspirants a liderar l'espai de JxCat és el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que ahir va moure fitxa. "Continuo estant a disposició d'aquest espai", ha dit en relació a la cursa a JxCat per definir un candidat efectiu a la presidència de la Generalitat de cara a les pròximes eleccions. En una entrevista a TV3, Calvet ha dit que la decisió es prendrà un cop s'hagi acabat d'"ordenar" l'espai postconvergent.

Al marge de quina sigui l'estructura final, el més probable és que Carles Puigdemont encapçali la llista al Parlament de manera simbòlica i que sigui ell mateix el que esculli el número dos que, en la seva absència, sigui el veritable candidat per encapçalar el Govern. Però Calvet, que competeix per a aquest lloc amb altres consellers com Jordi Puigneró, titular de Polítiques Digitals i Administració Pública, ha apostat perquè les decisions es prenguin "democràticament". "Un procés de primàries seria molt oportú i, si es donen les circumstàncies, estaré a disposició d'aquest espai", ha afirmat.

El nom de Puigneró va agafar força després que fos escollit per formar part de la delegació catalana a la taula de diàleg entre governs, un fet que va ser interpretat com una benedicció de Puigdemont, que compta amb el conseller com una de les persones de la seva confiança. No obstant això, i segons apuntaven posteriorment diverses fons a l'ARA, la decisió va ser presa pel president Quim Torra i al darrere hi havia la sintonia que manté amb el titular de Polítiques Digitals. Calvet, per la seva banda, compta amb Josep Rull i Jordi Turull com a padrins.

Juntament amb Calvet i Puigneró, un altre nom que sona a l'executiu per encapçalar la pròxima llista de JxCat és el de la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, promoguda per la direcció del PDECat. Fora del Govern també hi ha la portaveu postconvergent al Congrés, Laura Borràs, pendent de com acaba el seu periple judicial al Tribunal Suprem; la cap de files a l’Ajuntament de Barcelona i diputada al Parlament, Elsa Artadi, tot i que s’ha autodescartat en públic, i fins i tot l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. L'expresident de la Generalitat Artur Mas continua sense descartar tornar a ser candidat, si bé assegura que no ho vol ser i manté que en cap cas accediria a encapçalar una llista si la Crida i el PDECat no es presentessin en una mateixa candidatura. El ball de noms, de fet, no es resoldrà fins que no es resolgui primer la negociació del PDECat i la Crida sobre el destí de JxCat.