Borràs seguirà de presidenta: Junts es recepta calma interna fins a les municipals

Barcelona"La justícia espanyola no dictarà la nostra vida política". Amb aquesta frase el secretari general de Junts, Jordi Turull, enviava un missatge intern i extern dijous passat després de la condemna de Laura Borràs: JxCat no mourà fitxa arran de la sentència contra ella per prevaricació i falsedat documental. La seva màxima dirigent seguirà sent presidenta del partit malgrat la condemna i tampoc renunciarà de forma voluntària a la presidència del Parlament: si marxa serà perquè la Junta Electoral Central li retirarà l’escó forçosament.

D’aquesta manera, Junts es recepta calma interna fins a les eleccions municipals, i fins i tot els que voldrien Borràs fora de la presidència del partit –l’anomenat sector pragmàtic– també descarten moure's abans dels comicis per evitar "soroll". La seva màxima és que la pugna interna no interfereixi en les campanyes electorals locals, principalment a Barcelona, on Xavier Trias aspira a l’alcaldia. "Ningú entendria, sobretot els quadres territorials, que ara obrissin un meló així", apunta un altre dirigent, tot i que assumeixen que tindran crítiques dia sí i dia també per aquest motiu.

¿Vol dir això que Junts tanca aquest debat de forma definitiva? Tampoc. Algunes veus apunten que després de les municipals podria haver-hi canvis, considerant que Junts no pot estar presidit per una dirigent "condemnada per aquests delictes". En què es pot traduir això? Hi ha dues vies després de les eleccions municipals, segons diverses fonts consultades: a través d’un consell nacional –amb un gruix de dirigents possibilistes– o portar el cas de Laura Borràs a la comissió de garanties del partit, l’encarregada de decidir –quan hi hagi sentència ferma del Tribunal Suprem– si la condemna a la presidenta del Parlament suspesa és "lawfare" o un cas de corrupció. Magda Oranich, una de les advocades d’aquest òrgan, va assegurar divendres al Cafè d'idees de La 2 i RNE que Borràs hauria de "dimitir". Ara bé, Jordi Turull va ser taxatiu sobre aquest debat en la seva última roda de premsa: "És un cas de lawfare de manual", va assegurar, a més de recordar que són els militants de Junts els que escullen el president i el secretari general del partit –invalidant així altres òrgans per prendre aquesta decisió. 

L’oposició a Laura Borràs dels quadres del partit més institucionals no és cap secret i des de l’entorn de la presidenta del Parlament relativitzen els moviments que puguin fer. Asseguren que el tancament de files de la formació després de la sentència ha sigut total, almenys en públic, i veuen difícil que el sector pragmàtic pugui recuperar el debat més endavant, mesos després del pronunciament del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. "Com ho justificaran?", es pregunten. "Qui consideri que la presidenta Borràs ha estat definitivament apartada de la vida política, s’equivoca de mig a mig", assegurava també divendres Jaume Alonso-Cuevillas, de l’entorn més directe de Borràs, en un article al digital El Món.

El debat sobre la presidència del Parlament

Si bé ara no hi haurà debat intern sobre si Borràs ha de mantenir-se o no a la presidència del partit, sí que n’hi haurà sobre si Junts ha de presentar substitut a la presidència del Parlament en cas que sigui desbancada de l’escó per part de la Junta Electoral Central. Turull es va limitar a dir dijous que serien els "òrgans" del partit els que prendrien la decisió, i ara mateix es dibuixen dos escenaris principals: presentar un nou candidat o candidata per substituir Borràs si arriba el cas o no fer-ho en senyal de protesta per la "repressió". "No em puc imaginar que cap independentista vulgui ocupar el càrrec després de la sentència, ni que quan se li retiri l’escó algú l’ocupi", va afirmar l’expresident Quim Torra, de l’entorn més directe de Borràs, just després de conèixer la sentència, una idea que ja havia posat sobre la taula Aurora Madaula, secretària de la mesa per part de Junts i també del cercle de confiança de la presidenta del partit.

Tot i aquesta proposta, la majoria de la direcció recela de deixar la cadira buida i no batallar per la presidència del Parlament davant d’altres grups, sobretot després de sortir del Govern. De fet, fins i tot ja circula un nom: l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, que no es torna a presentar a les eleccions municipals i actualment és diputada i vicepresidenta de la formació. Aquest seria un perfil, argumenten diverses fonts, que imprimiria un caràcter diferent del de Borràs a la presidència i que no generaria oposició d’entrada a Esquerra, que és amb qui hauria de pactar Junts per poder sumar els vots suficients per mantenir la presidència de la cambra. Tampoc situaria en una posició incòmoda al PSC.

Ara bé: "Una presidència per fer què?", es pregunta l’entorn de Laura Borràs, que avisa que si es decideix presentar un substitut –cosa que consideren que encara s’ha de debatre internament– ha de ser un perfil que segueixi la línia que ha marcat la líder de Junts a la cambra: argumenten que ella ha tingut un perfil polític de "confrontació" i que si hi ha relleu hauria de ser similar. Alhora afirmen que quan els exconsellers presos no van poder ser nomenats durant el primer mandat de Torra després del 155, van ser ells els que van posar els noms de l’executiu sobre la taula, de manera que Borràs no serà una "espectadora" d’aquesta discussió. I finalment afegeixen una altra reflexió: cal veure si és possible una entesa amb els republicans –si arriba aquest escenari Alba Vergés (ERC) li haurà acabat de retirar l’escó a Borràs– després que hagin pactat amb el PSC els pressupostos: "No els arreglarem la fotografia just abans de les eleccions municipals", afirmen, descartant també un pacte amb els socialistes.

La condemna a Borràs, doncs, no provocarà una pugna a Junts de forma immediata. Però el debat intern està garantit.