175.000 persones a la cadena humana basca pel dret de decidir

VitòriaEn ple debat al Parlament de Vitòria sobre el nou estatus polític d’Euskadi –que ha de substituir l’Estatut de Gernika–, la reivindicació del dret de decidir va tornar a inundar els carrers i pobles d’Euskadi gràcies a l’entitat Gure Esku Dago. Més de 175.000 persones van participar aquest diumenge en una cadena humana de 202 quilòmetres que va unir Sant Sebastià, Bilbao i Vitòria, superant amb escreix les expectatives que s’havien marcat els organitzadors, que preveien arribar a 100.000 persones.

La mobilització emulava la Via Catalana, que va unir Catalunya de punta a punta la Diada del 2014. La manifestació basca es va desenvolupar en un clima festiu i reivindicatiu, i va comptar amb la participació de destacats membres de la societat i la cultura basques i dirigents polítics del PNB, EH Bildu i Elkarrekin Podem. Per part de la formació 'jeltzale', s’hi va poder veure el president de l’Euzkadi Buru Batzar, Andoni Ortuzar, així com els presidents provincials i els alcaldes de les tres capitals basques. La delegació d’EH Bildu l’encapçalava el coordinador general, Arnaldo Otegi, i el líder de Sortu, Arkaitz Rodriguez. A més, hi va ser present la representant d’Elkarrekin Podem Pili Zabala, a pesar que el seu partit es va abstenir fa tres setmanes al Parlament en la votació del preàmbul del nou estatus, que fa referència al dret de decidir. El suport a la marxa el van completar els sindicats ELA i LAB i l’Athletic de Bilbao, un gest atípic en un club que no acostuma a donar suport a manifestacions que surten de l’àmbit esportiu.

El color groc en solidaritat amb els presos polítics catalans i la sinergia entre el Procés i Euskadi van ser presents al llarg de la mobilització. En tota la cadena humana hi abundaven les estelades i els llaços grocs, però el punt en què era més explícit el suport al Procés i el rebuig a la repressió va ser al quilòmetre 122, a la plaça El·líptica de Bilbao: allà es van donar la mà la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie; el dirigent d’Òmnium Cultural Ignasi Termes; la diputada de JxCat Aurora Madaula, i l’exdiputada de la CUP Mireia Boya. Per part d’ERC, Gabriel Rufián va encapçalar la delegació republicana a Sant Sebastià.

En l’acte de clausura, davant el Parlament basc, la plataforma Gure Esku Dago va llegir un manifest en què subratllava que “aquest poble ha deixat molt clar que no està disposat a fer passos enrere en els seus objectius”. L’entitat creu que l’any que ve es podran fer “passos significatius per avançar en el dret de decidir”, que consideren “un instrument fonamental per garantir la convivència a llarg termini”. “Tenint com a únic límit la voluntat democràtica de la ciutadania, permet defensar tots els projectes polítics en igualtat, sense exclusions”, considera la plataforma. Gure Esku Dago va presentar a la cambra basca un document, 2.019 raons –en al·lusió al repte marcat per a l’any que ve–, amb arguments pel dret de decidir recollits en pobles i ciutats basques. El pas següent, van assegurar els organitzadors, és portar la proposta al Parlament de Navarra. No obstant això, i al contrari que altres mobilitzacions, la cadena humana d’ahir no va arribar fins a la comunitat foral.

L’èxit de la manifestació reforça l’entitat, que havia vist que una de les seves últimes iniciatives no havia obtingut l’èxit esperat. Gure Esku Dago, que s’emmiralla en les iniciatives populars prèvies i fruit del Procés, va organitzar consultes populars als municipis que van comptar amb poca participació.

El manifest de l’entitat proclama que “és el moment de redoblar l’esforç i deixar de banda els prejudicis” per aconseguir la sobirania basca. Un procés que compta amb poc suport al Parlament –només EH Bildu l’abraça amb entusiasme, i el PNB accepta el dret de decidir en genèric–, però que Gure Esku Dago es compromet a impulsar-lo col·laborant amb partits, institucions i agents socials.

Els pròxims mesos l’entitat promourà “un espai permanent de col·laboració i consens” que pugui conduir a “un pacte de país que, tenint en compte els diferents territoris” que formen Euskal Herria (les set províncies del País Basc, Navarra i Euskadi Nord), permeti decidir el seu futur. Segons va destacar el seu portaveu, Angel Oiarbide, “el dret de decidir serà clau el pròxim cicle polític”.