Borràs acusa la fiscalia de querellar-se contra la compra d'urnes amb "finalitats intimidatòries"

BARCELONALa querella per les urnes és improcedent perquè fa un "ús preventiu del dret penal", vulnera el Conveni Europeu de Drets Humans i la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea. Aquesta és la tesi de la defensa de la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el fins fa poc secretari general del departament, Francesc Esteve, per demanar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que faci marxa enrere i no admeti a tràmit la querella presentada per la fiscalia. A més, la consellera acusa el ministeri públic d'actuar amb "finalitats clarament intimidatòries".

El text d'al·legacions, al qual ha tingut accés l'ARA, critica que l'admissió a tràmit de la querella és "absolutament prematura i precipitada,i argumenta que aquest ús preventiu del dret penal per impedir allò que suposadament algú farà en el futur és "incompatible" amb les premisses bàsiques del dret penal.

Segons l'escrit de la defensa de Borràs i Esteve, l'ús preventiu del dret penal vulnera els articles 7 del Conveni Europeu de Drets Humans i 49.1 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, on s’estableix "ben clarament" que una persona només pot ser castigada per accions o omissions ja comeses, no per accions o omissions de suposada comissió futura.

El fet que bona part de la querella de la fiscalia se sustenti en la presumpció que aquestes urnes s'usaran per fer el referèndum és el principal argument de la defensa de la consellera per demanar la no-admissió de l'escrit del ministeri públic. El text apunta, fins i tot, que amb la seva actitud la fiscalia demostra que "no pretén esclarir i castigar actes ja comesos, sinó conductes que, pretesament, encara haurien de realitzar-se".

Per això, la defensa de Borràs interpreta que l'"ús preventiu" del dret penal té "finalitats clarament intimidatòries" i és incompatible amb les "premisses més bàsiques" que impedeixen castigar "les persones per les seves idees, els seus pensaments, les seves suposades intencions i, també, per aquelles actuacions hipotètiques que pretesament realitzaran més endavant". "El procediment penal ha d’investigar i eventualment castigar fets passats i no és legítim atribuir-li finalitats policials de prevenció del delicte basades en judicis d’intencions", conclou l'escrit.

Querellar-se contra Andalusia

Els advocats de Borràs i Esteve aprofiten l'escrit per anar més enllà i no només defensar la no-admissió de la querella, sinó també defensar-se dels delictes que la fiscalia els imputa. Així, descarten que hi pugui haver prevaricació, ja que està justificat que la Generalitat compti amb les seves pròpies urnes, perquè és un material que es pot usar en "contextos molt diversos", com ara eleccions sindicals en diferents departaments de l'administració, eleccions en consells escolars, etc.

L'escrit també rebutja que es pugui acusar Borràs i Esteve de malversació, ja que els urnes no "són un recurs que només hagi d'utilitzar-se una sola vegada" i, per tant, quedarien incorporades al patrimoni de la Generalitat i tindrien una utilització d’interès general. D'aquesta manera, entén la defensa, "no podrà parlar-se de cap malbaratament de fons públics". En aquest sentit, els lletrats sostenen que si aquí hi ha malversació, per ser coherent la fiscalia hauria de querellar-se immediatament contra altres governs autonòmics, com és el cas d'Andalusia, que també han comprat urnes.

Per altra banda, en les seves al·legacions, Governació subratlla que l'acord marc per a la selecció i l'homologació d’empreses proveïdores no comporta cap mena de compromís o reserva pressupostària. Subratlla, a més, que no s’ha fet encara cap contractació ni despesa derivada.