Brussel·les reconeix que l'aplicació de les euroordres no és "completament satisfactòria" en alguns països de la UE

Brussel·lesQuan falten poques setmanes per a la sentència del judici de l'1-O, torna a posar-se sobre la taula la possibilitat que la justícia espanyola torni a demanar una ordre europea de detenció per als polítics independentistes exiliats. En aquest context, l'eurodiputada de Ciutadans, Maite Pagazaurtundúa, demana a la comissària de Justícia, Vera Jourova, per via d'una pregunta parlamentària avançada pel diari 'El Mundo', que "la nova Comissió Europea prepari un projecte de revisió de l'euroordre", perquè considera que hi ha "problemes" en la seva aplicació. Davant aquesta petició, la comissària de Justícia admet que "la implementació de les euroordres no és completament satisfactòria en alguns estats membres", però no entra a valorar quins són els problemes ni es compromet a fer la reforma que demana Ciutadans.

La Comissió Europea ja havia deixat clar que no tenia la intenció de reformar el sistema de les euroordres per incloure-hi els delictes de sedició i rebel·lió, com demanen el Partit Popular i Ciutadans, després que la justícia belga i l'alemanya rebutgessin les primeres euroordres sol·licitades per Espanya. I tampoc entra ara en aquesta qüestió. En la pregunta de l'eurodiputada de Ciutadans, no es fan peticions concretes en aquesta línia, sinó que es parla de manera genèrica de la necessitat d'abordar "problemes" com el "necessari respecte del principi de proporcionalitat" i la "falta de confiança mútua entre els estats". L'eurodiputada creu que "una mala aplicació d'aquest instrument pot generar impunitat i permetre als delinqüents reals escapar-se de l'acció de la justícia".

En la seva resposta, Jourova recalca primer de tot que el sistema d'implementació de les euroordres opera correctament de manera general. Admet tot seguit, però, que la seva aplicació no és "completament satisfactòria en alguns estats membres de la UE". Per això, explica que la Comissió Europea està duent a terme una anàlisi detallada de totes les legislacions nacionals que han transposat el sistema de les euroordres. En funció dels resultats d'aquesta anàlisi Brussel·les es planteja la possibilitat d'implementar "processos d'infracció" per assegurar que tots els estats de la UE compleixen amb el marc legal. En cap moment, però, es parla de reformar el sistema ni d'incloure-hi els delictes de rebel·lió i sedició com han demanat explícitament el PP i Ciutadans.

Revisar tant l'emissió com la implementació de les euroordres

Jourova explica que Brussel·les està revisant la guia que fan servir els estats membres tant per emetre com per executar les euroordres. En aquest sentit, cal recordar que la Comissió Europea ja va demanar a Espanya que utilitzés de manera "adequada i transparent" les euroordres i va negar que hi hagués problemes de confiança entre els estats membres i els seus sistemes judicials. Cal recordar que el jutge Llarena va acabar retirant les ordres internacionals de detenció.

L'aplicació de les euroordres és un debat recurrent que ha arribat diverses vegades a instàncies judicials comunitàries. Per exemple, en l'últim informe del Tribunal de Justícia de la UE del 2018 s'analitzen 33 sentències o pronunciaments d'aquest tribunal sobre la qüestió. En aquest informe es posa d'exemple el cas en què França va rebutjar entre el 2000 i el 2008 extradir a Espanya Ignacio Pedro Santesteban Goikoetxea, considerat un dels enginyers dels artefactes explosius utilitzats per la banda terrorista ETA. Finalment, va ser extradit el 2009.

En aquest sentit, l'anàlisi de la Comissió Europea passarà també per establir una guia no vinculant dels criteris tant d'emissió com d'aplicació d'aquestes peticions de detenció. A més, Jourova explica que aquest novembre es començarà una novena ronda d'avaluació del sistema que permetrà "identificar àrees de millora".

La resposta de la comissària de Justícia sobre el sistema d'euroordres