Borrell ja no és profeta a la seva terra

La Pobla De Segur“Borrell, la vergonya de la Pobla”. A principis de juny apareixia aquesta pancarta a la Pobla de Segur, on va néixer fa 71 anys el nou ministre d’Exteriors. No és la primera acció de rebuig contra el dirigent socialista, que s’ha erigit en un dels grans ariets contra el Procés pels seus estirabots contra l’independentisme. Fa uns mesos uns desconeguts van arrencar la placa del passeig Josep Borrell, i quan algun simpatitzant del PSC la va tornar a posar, membres del CDR la van rebatejar amb el nom de l’antic capellà del poble, mossèn Rafel, perquè en un míting del 21-D a l’Hospitalet de Llobregat l’expresident del Parlament europeu el va comparar amb Oriol Junqueras perquè tenia “la mateixa arquitectura física i mental”. Blai Aubarell, integrant del CDR, justifica que la placa fos tunejada: “Ell utilitza el sarcasme amb mal gust des d’una posició de superioritat i nosaltres hi responem amb ironia perquè l’antic mossèn sempre representarà millor la Pobla que no pas ell”. La placa va durar poc. Una persona afí a l’exministre la va arrencar, després va cremar la que van reposar i l’última està guixada, tot i que encara s’hi entreveu el nom del mossèn.

El PSC reclamarà en el pròxim ple, encara sense data, que es restitueixi la placa i que l’Ajuntament “condemni i rebutgi les faltes de respecte i les desqualificacions” que ha rebut Borrell. I és que al mateix passeig hi ha una pintada que diu “Ex carrer Borrell”, que algú també ha intentat esborrar. Joan Carles Boix, l’únic regidor socialista, lamenta els atacs al ministre. “A qualsevol poble seria un honor tenir un fill amb la seva notorietat, però aquí hi ha un sector que li sap greu”, diu el regidor, que considera que “els que estan en contra seu són els que es fan sentir més”.

Un polític i un partit en declivi

Boix treu ferro a algunes de les declaracions de Borrell com ara que cal desinfectar les ferides abans de curar-les, en resposta a la proposta d’Iceta en campanya d’indultar els presos polítics: “Va fer servir un concepte mèdic per defensar que primer cal restablir la confiança”, remarca el regidor, que espera que el nomenament de Borrell com a ministre sigui un impuls per a la candidatura local després dels problemes que van tenir per confeccionar la llista a les anteriors municipals i les que tindran també ara. “El Procés hi ha influït, el terme mitjà no és la política que ara demanen els ciutadans i cada cop costa més trobar gent”, assenyala el regidor.

Lluny queda l’època en què el PSC va arrabassar l’alcaldia a CiU en un feu fins aleshores convergent coincidint amb el pas de Borrell pel ministeri d’Obres Públiques del 1991 al 1996. Els defensors de Borrell, sobretot gent gran, l’avalen per les obres que es van fer al municipi i a la comarca durant aquell període, com ara la carretera de la Pobla a Sort o l’escullera del riu Flamisell. Són pocs, però, els que el defensen obertament, i els que ho fan, com el seu millor amic, Joan Coloma, refusen parlar amb l’ARA. Qui no ho fa és l’hoteler Ignasi Solé: “Quan era ministre va fer moltes coses com ara salvar el tren, i considero que les crítiques no estan justificades”. “La feina dels ministres no és fer coses pel seu poble, sinó gestionar bé el diner públic i fer infraestructures on es necessitin”, rebat Núria Guixà, professora de l’Institut de Tremp, que sentencia: “No ens han concedit res que no ens pertoqui”.

Àngel Portet, president fundador de l’Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa durant 25anys, exemplifica el sentiment que desperta ara Borrell entre els habitants: “Va ajudar a posar en marxa moltes coses com ara el museu dels raiers, i gràcies a la seva participació en el descens pel riu va donar publicitat a la festa, però amb les declaracions dels últims temps ens ha caigut als peus”, anota Portet, que encara riu quan recorda que es va presentar en vambes el primer cop que feia els ràpids fins al pont del Claverol. Nega, com alguns comenten pel poble, que els raiers amb qui anava el fessin caure al riu molestos per haver hagut de “deixar fora” de l’embarcació un dels veïns que hi havia de prendre part: “No és fàcil mantenir l’equilibri”.

“És un català renegat que ofèn”

Borrell ja no baixa pel riu i només ve un parell de cops l’any al poble, tot i tenir una casa als afores. “No ha fet mai vida al poble, jo en 35 anys no l’he vist cap cop”, assenyala Josep Jaume Castells, que subratlla que la gent no se’l sent com a seu, com sí que passa amb Carles Puyol, l’altre poblatà il·lustre. De fet, l’any passat va declinar assistir al dinar de la seva quinta, que feien 70 anys, perquè li van recomanar que no hi anés. Alguns veïns van dir que si ell hi anava no hi assistirien, i el CDR preparava una concentració de rebuig. “Ens hem fet un fart de tenir paciència, però ens maltracta i ens menysprea”, exposa Conxita Ginestà, portaveu del PDECat, que amb els tres regidors de la formació no donaran suport a la moció del PSC perquè “és un català renegat que ofèn”.

Tampoc ho farà ERC, que governa amb majoria absoluta amb sis regidors, que té sobre la taula una moció per impulsar una consulta popular per canviar el nom del passeig. “No té sentit mantenir-lo perquè sap com som i el nostre civisme, i que digui aquestes bestieses sap greu”, critica Marc Baró, regidor republicà. Xavier Portet, membre de l’ANC, ho atribueix al fet que hagi fet carrera política a Madrid: “Ell és PSOE, no PSC, i s’ha quedat amb una idea jacobina de l’estat potser pel temps que va viure a França o que la seva primera dona fos d’allà”. La Pobla, plena de llaços grocs, ha girat l’esquena a qui abans molts consideraven un déu. El cel no és etern.