Borràs troba "fora de lloc" que es trenqués el minut de silenci del 17-A

BarcelonaLa presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha tornat a ser al centre de l’huracà per la tensió que es va viure durant l’acte d’homenatge als morts i els ferits en els atemptats del 17-A del passat dimecres. Centrat en les víctimes i els seus familiars –amb les autoritats en segona fila– va coincidir amb la protesta d’un grup de manifestants que exigia conèixer “tota la veritat” sobre els fets. En acabat l’acte, Borràs va anar a saludar-los malgrat que alguns d’ells havien arribat a trencar el minut de silenci amb crits i fins i tot s’havien encarat amb les víctimes. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Borràs se n’ha desmarcat: ha dit que ella no va “saludar” ni “aplaudir” aquestes persones en concret sinó la resta del grup, i ha defensat que interrompre el minut de silenci estava “totalment fora de lloc”. 

El vídeo de Borràs saludant els manifestants mentre aquests la victorejaven –compartit per la seva mà dreta al Parlament, Francesc de Dalmases– va ser blanc de crítiques a les xarxes. Al llarg del dimecres, ella es va limitar a repiular els missatges de suport que rebia, però no va fer el mateix quan el seu partit va fer una piulada amb una condemna explícita pel trencament del minut de silenci, que ella ha atribuït a una sola persona malgrat que es van sentir diversos crits. “No trobarà cap vídeo on jo hagi saludat aquesta persona”, ha remarcat, i ha assegurat que les persones que es van encarar amb els familiars de les víctimes en un vídeo recollit per diversos mitjans “es veu quines són” i tampoc les va “saludar ni aplaudir”.

El grup la va rebre al crit de “Presidenta!”, cosa que li ha costat diverses crítiques més o menys directes de diversos representants polítics, entre ells l’anterior secretari general de Junts, Jordi Sànchez, que va carregar contra la recerca de “protagonismes polítics”. Durant l’entrevista, la presidenta del Parlament ha negat haver buscat “protagonisme” i ha assegurat que està d’acord amb les paraules de Sànchez. Ha explicat a més que va anar a saludar els concentrats “10, 15 o 20 minuts després de la finalització de l’acte” i no pas mentre es feia l'ofrena floral.

En el mateix sentit, ha demanat “no criminalitzar” totes les persones que protestaven, “moltes, familiars de víctimes”. “Que hi hagués un centenar de persones que exigissin saber la veritat respon al fet que ja fa cinc anys dels atemptats i encara hi ha molts interrogants”, ha subratllat: “Famílies i víctimes volen esclarir els fets, i no només ells, una societat que els ha viscut ha de poder saber què ha passat”. Borràs no només no va compartir la piulada feta des del compte de Twitter de JxCat en què s’expressava el “més enèrgic rebuig a la interrupció del minut de silenci”, sinó que va fer retuit a una piulada del diputat Jaume Alonso Cuevillas esmenant el missatge, en què assegurava que en tot cas “a la fi del minut de silenci, la gent ha començat a cridar «Volem saber la veritat»”, i va negar que els crits s’haguessin sentit mentre pràcticament tothom guardava silenci. Sobre aquesta qüestió, la presidenta de Junts ha volgut tancar la polèmica i ha insistit que “està fora de lloc interrompre un minut de silenci”: “Els minuts de silenci són per respectar-los, això és el que faig i el que fem des de JxCat”.

El fràgil equilibri de Junts

La pugna soterrada d'ahir a les xarxes entre la presidenta de Junts i altres dirigents del partit –que sí que van seguir el missatge oficial, entre els quals el mateix secretari general, Jordi Turull, o l'expresident Carles Puigdemont– és el preludi del que pot acabar succeint a partir d'ara. Junts ha de prendre una decisió transcendental, potser la més important des que es va crear el 2017: trencar o no amb ERC al Govern. Fins ara existia un fràgil equilibri entre els dos sectors majoritaris que es va acabar apuntalant amb un pacte entre Borràs i Turull per fer tàndem en la direcció. Ara, els dos sectors hauran de mesurar forces.

Després de la seva suspensió, les persones més properes a la presidenta del Parlament van reclamar una reacció contundent a l’executiva, en considerar que JxCat no podia seguir al costat d’ERC. No obstant, el sector més institucional del partit –proper a Turull– ara per ara descarta condicionar la continuïtat al Govern al cas de Borràs, com va explicar l'ARA. Amb tot, aquest dijous Borràs ha considerat que més enllà del debat sobre la seva suspensió com a presidenta del Parlament, encara més greu és el fet que “el resultat de les urnes fos del 52% de vots per a l’independentisme i que això no es vegi traduït en les persones que hem rebut aquest encàrrec”. “Això és el que ens ha de preocupar extraordinàriament”, ha conclòs, i ha lamentat –en una crítica velada al president Pere Aragonès– que l’executiu hagi caigut en una “mena d'acomodació en l'autonomia".

Fins a quin punt defensarà la presidenta la sortida del Govern? I quina força tindrà internament perquè els seus postulats acabin imposant-se en el debat? La decisió final la prendrà la militància un cop els dirigents de Junts facin la seva proposta i entre les bases sí que havia mostrat fortalesa, però en la votació del passat mes de juny tant Turull com l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, van tenir més suport que ella.

El despatx del Parlament

A la Rambla barcelonina Borràs no hi va anar en representació del Parlament tot i que continuï presidint-lo. La màxima autoritat en nom de la cambra va ser la vicepresidenta segona, Assumpta Escarp. “Mereix una reflexió que en el primer acte on s’hauria d’atribuir unes funcions de les quals m’han privat, la representació recaigui en una persona del PSC, partit del 155”, ha criticat als micròfons de RAC1, en referència a l’absència d’Alba Vergés (ERC), vicepresidenta primera del Parlament i la persona que ocupa de forma interina les funcions de presidenta. “Jo sempre he interromput les vacances per ser en aquest acte”, ha insistit.

El nou període de sessions a la cambra catalana va començar dimarts, tot i que la majoria de diputats segueixen de vacances fins al setembre. Borràs ha explicat que la seva intenció és continuar assistint al Parlament malgrat que no hi pugui dur a terme les funcions que té atribuïdes com a presidenta. “Aniré al Parlament perquè en formo part i perquè soc presidenta de Junts”, ha expressat a Catalunya Ràdio. No ha aclarit, però, si confia en poder fer servir el seu despatx i, de fet, s’ha preguntat si la deixaran entrar.

Dimarts mateix Junts va decidir també presentar una petició de reconsideració a la mesa perquè revoqui la seva suspensió, i va advertir que si no ho fa, iniciarà la via judicial amb el Tribunal Constitucional com a primera parada abans d’arribar a Europa. Malgrat que Junts i ella mateixa s’han mostrat frontalment en contra que els òrgans judicials espanyols revoquin o alterin decisions del Parlament, la presidenta demanarà al TC que la restitueixi en el càrrec perquè, recorda, és un pas previ imprescindible per poder acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans.