La brasa catalana és amor, però de vegades crema

BarcelonaOriol Junqueras va sorprendre ahir els estudiants de la UPF amb una ponència més pròpia del Fòrum de Davos que no pas dels ambients hormonals universitaris. Malgrat que van ser 75 minuts d’anàlisi macroeconòmica feixuga, gràcies a la popularitat del líder d’ERC només van abandonar l’auditori un 15% dels 300 presents.

“El 9-N tenim l’oportunitat de les nostres vides”, “tenim al davant els mesos més decisius de les nostres vides”… Aquesta introducció del portaveu de les JERC, Gerard Gómez, prometia tones de calories d’heroïcitat independentista, però Junqueras va optar per aigualir la festa. Va parlar d’exportacions, d’inversions, del preu dels béns de consum, de deflació i inflació, de costos productius, dels milers de milions de dòlars que emet cada mes la Reserva Federal i fins i tot de la massa monetària japonesa. Una allau de conceptes acadèmics que va deixar la sala estabornida. Junqueras va fer aquest preàmbul de xifres i conceptes globals per deixar clar que la il·lusió els portarà la independència però que el benestar i el paradís social són figues d’un altre paner.

De les seves paraules s’interpretava que la independència és gairebé al sac i que el projecte d’ERC per a la república catalana és un projecte d’amor cap a tothom: esquerres, dretes, federalistes, unionistes o col·leccionistes de segells. “La brasa de l’amor per la justícia i la llibertat sempre ha emanat d’aquest país”, va dir en un dels seus moments lírics. La qüestió no és que els catalans siguem més bones persones perquè Déu ens ha fet especials: som millors perquè ens ho fa ser la terra, la ubicació geogràfica, segons uns textos del segle XVII que va evocar. Algunes tribunes de Madrid comparen aquests discursos amb la narrativa de Tolkien i els hòbbits. Com que Junqueras per mida fa dos o tres hòbbits, és més probable que aquest idealisme tingui a veure amb les bondats que ha de defensar un candidat a mandatari.

Va ser convincent i només va desafinar quan, davant la polèmica sobre Escòcia generada per Durão Barroso, va recordar que el president de la Comissió Europea defensava la guerra de l’Iraq; el vincle Escòcia-Iraq no quedava clar. Junqueras va ser implacable replicant a un jove idealista que l’acusava de defensar la marca Mango quan explota els seus empleats a l’Àsia. La brasa escalfa, però també pot cremar.