Bosch encén la campanya a ERC: canvia de versió i apunta a Junqueras pel cas d'assetjament sexual a Exteriors

S'intensifiquen les acusacions entre les dues candidatures que aspiren a presidir el partit

L'exconseller Alfred Bosch.

BarcelonaAlfred Bosch va cessar com a conseller d'Exteriors el 9 de març del 2020, l'endemà que l'ARA expliqués que ERC havia destituït el seu cap de gabinet, Carles Garcias, per un cas continuat d'assetjament sexual a la conselleria. La seva versió llavors va ser que ell no havia tingut mai cap indici del comportament inadequat de qui havia sigut la seva mà dreta durant anys. Així ho va explicar a l'ARA quan el diari hi va contactar abans de publicar la informació i també mesos després al Parlament, quan va ser citat perquè donés explicacions del cas.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La principal crítica que se li va fer va ser que no hagués activat el protocol d'assetjament sexual a la conselleria. Quatre anys després i pocs dies abans que els militants d'ERC elegeixin nou president, Bosch ha canviat de versió. "Vaig anar a Lledoners [a parlar amb Oriol Junqueras] i ell em va compartir la decisió que no s'havia d'obrir el protocol", ha explicat en declaracions a TV3, després que aquest dimarts l'ACN publiqués el contingut de la seva declaració en la investigació interna d'ERC del 2020. Fonts de l'entorn d'Oriol Junqueras neguen la versió de Bosch. Asseguren que, en una trobada el 24 de desembre, on hi eren presents Junqueras, Bosch, l'exconseller Raül Romeva i el llavors cap de gabinet de Junqueras, Lluís Juncà, Junqueras va dir a Bosch que "investigués" i que fes els cessaments necessaris.

Abans de fer fora Garcias, Bosch va intentar reubicar-lo en un altre càrrec al Govern –ara diu que això l'hi va demanar Junqueras i l'entorn de l'expresident republicà assegura que "no li consta"– i fins i tot va participar en una festa de comiat, que es va publicitar a través de les xarxes socials. "Ha estat un gran plaer i un aprenentatge comú. Gràcies i continuem a prop”, li va dedicar l'aleshores conseller a un ja destituït Garcias.

"Si hagués tingut coneixement dels fets, creuen que hauria anat allà i fet aquest tuit? Puc ser una persona que no ho gestiona prou bé, el que no soc és un suïcida. És obvi que jo no coneixia aquests fets tan greus", va declarar al Parlament per justificar la seva presència a la festa de comiat. Segons ell, a Garcias se'l va fer fora per "mal ambient laboral", però no pas per sospites d'assetjament sexual, tot i que l'ARA va contrastar que hi havia almenys vuit víctimes.

Però mentre feia aquestes declaracions públiques, l'ACN ha explicat que, internament, a ERC explicava que va ser Junqueras qui li va demanar que no activés el protocol a Exteriors perquè la conselleria encarregada d'aplicar-lo, Funció Pública, estava en mans de Junts. De fet, un cop va dimitir Bosch, Funció Pública li va obrir un expedient que va concloure que havia comès una "infracció greu", però no li va imposar cap sanció –ja no era membre del Govern.

ERC també va obrir un expedient a Bosch i les conclusions encara van exonerar més l'exconseller: "La instrucció duta a terme constata que el senyor Bosch va actuar guiat pel principi de prudència, i ha quedat provat que va recollir indicis per poder actuar, si esqueia, com va fer el 24 de gener cessant el senyor Garcias, molt abans que el cas es fes públic".

"En aquell moment em va semblar que el més correcte era actuar d'acord amb el que deia la direcció del partit. Potser m'hi hauria d'haver negat, però jo no ho vaig fer. Me'n sento corresponsable", ha dit aquest dimecres.

Acusacions creuades

La crispació i els retrets han marcat la campanya entre candidats al congrés d'ERC. Bosch era l'aspirant a secretari general de Foc Nou, la candidatura que va quedar en tercera posició en la primera volta de les votacions. Ara són les llistes d'Oriol Junqueras i de Xavier Godàs les que es disputen el lideratge del partit, però la declaració interna de Bosch el 2020 ha marcat les últimes 24 hores d'acusacions creuades. "Una campanya malauradament farcida de desqualificacions, rumors sense proves, filtracions, atacs i calúmnies. Una campanya marcada pel joc brut propi d’estructures B", va escriure Junqueras dimarts a X en referència a la informació de l'ACN.

"Des de Nova Esquerra Nacional no entrarem a fer campanya amb el patiment de víctimes d'agressió sexual. El mínim que podem fer és que cadascú assumeixi les seves responsabilitats", va replicar-li Alba Camps, candidata a secretària general de l'altra candidatura. També s'hi va afegir el candidat de Nova Esquerra Nacional, Xavier Godàs: "Enfront un problema, dir que la culpa sempre és dels altres no és liderar. Liderar és assumir responsabilitats". Aquest dimecres, a més, ha preguntat a Junqueras: "És veritat o no?".

El sector junquerista ha atribuit la informació sobre Junqueras a l'estructura B d'ERC i ho ha vinculat a Nova Esquerra Nacional. Godàs s'hi ha tornat assegurant que ell també "podria interpretar que és la B de Militància Decidim" qui distribueix per les xarxes socials la informació sobre les seves baixes i altes de militància.

Recta final abans de la votació

En paral·lel a la guerra entre candidatures, Godàs ha desgranat deu mesures per aplicar durant els seus 50 primers dies de mandat si arriba a ser president d'ERC. Una d'elles passa per convocar un congrés per d'aquí a dos anys, després de les eleccions municipals del 2027, que serveixi per "validar" la gestió de la nova direcció. "Serà una moció de confiança", ha explicat en roda de premsa.

stats