La caiguda lliure de (gairebé) tot l’independentisme

BarcelonaEls dos milions de vots independentistes de les eleccions del 2017 (i del referèndum de l’1-O) van marcar una fita històrica que defineix una època ja superada. El Procés s’ha acabat i, mentre els actors protagonistes intenten recuperar l’alè –i posar punt final a les conseqüències de la repressió de l’Estat–, el moviment evidencia que està en caiguda lliure. Les eleccions de l’any passat en van ser la demostració més fefaent: a les catalanes es van perdre 700.000 vots respecte al 2017 (i gairebé 100.000 en comparació amb les del 2021, en plena pandèmia) i a les europees, 1 milió de vots respecte a les del 2019. Però aquesta setmana hem conegut dues noves dades representatives del moment que travessa l’independentisme.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder

Inscriu-t’hi

En una entrevista a RAC1, el president de l’ANC, Lluís Llach, va reconèixer que el nombre de socis de l’entitat ha caigut fins als 30.000, quan n’havia tingut més de 40.000 fins fa no gaire. Tot i que l’Assemblea no fa públiques les seves dades d’afiliació, sí que ho ha fet en ocasions puntuals en el passat i sabem que el 2022 en va arribar a tenir 45.000 (almenys això és el que va comunicar la mateixa ANC). L’entitat ha perdut, doncs, un de cada tres socis en els últims anys, i les seves mobilitzacions també han anat perdent afluència. Tampoc sabem exactament quants socis ha perdut el Consell de la República, que ja té nou president. Mentre anaven creixent hi havia un comptador a la seva pàgina web que va arribar a superar els 100.000 afiliats (s’havia de fer una aportació de 10 euros una única vegada). Internament, s’assumeix que aquest número ha anat baixant, especialment el dels socis que són actius: 8.000 han votat en les eleccions d’aquesta setmana quan el 2021 ho van fer més de 22.000.

L’opacitat en les dades de militància també és una característica habitual dels partits, però les votacions internes donen la possibilitat d’anar actualitzant la xifra de tant en tant. Sabem que la CUP té uns 2.200 militants i que en algun moment del passat recent n’havia comunicat uns 3.000; que ERC ha perdut 1.500 militants des del 2019 fins a situar-se en 8.300 (malgrat tot, continua sent el partit independentista amb més militants) i que Junts és el partit que, sense fer escarafalls, millor està esquivant la crema generalitzada: té uns 6.500 militants, els mateixos que el 2021. Aliança Catalana està en un moment invers a la resta: l’extrema dreta aspira a seguir creixent, capitalitzant una part del descontentament dels votants, tot i que encara és d’hora per saber fins on arribarà.

L'excepció que confirma la regla

I llavors hi ha Òmnium Cultural. L’entitat presidida per Xavier Antich ha perdut 5.000 socis en els últims dos anys, però el guany net en els anys del Procés supera àmpliament els resultats de tota la resta d’actors conjuntament. El 2010, encaminats cap als 50 anys, Òmnium tenia 24.000 socis, que va multiplicar per dos el 2015, per sis el 2018 i per vuit el 2019. 181.000 socis és la xifra que va arribar a mantenir fins al 2022. Avui, la nova estratègia passa per assumir que cal actuar davant el perill que corren la nació i la llengua catalana.

Els detalls de la setmana

1.

La no trobada de Junqueras i Collboni entre monges clarisses

Després de 700 anys les monges clarisses s’han acomiadat del Monestir de Pedralbes en una última recepció per Santa Eulàlia. Hi va assistir l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i també el líder d’ERC, Oriol Junqueras, que encara no han resolt si compartiran govern a la ciutat. En un moment de la recepció un era a la dreta i l’altre a l’esquerra, i amb via lliure per creuar-se, però... van passar de llarg. No es van veure?

2.

Nuclears? Sí, gràcies

Desnuclearitzar Catalunya. Hi ha poques coses que uneixin Junts i ERC, però aquest concepte formava part de l’últim programa electoral de tots dos. Probablement per això s’ha entès poc que els dos partits independentistes s’hagin abstingut al Congrés i hagin permès l'aprovació de la proposta del PP per prorrogar la vida útil de les centrals nuclears. Una votació que, en tot cas, no és vinculant per al govern espanyol.