Borrell, en un acte a la Complutense: "L'únic que havien fet els EUA era matar quatre indis"
Afirma que als Estats Units hi ha més integració política perquè tothom té "el mateix idioma"
BarcelonaLes polèmiques s'acumulen per a Josep Borrell. El mateix dia que s'ha sabut que la multa que la CNMV li imposa pel cas Abengoa és de 30.000 euros, i la setmana després de l'enganxada amb Gabriel Rufián al Congrés, també han transcendit unes controvertides declaracions que va fer dilluns en un acte a la Universitat Complutense de Madrid, on va assegurar que els EUA es va independitzar després de "matar quatre indis" (vegeu el vídeo a partir d'1 hora i 18 min).
"[Els EUA] van fer la independència pràcticament sense història. L'únic que havien fet era matar quatre indis, però a part d'això va ser molt fàcil...", va argumentar el ministre d'Exteriors. L'afirmació la va fer en un moment en què opinava sobre "per què els EUA tenen un nivell més alt d'integració política" que altres països on hi ha "tendències centrífugues i el problema que alguns no se senten part de la comunitat", com Espanya, Itàlia, Alemanya, Bèlgica o el Regne Unit. Borrell també va considerar que els nord-americans tenen més integració perquè "tenen tots el mateix idioma".
La seva explicació sobre els Estats Units, però, no s'acaba aquí. "Quan neixen i s'uneixen no hi ha antagonismes, si bé poc després es volen separar per un antagonisme econòmic: esclavisme sí, esclavisme no", diu Borrell. Al final, però, el ministre conclou que "ara tots els americans se senten americans, i posen la bandera al jardí. I pobre de tu si l'utilitzes per mocar-te, pobre de tu! A ningú se li acut, i si se li acudís ho pagaria car", afegeix, en clara referència a la investigació oberta contra l'humorista Dani Mateo per haver-se mocat amb una bandera espanyola.
Amb tot, Borrell defensa la idea que a Europa hi hagi "sentiment de nació basat en el concepte de ciutadania". Un objectiu pel qual, adverteix, s'hauria de "treballar activament": "Les identitats no neixen dels arbres de manera espontània, són una construcció social. Es construeixen i es fan a l'escola, a casa, a la televisió, als diaris... La identitat es modela socialment", diu. "Tu neixes a la Xina, t'agafo, et porto a Madrid i et faig un espanyolet. Vas néixer xinès però t'he fet espanyol", afegeix.
I conclou: "Alguna cosa semblant s'hauria de fer amb els europeus si hi hagués un relat, un discurs que creés sentiment de pertinença". A parer seu, en el camí per aconseguir aquest objectiu caldria començar per fer una "enorme inversió en educació".