La caixa de solidaritat recapta prop de 100.000 euros en una setmana

BarcelonaJust fa una setmana, l’ANC i Òmnium aprofitaven la concentració davant del Palau de Justícia de Barcelona en suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària primera de la mesa, Anna Simó, per anunciar la posada en marxa de la caixa de solidaritat. Una iniciativa que té per objectiu recollir aportacions ciutadanes per pagar les multes dels encausats pel Procés. Set dies més tard, segons avancen fonts de les entitats a l’ARA, ja s’han recollit prop de 100.000 euros -94.300 a falta d’actualitzar la recaptació d’ahir- i s’ha pagat la primera multa de 30.000 euros pel 9-N, corresponent a la condemna de l’exconseller de la Presidència Francesc Homs. L’única, de moment, que és ferma. La transferència s’ha fet directament de la caixa de solidaritat al Suprem, la qual cosa, segons les entitats, també és un “missatge” a l’Estat.

Les pròximes sancions que pot assumir la caixa de resistència poden ser -en cas que el Tribunal Suprem confirmi la condemna- la de l’expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, que també voregen els 30.000 euros (Mas va ser sancionat amb 36.000 euros, Ortega amb 30.000 i Rigau amb 24.000). Fonts de les entitats consultades remarquen que l’objectiu del fons és “minimitzar” les conseqüències de les sancions que pugui imposar la justícia espanyola. “Demanem als polítics que facin el que es van comprometre a fer però els alleugerim la càrrega”, defensa un dels impulsors de la caixa de solidaritat.

Sancions “selectives”

El cas dels membres del Parlament, acusats de desobeir el Tribunal Constitucional per haver permès la votació de la resolució sobre el referèndum, és una altra de les causes -en fase d’instrucció- en què pot respondre la caixa. Unes multes que serien, segons algunes fonts, pròximes als 30.000 euros.

Les entitats creuen que la caixa de solidaritat serveix per “donar confiança” a la resta de responsables públics que d’aquí al setembre poden veure afectat el seu patrimoni per l’organització del referèndum o la preparació del procés de desconnexió, pel qual la fiscalia ja ha obert diligències contra el Govern. “La solidaritat assumirà el cost d’aquestes sancions”, assegura un membre de les entitats, que acusa l’Estat de voler fer “por” a través de “càstigs selectius” i no massius.

La caixa de solidaritat està auditada pels expresidents del Parlament Joan Rigol, Núria de Gispert i Ernest Benach, que són els encarregats de “garantir” -remarquen des de les entitats- que els diners que es recaptin es faran servir per a la finalitat amb la qual ha sigut creada la caixa. I quins són els criteris? Doncs que els beneficiats siguin persones individuals (en cap cas entitats o partits) multats -en condemnes fermes- per haver participat en accions relacionades amb les reivindicacions sobiranistes de caràcter “pacífic i no violent”. Aquests diners, doncs, no poden servir per pagar les multes de gairebé 400.000 euros de l’Agència de Protecció de Dades espanyola a l’ANC i Òmnium. En tot cas, són aquestes mateixes dues entitats sobiranistes les que, en la seva condició d’impulsores de la iniciativa, decideixen en quins supòsits cal respondre.

Resposta per a ciutadans

Tot i que s’ha posat en marxa arran de la primera condemna a càrrecs públics relacionada amb el Procés, des de les entitats remarquen que el fons no només va adreçat a polítics sinó que també vol donar cobertura a ciutadans processats. Fonts de l’ANC assenyalen, per exemple, les causes relacionades amb les estelades als camps de futbol.

Tot i que per a alguns arriba tard -en privat, dirigents del PDECat havien mostrat malestar per la tardança a actuar després de la sentència del 9-N contra Francesc Homs-, la caixa de solidaritat es va posar en marxa dilluns amb la complicitat de Junts pel Sí (JxSí), la CUP i Catalunya Sí que es Pot (CSQP), una foto unitària del sobiranisme molt preuada per a les entitats. Ara ja estan a punt per assumir la resposta econòmica a les futures condemnes dels tribunals pel Procés.