Per què el calendari del 12-M beneficia Puigdemont
MadridAra ja es pot afirmar amb coneixement de causa que els comuns no van preveure la cadena d'esdeveniments que seguiria el seu no als pressupostos. De manera que una operació destinada a reforçar el seu perfil i a pressionar el PSC i ERC perquè els obrissin les portes de l'Ajuntament ha derivat en una bomba política amb múltiples derivades i danys col·laterals (amb Yolanda Díaz especialment tocada) dels quals ara tot just comencen a ser conscients. D'entrada, una convocatòria electoral produïda pel seu no als que podien haver estat els últims pressupostos expansius en molts anys –i que han fet descarrilar també els de l'Estat– no sembla el millor escenari per al partit teòricament més favorable a la despesa pública.
Així i tot, si l'objectiu de castigar ERC també era, de retruc, acabar amb la majoria independentista al Parlament i facilitar un tripartit d'esquerres, aquesta aposta tampoc està clar que hagi de sortir bé. I això és així perquè el calendari electoral, malgrat el victimisme de Junts, que assenyalen una presumpta conxorxa entre el PSC i ERC, és ideal per a Carles Puigdemont. Per què? Doncs perquè tota la precampanya i la campanya estaran marcades pel seu possible retorn –ara sí–, i això imposarà el marc que més convé a Junts, és a dir, una mena de plebiscit sobre el Procés i l'1-O representat en la figura de l'expresident.
Si les eleccions haguessin sigut al febrer, com volia Pere Aragonès, potser Puigdemont ja hauria tornat i, amb el temps, s'hauria diluït l'efecte del seu retorn. Ara no. Ara es votarà en ple efecte Puigdemont, i sense que Junts tingui necessitat de presentar un programa amb mesures concretes ni debatre sobre model de país. O és que algú s'imagina Puigdemont en campanya parlant de l'impost de successions o del Hard Rock en uns actes o debats en què haurà de participar telemàticament i es posarà en evidència que és un candidat perseguit per la justícia espanyola? De tots els calendaris electorals possibles, aquest, el d'un Puigdemont que no pot venir en campanya però potser sí per al debat d'investidura, és el millor de tots per a ell. Més èpica impossible.
La majoria independentista
Llavors hi ha una altra pregunta a fer-se: ERC era conscient d'aquest fet? I la resposta és que potser no ho eren del tot, però que en tot cas allargar l'agonia d'un Govern en minoria i sense pressupostos sempre hauria estat un escenari pitjor. Així i tot, ERC es pot beneficiar també de l'efecte Puigdemont, ja que sense la capacitat de mobilització i arrossegament de l'expresident és molt difícil revalidar la majoria independentista al Parlament. Ara tampoc és fàcil, però ho és més que abans. L'expresident, amb la CUP completament desenfocada, és l'únic que pot arrossegar a les urnes l'independentisme desencantat i que amenaçava amb l'abstenció o la quarta llista. I també és l'únic que pot frenar de forma efectiva l'efecte Orriols, sobretot a les comarques gironines.
Caldrà veure quin és el resultat de les urnes i la formació posterior del Govern per avaluar la jugada dels comuns. Però hi ha motius per pensar que l'efecte final pot ser exactament el contrari del que buscaven. Ada Colau serà qui haurà obert les portes de la Generalitat a Carles Puigdemont? El 12 de maig a la nit començarem a sortir de dubtes.