Procés sobiranista

Marc Sanjaume: "Cal cercar vies inclusives per tornar a donar veu a la ciutadania"

President del consell acadèmic de l'acord de claredat

El president del consell acadèmic de l'acord de claredat
Procés sobiranista

BarcelonaAquesta setmana el president Aragonès ha posat en marxa l'acord de claredat. Per fer-ho, ha creat un consell amb acadèmics que l'assessoraran en la recerca de mecanismes per solucionar conflictes polítics. Hauran de fer un informe preliminar que ha de respondre a cinc preguntes, entre les quals com es podrà implementar un referèndum. El president d'aquests acadèmics és el politòleg de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Marc Sanjaume.

Qui i quan li proposa liderar aquest consell?

— Fa un mes i mig m'ho proposa el president de la Generalitat. Em cita a Palau per fer-me saber que en aquesta idea de l'acord de claredat necessitava un consell acadèmic.

¿El fet que aquest acord de claredat no tingui suports al Parlament, més enllà d'ERC, el va fer dubtar a l'hora d'assumir el repte?

— Com a acadèmic vaig considerar que si el president del meu país em demanava assessorament era gairebé un deure implicar-m'hi. També vaig pensar que amb la meva experiència, les meves estades acadèmiques al Canadà i al Quebec, podia aportar alguna cosa en aquest terreny. És el meu tema d'estudi. Hi ha una segona consideració: em va semblar una proposta constructiva en la línia de buscar solucions i de tornar a donar la veu a la ciutadania de Catalunya. Jo no soc militant d'ERC ni de cap partit.

Tenint en compte que al Quebec no hi ha hagut cap més referèndum, ¿la d'acord de claredat és una bona etiqueta?

— Em sembla una molt bona etiqueta. El concepte de claredat ve del dictamen del Tribunal Suprem canadenc sobre la secessió del Quebec. És un dictamen que apareix després d’un referèndum d'independència que no va ser acordat (1995), i que té un dels llenguatges més avançats del món en termes de la resolució d'un conflicte territorial on hi ha una demanda d'independència. Té la virtut d'oferir la legitimitat a totes les parts i de ser molt exigent amb els independentistes però també amb els centralistes. Què ens han d'explicar als catalans? Els conflictes territorials són molt llargs i no hi ha solucions ideals.

No tot l'independentisme veu bé aquesta idea, i tampoc cap actor de l'unionisme. ¿És un risc per al mètode de l'acord de claredat?

— A nosaltres no se’ns demana analitzar la situació partidista de Catalunya.

Què se us demana?

— Es plantejaran diferents escenaris i possibilitats amb un comú denominador: han de ser els catalans i les catalanes que decideixin com vol ser Catalunya. L'informe que fem els experts té una virtut important: els polítics són molt curtterministes, i això no és una crítica perquè hi ha eleccions i necessiten resultats que els legitimin; els acadèmics no. Els informes tenen una virtut, que és que queden.

Ens hem d'imaginar un mapa d'opcions?

— Ens ho hem d'imaginar així.

Al seu consell hi ha acadèmics amb punts de vista molt diferents. Per exemple s’ha qüestionat el nom d’Astrid Barrio... 

— A mi m’agrada que hi hagi col·legues acadèmics que pensin molt diferent. Tenim posicions molt allunyades, i a mi m'hauria agradat potser que fins i tot fossin més allunyades, també pel costat independentista. Aquest exercici ha de tenir un comú denominador, donar la veu als catalans, i no excloure opcions: hi han de ser els que estan en contra de la independència, el dia que això es decideixi, i hi han de ser els que hi estan a favor.

¿Potser el més innovador del que estem a punt de veure és que per primera vegada es vol interpel·lar els del no a la independència?

— Això penso que forma part de l'exercici de la claredat, però jo no ho plantejaria amb aquestes paraules. Jo no seria monolític. Si gratem una mica a les enquestes del CEO els del són molt diversos i els del no són molt diversos.

¿El fet que això es faci ara un cop ja s’ha exercit la unilateralitat resta credibilitat a l’acord de claredat?

— Primer, hem de mirar endavant i, segon, cada moment polític possibilita unes estratègies diferents. Cal cercar vies inclusives per tornar a donar veu a la ciutadania.

Però des del punt de vista d’un partidari del no, que ha vist com el Govern ja ha fet un referèndum unilateral i fins i tot una DUI, per què ara s’ha de sentir interpel·lat pels mateixos en aquest procés?

— La virtut de la claredat és que no predetermina el resultat. En el moment en què les regles del joc són compartides i pots guanyar legítimament tens incentius per participar-hi.

És a dir, ¿els del no no han participat fins ara en el Procés per què ho veien perdut?

— Perquè no hi havia un llenguatge comú ni unes regles del joc comunes amb els del no.

¿El consell acadèmic farà propostes concretes?

— Això forma part de la tensió entre el pluralisme que hi ha al consell acadèmic, que és molt bo, i la dificultat de concreció. La nostra vocació és que les propostes siguin al màxim d’aterrades possible.

El president del consell acadèmic de l'acord de claredat, Marc Sanjaume.

En el cas del Quebec les dues parts estaven d’acord que discutien sobre la independència. En el cas de Catalunya, un dels debats és el que s’ha de decidir. No només el mètode. Com es resol, això?

— Com a coordinador tinc un compromís acceptat per tota la resta del consell acadèmic que no s’ha d’excloure cap proposta. Sí que es parteix d’una premissa, i és que s’ha de donar veu a la ciutadania de Catalunya, això no ho discuteix ningú.

Vostè deia que els conflictes territorials són llargs i que no hi ha solucions ideals. ¿Això és un principi de realisme que li ha faltat a tot plegat fins ara?

— La meva funció no és jutjar el que s’ha fet fins ara. El que sí que sé és que en el context actual és molt necessari el rigor acadèmic. Hem de ser exigents amb els casos de la política comparada que ens permeten avançar.

¿Es limiten a la legalitat actual per fer les propostes?

— Incloem la legalitat com un factor rellevant, però volem que aquest debat que hem de tenir, que és un debat entre acadèmics, sigui creatiu i obri vies per incloure noves possibilitats. Per tant, és una variable a tenir en compte, però el punt de partida no poden ser les sentències del Constitucional.

Quines opcions legals no s’han explorat fins ara per fer un referèndum a Catalunya?

— Això ho discutirem en el consell acadèmic.

Cobraran per aquesta feina?

— Cobrarem només per assistència a reunions.

stats