Botifarres, folklore i Enrique Iglesias: la recepta d'Albiol per omplir una plaça de Badalona
La maquinària del partit funciona com un rellotge per mirar de conservar el tercer ajuntament més gran de Catalunya
BadalonaUna marea de caps blaus -tan blaus com les gorres que duen escrit el lema "Albiol Alcalde"- omplen la plaça Trafalgar de Badalona. 3.000 persones, diu l'equip de premsa del PP, tot i que després el mateix Xavier García Albiol rectifica des de l'estrada i assegura que en realitat són 3.500. Els altaveus retrunyen al ritme de David Bisbal i la gent mou els ventalls, també blaus, que els han regalat per a l'ocasió. Miren d'escapar de la calor, tot esperant les botifarres i mongetes que els serviran, però també els discursos dels líders populars, aquesta vegada amb dos convidats especials: el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i la presidenta a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho.
Tota la plaça està convenientment tancada i vigilada per personal del partit, amb samarretes blanques on està inscrit el mateix lema de les gorres, i fins i tot hi ha gent que es queda fora i mira encuriosida què passa a les taules i cadires de fusta col·locades en cinc fileres perfectament alineades. Dues furgonetes flanquegen el lloc per on entrarà Albiol, amb la cara del candidat i el missatge "La recepta funciona", i quan ho fa es nota perfectament. Els caps blaus s'aixequen, aplaudeixen, miren de tocar el seu líder i fer-li totes les fotografies que puguin, però l'alçada d'Albiol el fa perfectament visible des de lluny. Tot són somriures, proximitat i exhibició d'optimisme.
És en el moment àlgid d'aquesta entrada quan comença a escoltar-se el tema 'Bailando', d'Enrique Iglesias, i s'inicia així un bucle que portarà a repetir la mateixa cançó diverses vegades. Jorge Fernández Díaz progressa a la cua, més seriós que la resta, però Sánchez-Camacho està especialment radiant, i s'atreveix a ballar agafant Albiol just quan s'escolta aquella estrofa que diu "yo quiero estar contigo". Després de més d'una setmana voltant per tota Catalunya amb actes que amb prou feines arrosseguen més de dues desenes de persones, és normal que avui estigui contenta i vulgui estar a prop d'Albiol. "És el millor acte que s'ha fet en aquesta campanya a tota Catalunya", assegura, conscient que com a mínim és el més gran dels que ella ha vist aquests dies i, si no ho canvia el president Mariano Rajoy demà dilluns a Barcelona, potser també el més gran en que ella hi serà fins el proper 24-M.
Fa quatre anys Albiol va arreplegar gairebé 27.000 vots, fent bandera del seu discurs migratori. I en aquella ocasió, durant el mateix míting central, amb el mateix format i a la mateixa plaça, va dir que les seves idees no eren xenofòbia, sinó una qüestió de "supervivència". Aquesta vegada no cal repetir missatges tan bel·ligerants, amb exhibir els resultats del seu mandat tothom creu que en tindrà prou per repetir. Els principis ja han quedat clars amb el polèmic cartell del "Netejant Badalona", i per això només cal insistir que, en realitat, ell es refereix a la delinqüència, l'incivisme i la brutícia. Els tres mals que assolaven Badalona fins que ell va arribar a l'Ajuntament, diu convençut, i que ara s'han començat a solucionar malgrat la crisi i els pocs ingressos que reben els consistoris.
La gent s'ho passa bé. Aplaudeix i balla. En un segon terme, vigilada de prop per diversos agents de la policia local de la ciutat, una protesta de la Plataforma d'Afectats de la Hipoteca (PAH), que amb els seus cartells volia fer-se visible per demanar l'aprovació al Parlament de la seva ILP, fins i tot passa desapercebuda i queda com un decorat més. Igual que les cotorres que de tant en tant xisclen i s'enlairen des de les palmeres que dominen la plaça.
Albiol s'eleva per sobre de les diferències amb "socialistes i nacionalistes" i demana el "favor" que tots els presents siguin capaços d'arrossegar dos votants nous el proper diumenge fins les urnes. "Si cal agafats de les orelles", diu Albiol, i la gent riu i se sent propera. Com la desena d'immigrants llatinoamericans presents a l'acte, a qui Albiol també interpel·la directament per defensar que ell no és racista, sinó que només és un amant del compliment de la llei i de la seguretat dels veïns. Un va vestit amb la samarreta del Barça. "Jo sóc de l'Espanyol, eh?", riu Albiol, que també saluda especialment als comensals asseguts a les puntes de les taules, aquells que amb prou feines l'arriben a veure, però que així també se senten importants i propers al seu alcalde.
Albiol acaba el discurs demanant tranquil·litat als presents, perquè tothom rebrà la seva ració de botifarra, mongetes, flam i galetes. Desapareix de l'estrada i de seguida comencen a desfilar plats de menjar, servits pel mateix equip del partit que avui funciona com un rellotge. Dues actuacions musicals amenitzen el dinar. Primer les tres noies joves de 'Tacón del Duende' talonegen amb gràcia i ballen flamenc. Després l'escenari s'omple amb els integrants de la 'Hermandad del Coro Rociero de Badalona'. Quan arriba el torn de l'últim grup, que fa versions del pop rock espanyol de les últimes dècades, bona part dels assistents han començat a desfilar. Dinats i alliçonats, tenen molt clar a qui votaran el proper d'aquí set dies.