Arrimadas, entre dues aigües: el PP li llança una opa hostil i la Moncloa vol més pactes

Barcelona / MadridMentre Inés Arrimadas acusa Isabel Díaz Ayuso de creure's el fantasma d'una moció de censura a Madrid inexistent, la líder popular ja està en campanya electoral. I els primers passos del PP apunten que el que fins ahir era una relació estable basada en governs de coalició, ara s'ha convertit en un intent d'opa hostil cap al partit taronja. L'atac és en forma d'engolir el seu electorat. I a més dels votants taronges, també els seus dirigents. Aquest dimecres Teodoro García Egea, secretari general del PP, ja va obrir la porta "a tots els militants i dirigents de Cs defraudats amb Arrimadas", i aquest dijous la mateixa Díaz Ayuso ha afirmat a esRadio que "si hi ha la possibilitat" intentarà "comptar" amb persones del partit taronja en la seva llista electoral.

L'amenaça popular encara l'ha portat més enllà el seu portaveu al Senat, Javier Maroto, que ha assegurat a RNE que "molts dirigents" de Ciutadans s'han posat "en contacte de manera discreta" amb la formació de Pablo Casado per veure si "poden anar a un partit que és sòlid". El PP ha utilitzat els instants després del terratrèmol per posar la por al cos de Cs, un partit en hores baixes des de la marxa de Rivera i que a cada cita electoral suma un nou fracàs.

Arrimadas, però, continua navegant entre dues aigües i se centra en reiterar que el daltabaix a Madrid va ser provocat pel PP. La líder taronja ha insistit en el fet que la decisió d'aliar-se amb el PSOE a Múrcia per apartar els populars del govern respon a motius "ètics" pel Vacunagate i que el canvi d'aliances "se circumscriu només a un territori". "El nostre equip de Múrcia no podia dormir; el més fàcil és tapar-ho, però no podien", ha apuntat Arrimadas. Per això, la dirigent taronja ha desmentit que el moviment a Múrcia sigui d'abast estatal -ha dit que no ha parlat ni negociat amb Pedro Sánchez sobre el tema- i que Díaz Ayuso s'ha vist amenaçada per una moció de censura inexistent. Per justificar-ho, Arrimadas ha confirmat que Cs votarà en contra de fer fora el PP del govern de Castella i Lleó -ahir el PSOE va presentar una moció de censura en aquest territori, on l'executiu està format també per populars i taronges-. "Demostrarem que Ayuso s'equivoca", ha sentenciat Arrimadas a la Cope.

Mentrestant, la Moncloa pressiona Ciutadans perquè es converteixi en un soci habitual també al Congrés. La ministra portaveu espanyola, María Jesús Montero, ha celebrat el gir d'Arrimadas a Múrcia i l'ha animat a convertir-se en un partit important del centredreta que faci de "frontissa" entre el PP i el PSOE, capaç de pactar a dues bandes. En una entrevista a TVE, ha assenyalat que el PP s'ha llançat als braços de Vox amb l'operació d'Ayuso i ha titllat de "bogeria" la convocatòria d'eleccions en plena pandèmia, quan fa quatre dies defensava que hi hagués eleccions a Catalunya malgrat la tercera onada del coronavirus. Segons Montero, no està en risc la coalició amb Unides Podem, que ha assegurat que és "ferma i estable", tot i que ha parlat poc del bloc de la investidura.

El govern que tampoc corre perill és el de l'Ajuntament de Madrid, de PP i Cs, ja que avui la vicealcaldessa taronja de la ciutat, Begoña Villacís, ha afirmat que el seu compromís amb l'alcaldia d'Almeida segueix intacta. "Li vaig trucar per dir-li que presentava una moció de censura, i els dos vam riure", ha ironitzat Villacís a Telecinco. Més enllà de l'equilibri de forces en les coalicions de la dreta, si finalment les eleccions a Madrid són una realitat s'obrirà un nou escenari incert. A qui donaria suport Cs? Arrimadas no s'ha volgut mullar sobre aquest aspecte: ni ha descartat que el seu nou soci predilecte sigui el PSOE, ni ha desmentit que pugui tornar a donar suport a Díaz Ayuso.

Eleccions convocades

Mentrestant, les eleccions a la Comunitat de Madrid del 4 de maig ja són oficials, encara que tot apunta que si s'acaba votant ho decidiran els tribunals. Aquest dijous, el Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid (BOCM) publica el decret 15/201, signat per Díaz Ayuso, que dicta la dissolució de l'Assemblea de Madrid, la convocatòria d'eleccions el 4 de maig i el cessament de tots els consellers de Ciutadans (Cs). La campanya electoral, segons el decret, començarà el diumenge 18 d'abril i finalitzarà el dilluns 3 de maig de 2021 -les eleccions seran un dimarts-, i la sessió constitutiva de l'Assemblea se celebrarà el 8 de juny de 2021.

El Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid notifica, a més, el cessament del vicepresident i conseller d'Esports i Transparència i portaveu del govern, Ignacio Jesús Aguado Crespo -membre de l'executiva de Ciutadans-. La designació com a substituta de la conselleria serà la popular Maria Eugenia Carballedo. A partir d'ara, mentre el govern estigui en funcions, Enrique Ossorio Crespo serà el portaveu.

Els cessaments, però, no acaben amb Aguado, ja que amb la crisi de govern que va ahir obrir Ayuso va apartar tots els responsables del partit taronja, i l'executiu en funcions estarà format només per membres del PP: un govern en solitari amb tan sols 30 escons de 132. El BOCM dicta la destitució dels consellers de Ciutadans Àngel Garrido, Transports, Mobilitat i Infraestructures; Marta Rivera de la Cruz, Cultura i Turisme; Manuel Giménez, Economia, Ocupació i Competitivitat; Eduardo Sicília, Ciència, Universitats i Innovació, i Javier Luengo, Polítiques Socials, Famílies, Igualtat i Natalitat.

L'atzucac jurídic

L'article 2 de la llei 5/1990, que desenvolupa la facultat de la presidència per dissoldre l'Assemblea, detalla que "el decret de dissolució es publicarà al BOCM i entrarà en vigor en el moment de la publicació". Així, aquest dijous a primera hora els comicis ja estarien oficialment convocats. Ara bé, el PSOE i Més Madrid van registrar dues mocions per frenar la cita a les urnes aquest dimecres i van ser efectives a les 13 h d'ahir, quan la mesa de l'Assemblea va registrar-les. Les eleccions ja són oficials, però les mocions de censura també ho són, tot i que encara falta que el diari oficial de la cambra madrilenya les publiqui -un fet que també es preveu que passi aquest dijous-. Els comicis, doncs, han entrat en un embolic jurídic del qual serà difícil que surtin sense que el conflicte passi pels tribunals. I és que la clau de volta de tot plegat està en la llei. L'article 21.2 de l'Estatut d'Autonomia de Madrid diu que "el president no podrà acordar la dissolució de l'Assemblea quan s'estigui tramitant una moció de censura".

Ayuso, però, s'escuda en el fet que es dissol la cambra un cop la presidenta firma la convocatòria electoral -ho va fer abans de la tramitació de les mocions de censura-. Al seu torn, PSOE i Més País defensen l'article 21.2, que els donaria la raó, ja que l'admissió de les mocions va ser abans que la convocatòria sortís publicada al BOCM. L'actual portaveu del PSOE a Madrid, Ángel Gabilondo, ha pronosticat en una entrevista a Telecinco que tot acabarà als tribunals, tot i que ha subratllat que els socialistes a hores d'ara encara no han impugnat res.

La convocatòria electoral enxampa els socialistes sense un candidat a Madrid. Montero no ha descartat que sigui l'actual ministra de Defensa, Margarita Robles, que sona en les travesses com una nova operació de Pedro Sánchez per enviar un ministre a unes eleccions autonòmiques. La ministra portaveu ha subratllat que Gabilondo té unes "ambicions limitades" i que està obert a renunciar a la seva candidatura.