Es busquen jutges a Catalunya

BarcelonaCasos que s’arrosseguen, falta de mitjans i una pila de carpetes que es fa més gran cada dia que passa. Això és el que es troben els jutges que s’incorporen als jutjats de Catalunya, una de les comunitats amb més litigis de l’Estat i on històricament hi ha més vacants judicials. Entre el 2016 i el 2023, els casos que arriben als tribunals catalans han crescut en un 41%, mentre que els magistrats per atendre'ls, un 6%, segons dades de la conselleria de Justícia a les quals ha accedit l'ARA. Aquestes xifres expliquen que estiguin a la vora del col·lapse mentre l'atenció política i mediàtica se centra en les altes instàncies, com el Suprem o l'Audiència Nacional.

A Catalunya, doncs, es busquen jutges. Els busca la mateixa Generalitat, que demana crear més places, i els busca el mateix Tribunal Superior de Justícia, que, conscient de l’acumulació d’expedients, ha demanat al ministeri de Justícia que introdueixi incentius econòmics per seduir nous jutges que triïn Catalunya com a destí i retenir els que ja hi exerceixen. El govern espanyol s'hi posa de perfil i es manté en silenci, tot i que els incentius no són aliens al sistema retributiu dels magistrats: en cobren els destinats al País Basc –per l'antic terrorisme d'ETA– i per a les Canàries i les Balears –per ser illes–. Catalunya té 10,9 jutges per cada 100.000 habitants, una ràtio inferior a l’estatal (11,6); per corregir el dèficit, el departament de Justícia de la Generalitat demana crear cent nous jutjats i confia en cobrir-ne la meitat en els dos anys vinents. Només el País Basc, Múrcia, Navarra i Castella-la Manxa tenen una ràtio pitjor, i tot i així no tenen un problema de vacants tan greu com el de Catalunya, perquè s'ha convertit en una terra de pas per als membres de la judicatura. Malgrat que hi passin uns anys, com que són de fora –hi ha pocs jutges catalans– acaben marxant.

Amb els jutjats desbordats, les administracions es miren cada any amb esperança les noves fornades de l’Escola Judicial, que té la seu a Barcelona. Segons dades del TSJC, enguany, 44 nous jutges dels 160 membres de la 72a promoció –és a dir, només el 27,5%– han escollit plaça a Catalunya, on n'hi havia una seixantena de desertes. Què passa amb la vintena de places que han quedat sense titular? La justícia intenta tapar-les com pot amb jutges substituts (no funcionaris), com també fa amb les que sorgeixen al llarg de l'any fruit d'ascensos, trasllats o jubilacions. A l'anterior promoció, 76 nous jutges van quedar-se a Catalunya i, tot i que també hi va haver places desertes, es van cobrir amb l'anomenat quart torn (dirigit a juristes amb més de deu anys d'experiència que volen fer el salt a la carrera judicial). I en l'anterior, s'hi van quedar 74 i només sis van quedar vacants.

Aquest dèficit d'entrada s'agreuja al cap d'uns anys. Segons fonts judicials i de la Generalitat consultades per l'ARA, quan els jutges han acumulat prou mèrits opten per altres destins. I és que, com s'ha apuntat abans, la majoria no són catalans –de la 72a Promoció, per exemple, ho són 14 de 160– i un gran gruix acaba deixant Catalunya per acostar-se al seu lloc d'origen. Aquesta és la mare dels ous de l'alta mobilitat de jutges a Catalunya, segons totes les fonts consultades per l'ARA. La cap d'estudis de l'Escola Judicial, la magistrada Clara Carulla, descarta que la situació política influeixi en la decisió de quedar-se o no. "Mai hem tingut la sensació que això hagi afectat. A l’Escola vam viure amb certa distància els anys més intensos políticament", afegeix en referència al Procés. Factors com la família o la possibilitat d'optar a una posició més alta en l'escalafó tenen més incidència en la tria, segons corroboren fonts judicials.

Despertar vocacions a Catalunya

Fet i fet, només hi ha un 8% de jutges catalans, segons dades de Justícia, mentre que la població catalana és el 16% de tot l'Estat, una situació que té a veure amb la poca tradició d'opositar que hi ha a Catalunya. Segons Carulla, és una situació que té "difícil remei", perquè té a veure amb la pròpia idiosincràsia de la societat catalana i el seu teixit empresarial. Un exemple: tres dels millors despatxos d’advocats d'Espanya segons els rànquings –Uría Menéndez, Garrigues i Cuatrecasas– tenen seu a Barcelona. A banda, els joves juristes poden provar sort al món de l’empresa com a consultors o als departaments de recursos humans, o continuar la seva formació en una de les deu facultats de dret de Catalunya.

Totes aquestes opcions són més populars que estudiar unes oposicions amb menys de 200 places disponibles els últims anys i que, de mitjana, els candidats triguen cinc anys a preparar. Per tractar de fer front a aquesta situació, la Generalitat va activar el 2022 un programa de beques per a opositors a jutge i fiscal amb 50 places anuals i una duració de quatre anys.

"Si treballes a Catalunya, cal saber català"

A més, i amb la idea que ni el dret de les comunitats històriques ni la llengua siguin un impediment per triar plaça fora de casa, l'Escola Judicial ofereix cursos de català, gallec i basc i de dret foral o propi. Segons la direcció, tenen un molt bon seguiment, malgrat que la llengua catalana és molt poc usada en l’àmbit judicial, i fan que també hi hagi jutges que es plantegin quedar-se a Catalunya una vegada ja han acabat la formació a Barcelona. Un cas d'èxit és el de la jutgessa destinada a Vic Silvia Junquera, de la 72a Promoció, que és d'un poble d'Astúries i va triar plaça a Catalunya després d'enamorar-se de la ciutat. La trucada de l'ARA l'agafa, de fet, a classe de català.

Acabada la lliçó, Junquera explica per què va decidir aprendre'n una vegada va optar per quedar-se: "Si treballes a Catalunya, cal saber català. Treballem per a la gent i facilita que puguin expressar-se amb més tranquil·litat quan venen a un jutjat, sovint amb algun problema". Els seus primers mesos com a jutgessa, subratlla, han confirmat el que denuncien tant la Generalitat com el TSJC: "Falten mitjans per a la justícia", lamenta.