Brussel·les, Davos o Roma: els primers viatges dels presidents de la Generalitat

BarcelonaEl president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fet aquesta setmana el seu primer viatge internacional, a Brussel·les. Va aterrar a la capital belga amb l'objectiu de traslladar a les institucions comunitàries que Catalunya vol tenir veu en l'agenda europea i vol empènyer a favor de l'ús del català a Europa. La tria de Brussel·les com a primer destí, doncs, no és casual. Respon a la voluntat del Govern socialista de fer-se un lloc a la Unió Europea, de la mà del govern espanyol, i d'estretir unes relacions que es van refredar durant els anys àlgids del Procés. Illa ha escollit Brussel·les per enviar aquest missatge, però, on van debutar els anteriors presidents?

Les agendes internacionals dels seus antecessors, Pere Aragonès i Quim Torra, van venir marcades per l'exili. L'expresident republicà va fer el seu primer viatge a Waterloo per reunir-se amb l'expresident i líder de Junts Carles Puigdemont el juny del 2021, menys d'un mes després de ser investit. Aleshores el govern espanyol ja havia posat sobre la taula els indults. Ara bé, els dos líders van fer front comú per insistir que amb això no n'hi havia prou i que calia aprovar una amnistia que, tres anys més tard, encara no s'ha fet efectiva per a Puigdemont davant la negativa del poder judicial a aplicar-l'hi. Aquell estiu, Aragonès també va anar a veure Marta Rovira a Ginebra. El seu primer viatge amb agenda oficial com a president, però, va ser a Glasgow, per assistir a la cimera del clima COP26 i trobar-se amb la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon.

La trobada de Torra i Puigdemont

Torra va triar Berlín per als seus primers viatges oficials. Hi va anar dues vegades a veure Puigdemont (la primera, l'endemà de ser investit). L'expresident de l'1-O residia aleshores a la capital alemanya, on va traslladar-se després de passar per la presó de Neumünster, arran de l'ordre de detenció del jutge Pablo Llarena per malversació i rebel·lió. Torra i Puigdemont van exhibir complicitat en una trobada que es repetiria un mes després i en què van abordar la composició del nou Govern. Fora d'aquestes reunions i les mantingudes amb els consellers a l'exili a Brussel·les, el primer acte internacional de Torra va ser als Estats Units per participar en el festival de folk Smithsonian (on es feien castells i altres mostres de cultura popular catalana).

Va ser la malastrugança el que va fer que el primer viatge de Puigdemont acabés sent a Bèlgica. El president de Junts havia d'arrencar la seva agenda internacional a París per assistir a una exposició sobre Miquel Barceló a la Biblioteca Nacional de França. Tanmateix, va haver de suspendre-ho arran del tràgic accident de trànsit a Freginals en què van morir 13 estudiants, i no va estrenar l'agenda internacional fins l'abril del 2016, en un viatge a Flandes i Brussel·les. A Gant es va reunir amb el president de la regió i va defensar el dret a l'autodeterminació de Catalunya, i després va desplaçar-se fins a Brussel·les, però sense mantenir cap reunió amb mandataris de la UE. De fet, no va ser fins al mandat de Pere Aragonès que l'executiu català va reprendre les relacions amb la Comissió Europea, congelades des del 2015, amb reunions del president amb els comissaris europeus de Justícia i Mercat Interior.

Montilla i Mas també van escollir Brussel·les

Brussel·les també va ser la destinació escollida per Artur Mas i José Montilla. L'expresident convergent es va estrenar amb una reunió de primer nivell amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso. També es va veure amb el líder dels liberals europeus i exministre belga, Guy Verhofstadt, i amb qui és avui ministre d'Agricultura del govern espanyol, Luis Planas, aleshores ambaixador espanyol davant de la UE. Seguia el rastre de Montilla, que en la seva primera estada a l'estranger va entrevistar-se amb els comissaris de Competència, Joaquín Almunia, i l'alt representant de la UE, Javier Solana, tots dos del PSOE.

En el viatge d'aquesta setmana, Salvador Illa no s'ha vist amb la futura líder de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ni amb cap comissari en funcions, però fonts de l'executiu concreten que la idea és poder organitzar una trobada amb ella i amb els futurs membres de l'executiu comunitari quan la Comissió ja hagi resultat escollida.

Maragall i Pujol

Tot i la seva aposta europeista, el primer vol internacional que va agafar Pasqual Maragall com a president va ser per anar a Davos, coincidint amb el Fòrum Econòmic Mundial, per participar en col·loquis sobre la treva olímpica del 1992 i la relació entre regions i estats. El mes següent va anar a Brussel·les, on també es va veure amb el president de la Comissió, Romano Prodi, i amb dos dirigents socialistes que ocupaven càrrecs clau en l'entramat comunitari: Solana i Pedro Solbes, comissari d'Economia. Va sopar amb Michel Barnier, comissari de Política Regional.

Pujol, en canvi, va apostar per dur l'agenda catalana primer a Roma, on va trobar-se amb el president italià i amb el papa Joan Pau II. De fet, l'expresident convergent va regalar al Papa els quinze volums de la Gran Enciclopèdia Catalana mostrant-li in situ el que recull la història de la ciutat de Cracòvia, Polònia, d'on ell era originari. També li va regalar una traducció al català dels seus propis poemes –signats com a Karol Wojtyla–, un missal de Santa Eulàlia del segle XVI i el Llibre d'or del rosari a Catalunya.