Borràs reclama que s'exclogui el president del TSJC del seu judici

BarcelonaLa presidenta del Parlament suspesa i líder de Junts per Catalunya, Laura Borràs, recusarà el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, en la causa de la Institució de les Lletres Catalanes, on està pendent de judici per presumptament haver fraccionat contractes per afavorir un amic quan era directora de l'ens. Amb quin argument? Que ella és independentista i creu que Barrientos no és equànime davant de dirigents d'aquest espai polític. La líder de Junts s'agafa als precedents de les anteriors meses del Parlament, malgrat que l'objecte de la causa és diferent de la seva.

Borràs recorda que el Tribunal Suprem ha fet repetir el judici de la mesa del Parlament del 2017 per la manca d'imparcialitat d'aquest magistrat –i també del jutge Carlos Ramos– i que Barrientos també va ser apartat del judici contra la mesa presidida per Roger Torrent arran d'una recusació presentada per l'exvicepresident del Parlament Josep Costa, dos precedents amb els quals Borràs vol aconseguir que el president del TSJC no la jutgi, ja que a més ha estat nomenat ponent del tribunal en el seu cas. "La decisió de repetir el judici contra els membres de la mesa del Parlament que van ser condemnats injustament per desobediència demostra que la manca d'imparcialitat de dos dels magistrats del TSJC a l'hora de jutjar polítics independentistes és impossible de dissimular", va assegurar aquest dimecres Borràs en un fil a Twitter.

Ara bé, hi ha diferències entre els motius que esgrimeix Borràs en el cas de la Institució de les Lletres Catalanes –el seu argument és que Barrientos no pot jutjar, en general, líders independentistes– i els motius pels quals el president del TSJC (i també Carlos Ramos) han estat exclosos de les altres causes, unes diferències que exposem a continuació i que poden ser claus per saber si en el cas de Borràs hi ha arguments per incapacitar Barrientos i apartar-lo del procediment.

En el cas de la mesa de Parlament presidida per Carme Forcadell, el Tribunal Suprem ha conclòs que s'ha de repetir el judici per falta d'imparcialitat, perquè Barrientos i Ramos ja van pronunciar-se sobre els fets en l'admissió a tràmit de la querella. En concret, van valorar que a priori la tramitació de les lleis de desconnexió –per la qual la mesa va ser condemnada per desobediència, amb la inhabilitació i les multes corresponents associades– no estava emparada per la "inviolabilitat parlamentària". Un pronunciament que, segons el Suprem, constituïa l'"objecte essencial" del judici. "La partida ha de començar amb el marcador a zero", exemplifiquen els magistrats de l'alt tribunal per justificar que es torni a repetir el judici de la mesa del Parlament.

En la causa contra la mesa del Parlament de la legislatura passada, jutjada per haver tramitat resolucions favorables a l'autodeterminació i contra la monarquia, Barrientos va ser apartat del cas arran d'una recusació de l'exvicepresident de la cambra Josep Costa. L'exdiputat de Junts va al·legar que el president del TSJC no podia continuar participant en el procediment perquè havia expressat un desacord públic amb un dels principals acusats del procés: el llavors president del Parlament, Roger Torrent. El magistrat va aixecar-se d'un acte i en va marxar el febrer del 2018 al Col·legi d'Advocats de Barcelona perquè Torrent va expressar el seu suport als presos polítics. "Si tenim en compte que altres personalitats com el mateix ministre de Justícia i una vocal del Consell General del Poder Judicial es van quedar als seus seients, l'aparença d'imparcialitat es deteriora encara més", va assegurar en el seu moment el TSJC per acceptar la recusació de Costa.

El mateix exdiputat de Junts també va aconseguir apartar Carlos Ramos del judici per haver manifestat "hostilitat" cap ell a l'hora de rebutjar-li una petició durant el procediment. Amb tot això, el TSJC va haver de formar una nova sala per afrontar el judici, del qual encara no hi ha sentència.