Calvo assegura que es posarà data a la taula de diàleg un cop s'acabi l'estat d'alarma

BarcelonaAra fa quatre mesos, a la Moncloa es va produir una imatge inèdita: representants del govern espanyol i una delegació nomenada per la Generalitat s'assesseien en una taula per abordar el conflicte polític. Aquella imatge, que no va ser sinó una foto, va ser la primera i última de la negociació perquè la pandèmia va aturar qualsevol possibilitat de fer una nova reunió. Ara ERC pressiona per recuperar-la (forma part de l'acord d'investidura amb el PSOE) i aquest diumenge Carmen Calvo, vicepresidenta espanyola, ha confirmat en una entrevista a La Vanguardia que la Moncloa la vol engegar un cop s'acabi l'estat d'alarma.

"Tan bon punt sortim de l'alarma hi posarem data i tornarem a seure", ha detallat. "De la situació de Catalunya, només en podem sortir a partir d'escoltar-nos, entendre'ns i arribar a acords". La vicepresidenta atribueix la falta de confiança del president de la Generalitat, Quim Torra, al fet que "la taula la va impulsar ERC". "Ara estan molt separats entre ells", diu en al·lusió als republicans i a Junts per Catalunya. De fet, el cap de l'executiu català va condicionar divendres la taula de diàleg a la recuperació del "clima de confiança" i ahir el vicepresident, Pere Aragonès, li va respondre que seria una "irresponsabilitat" abadonar la negociació.

La portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en una entrevista a El suplement de Catalunya Ràdio, ha assegurat que no hi ha una data concreta per a la reunió de la taula i ha reclamat un "mediador" davant els incompliments del govern espanyol. Per a Budó, la figura és necessària per donar seguretat a la negociació, però no l'ha situat com una condició sine qua non per tornar-se a reunir.

Budó ha minimitzat les discrepàncies entre els socis de JxCat i ERC i ha posat en valor que, malgrat les diferències estratègiques, hagin fet front conjuntament a la crisi. Una crisi que, ha dit, va més enllà de la situació sanitària i que té conseqüències econòmiques i socials a què el Govern ha de fer front "amb totes les eines". Per això ha descartat convocar eleccions immediatament i deixar l'executiu en funcions. "Necessitem un Govern fort per prendre totes les decisions necessàries per fer-hi front". "No ens plantegem cap escenari electoral fins que no estigui encarrilada aquesta crisi", ha afegit, malgrat que Esquerra sí que demana eleccions.

La consellera de la Presidència també ha aprofitat l'ocasió per demanar a ERC que s'oposi al suplicatori que Laura Borràs té pendent al Congrés de Diputats. Ha deixat caure que espera que "igual que JxCat ha donat suport a ERC en casos de judicialització", els republicans actuïn igual en la investigació a Laura Borràs per presumptes contractes irregulars quan era el capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

Sense retallades

D'altra banda, Meritxell Budó ho ha dit clar: "No hi haurà retallades". La despesa sobrevinguda d'aquesta crisi puja a 4.000 milions d'euros, segons la portaveu del Govern, però la intenció és fer-hi front amb "els escassos recursos" de què disposa la Generalitat. Això, ha insistit, no es traduirà en treure capacitats a la sanitat o l'educació. Ara bé, per fer això l'executiu necessita la transferència de recursos de Madrid i ara per ara la Moncloa encara no s'ha compromès, ni molt menys, a concedir les demandes de Torra. El president reclama 15.000 milions per fer front a la crisi immediata, a més del pagament de tots els deutes de l'Estat a la Generalitat.

Precisament aquest diumenge el cap de l'executiu ho ha plantejat a la conferència de presidents autonòmics, que està en marxa des de les deu del matí. Segons fonts de la Presidència, el líder del PSOE ha exposat els detalls del decret de nova normalitat i els criteris de repartiment dels 16.000 milions d'euros per a les comunitats autonòmes.

"El president Torra demana el compliment de tot el que està pendent entre el govern de l'Estat i el de la Generalitat", ha resumit Budó a El suplement. Això vol dir una injecció de liquiditat –perquè els recursos europeus no arribaran fins al 2021– i que es flexibilitzi l'objectiu de dèficit. "Un 0,2% és impossible que ens permeti abordar la despesa".