Boye demana al jutge que deixi estar el mort de Tsunami i lamenta "l'assetjament" a la família

BarcelonaLa mort d'un ciutadà francès per problemes cardíacs durant les protestes de Tsunami Democràtic a l'aeroport de Barcelona continua portant cua. Davant dels intents del jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón per situar aquest succés en els fets investigats per terrorisme, l'advocat Gonzalo Boye ha demanat que es deixin estar el difunt i la família. El lletrat, que exerceix la representació de Josep Lluís Alay, lamenta que l'instructor vulgui "transformar una mort fortuïta en un assassinat terrorista" i es pregunta què pensarà França d'una causa que, segons argumenta, criminalitza el dret a protesta exercit pels manifestants davant la sentència del Procés.

En un escrit consultat per l'ARA, Boye es fa ressò d'un article publicat per El Español on la filla del ciutadà francès mort lamentava que ningú no s'hagués posat en contacte amb ells durant quatre anys pel que fa a la defunció del seu pare. "Algú els està intentant fer servir amb finalitats polítiques, i els òrgans jurisdiccionals no hi poden estar d'acord", diu el lletrat, que condemna "l'assetjament" que ha denunciat la família del mort.

Si el cas hagués tingut vincles amb delictes de terrorisme, argumenta Boye, s'haurien d'haver activat tots els mecanismes d'informació i acompanyament que assisteixen familiars i víctimes d'acord amb el dret europeu. Això no es va fer, perquè en cap moment durant els últims quatre anys (fins a l'inici de les negociacions d'investidura) el terrorisme va estar al damunt de la taula. El lletrat retreu al jutge haver fet públiques les dades personals del mort, la qual cosa "només ha servit, fins ara, per aconseguir que s'assetgi mediàticament una família que ja havia començat a superar el dolor d'una mort fortuïta".

La inclusió de la mort del ciutadà francès en la investigació de la causa de Tsunami va sacsejar les negociacions d'investidura sobre la llei d'amnistia per la dificultat d'incloure-hi un possible delicte de sang per terrorisme, un punt que encara pot obrir debats en la tramitació parlamentària. La Fiscalia va refusar de ple que aquesta mort es pugui atribuir a les protestes o als seus organitzadors, i fa unes setmanes els Mossos d'Esquadra van informar el jutge que la defunció ni tan sols figurava als seus informes. Per tot plegat, Boye demana que s'abandoni aquesta "línia d'actuació" i s'esmeni el que considera una "desviació de poder".

Marta Rovira es persona a la causa

Qui també ha fet un pas endavant dins la causa de Tsunami Democràtic és la secretaria general d'ERC, Marta Rovira. Considerada pels investigadors una de les coordinadores de la plataforma, amb el pseudònim de Matagalls. L'Audiència Nacional havia demanat a les autoritats suïsses que la localitzessin amb una comissió rogatòria, però la defensa de Rovira, que exerceix el lletrat Iñigo Iruin, ja ha avisat que no cal que la busquin més: s'ha personat a la causa i ha demanat accés a les diligències per poder-se defensar. El jutjat li ha replicat que no ha aportat una direcció on se la pugui localitzar, i ha demanat a la Fiscalia que es posicioni sobre la petició.

La causa continua a l'espera de la tramitació de la llei d'amnistia i la incògnita sobre si el redactat final superarà tots els filtres per deixar-la sense efectes, tal com defensen els partits independentistes. Per ara, els que sí que s'han salvat del judici sense intermediació d'aquesta llei han estat 27 policies investigats a Girona per càrregues durant l'1-O. El jutjat d'instrucció ha arxivat definitivament la investigació.