Budó afirma que el Govern ha de treballar ja pels pressupostos del 2021 malgrat les discrepàncies entre socis

BarcelonaLa portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha tornat a descartar aquest dimarts eleccions immediates a Catalunya i ha fitxat l'objectiu del Govern en treballar ja pels pressupostos del 2021. La intenció, expressada per la consellera de la Presidència, és presentar-los a l'octubre, tal com fixa la llei de finances públiques de la Generalitat. "Des d'aquest mateix estiu hi hem de començar a treballar", ha apuntat.

Ara bé, aquest rumb entra directament en col·lisió amb els plans d'Esquerra, l'altre soci del Govern de coalició. Els republicans ja han expressat en diverses ocasions que volen que es convoquin eleccions abans que el Tribunal Suprem emeti la sentència sobre el president, Quim Torra, (que el pot apartar del càrrec) o almenys pactar la data dels comicis amb JxCat. Ahir mateix ho reclamava la secretària general adjunta d'Esquerra, Marta Vilalta.

Sobre això, la portaveu Budó ha mantingut que la prerrogativa de convocar eleccions és exclusiva del president de la Generalitat i ha assegurat que ara no és hora de posar les urnes. A parer seu, la situació de crisi econòmica i social no es pot gestionar amb un Govern en funcions. Budó s'ha expressat en aquestes termes després que aquest dimarts al matí el president Torra hagi evitat pronunciar-se sobre la qüestió en la roda de premsa conjunta amb el vicepresident, Pere Aragonès, per presentar el grup de treball sobre la Catalunya 2022.

Malgrat aquestes diferències, la portaveu ha dedicat part de la roda de premsa a minimitzar les tensions entre els dos socis de Govern, i ha assegurat que JxCat i ERC tenen més coses que "els uneixen" que no que els separen. En aquest sentit, ha tornat a treure ferro al desacord per la pròrroga de l'estat d'alarma. Si bé al cap de setmana el president Torra va criticar obertament el pacte d'Esquerra amb el PSOE i el vicepresident Aragonès el va defensar, aquest dimarts Budó ha titllat de "normal" que JxCat i ERC votin de forma diferenciada al Congrés de Diputats. També ha mantingut que el govern de la Generalitat està en contra de l'estat d'alarma, tot i que la meitat de l'executiu (Esquerra) l'avalarà aquest dimecres.

Budó ha comparegut després de la reunió del consell executiu, que ha aprovat diversos acords. Entre els anunciats per la portaveu destaca la incorporació de 108 professionals més per als serveis de vigilància en la lluita contra el covid-19: és el personal que fa la funció de detectar els contactes quan es troba un infectat de coronavirus i així reduir la probabilitat de més contagis.

Segons l'acord de Govern, es tracta de 37 contractes a persones amb la titulació específica de medicina, 51 d'infermeria, 18 de cos superior de l'administració i 2 del cos administratiu. Entre les funcions que se'ls atribuiran hi ha la identificació i l'aïllament dels casos confirmats i no confirmats, el seguiment dels contactes estrets, la detecció "precoç" dels contactes que es transformen en casos i el "monitoratge de l'impacte de la pandèmia".

Tramitació de les sancions durant l'estat d'alarma

D'altra banda, la consellera també ha anunciat l'aprovació d'un decret llei per poder tramitar de forma conjunta des de la Generalitat les sancions per haver incomplert l'estat d'alarma. Segons Budó es tracta d'una mesura per donar tràmit a les multes "sense dilació" perquè esdevinguin un "instrument efectiu de salvaguarda de la salut pública". Fonts d'Interior consultades per l'ARA expliquen que es tracta de 138.000 denúncies.

Preguntada sobre què implica aquest decret, Budó s'ha remès al departament Interior i ha assegurat que no en tenia els detalls. D'acord amb el comunicat de l'executiu, la norma atribueix a un únic òrgan les competències sancionadores derivades de les infraccions de l'estat d'alarma, malgrat que siguin denúncies tramitades per diferents cossos policials de Catalunya.

La portaveu no ha concretat quin tipus de sancions són i per quins comportaments, tenint en compte els dubtes legals al voltant de múltiples denúncies que s'han posat durant l'emergència sanitària. La mateixa Advocacia de l'Estat va advertir que no es podia sancionar per desobediència, prevista a la llei mordassa, els ciutadans que simplement se saltessin el confinament, sinó que hi havia d'haver un desacatament explícit de l'ordre d'un agent de l'autoritat. Des d'Interior asseguren que aquest informe "no els vincula" i que es tramitaran les actes que hagin aixecat Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra per determinar si hi ha motius de sanció administrativa en base la llei mordassa, però també la de salut pública. En cas que els ciutadans afectats no hi estiguin d'acord, remarquen, podran recórrer fins a la justícia ordinària.