Tretzena o catorzena legislatura? Borràs proposa que es compti també la Segona República

BarcelonaEl 10 d'abril del 1980 el Parlament de Catalunya reobria les portes després de la dictadura franquista. Durant més de 40 anys, les moquetes havien estat agafant pols. Tot i això, gairebé no havien tingut temps de desgastar-se. El Parlament només va acollir diputats durant quatre anys, des del 1932 –després d'unes eleccions legislatives que es van celebrar gràcies a l'establiment de la Segona República un any abans– fins al 1938 –en plena Guerra Civil–. Pel mig, però, es va aturar l'activitat parlamentària durant dos anys. Va ser a causa de les represàlies dels fets d'octubre, quan Lluís Companys va declarar la independència de Catalunya des del balcó de la Generalitat el 1934. Llavors, la CEDA (confederació de dretes) governava Espanya i va retirar totes les facultats al Parlament, que no es va reunir fins el 1936. Just després del triomf del Front Popular en les eleccions de febrer del 1936, el Parlament va rependre la seva tasca fins l'1 d'octubre de 1938, quan la Guerra Civil va forçar el seu tancament. En total, la cambra va fer 259 sessions oficials

Amb la restauració democràtica, el protagonisme va tornar a l'hemicicle: l'any 1980 es va iniciar la primera legislatura. La primera de, fins al moment, 13. Llavors s'estrenava Constitució i Catalunya debutava com a comunitat autònoma. Va ser el nou encaix legal el que va posar el comptador de legislatures a zero, i aquells quatre anys del Parlament republicà no s'han arribat a sumar mai.

Però potser estem davant la catorzena legislatura, ja que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha afirmat aquest dimecres que traslladarà a la mesa de la cambra que es compti la de l'any 1932 com la primera legislatura. Ho ha fet en un acte d'homenatge als represaliats pel franquisme. I és que avui era un dia de commemoracions al Parlament: 90 anys de la proclamació de la Segona República, l'acte en record de les víctimes de la dictadura i, també, l'aniversari de dos mesos de bloqueig després de les eleccions del 14-F. Mentre que aquest últim espera que se celebri amb una reunió dels equips negociadors, els dos primers s'han abordat al pati de la biblioteca de la cambra. Un espai que, de fet, solen freqüentar membres de Junts i ERC entre reunió i reunió, ja que està aprop dels seus despatxos.

Aquest dimecres, però, el petit jardí es vestia de gala. L'acte ha sigut presidit per Borràs i ha comptat amb la presència de Ferran Pedret, secretari primer de la mesa pel PSC, Gemma Geis (Junts), Marta Vilalta (ERC), Jéssica Albiach (En Comú Podem) i Pau Juvillà, secretari tercer de la mesa per la CUP. També hi ha assistit la directiva de l’Associació pro Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, amb el seu president, Pere Fortuny, al capdavant. Ha sigut el mateix Fortuny i Borràs els que han col·locat una ofrena floral a l'estàtua La Pietat, una escultura de marbre esculpida per Ferran Ventura que es va entregar al Parlament l'any 1981 i que està situada enmig del pati de la biblioteca. En el mateix moment que l'obra va arribar a la cambra, es va demanar crear una rèplica que està ubicada al Fossar de la Pedrera, espai que acull les restes de Lluís Companys. Mentre que la del Parlament és de pedra d'Ulldecona, la del Fossar de la Pedrera, sense fer honor al seu nom, és de bronze.

Abans de l'ofrena floral, s'ha fet un minut de silenci en record als represaliats pel franquisme. Un silenci acompanyat de la Suite compostelana de Frederic Mompou, de la mà de la guitarra de Bruna Escolà, alumna del Conservatori del Liceu. Del simbolisme dels fets s'ha passat al de les paraules, ja que Borràs ha apel·lat a la "continuïtat històrica". Una història parlamentària que, segons la presidenta, va començar l'any 1932 i, precisament per això, aquest ha de ser el punt de partida de totes les legislatures que han vingut. "Farem aquesta proposta als grups per recuperar la nostra pròpia memòria. Una memòria feta del reconeixement de la sobirania", ha afegit.

90 anys després

En la cerca de paral·lelismes amb l'actualitat, Borràs ha recordat que la proclamació de la Segona República va ser un "acte de sobirania" per part del poble català i ha assenyalat que es va produir després d'unes eleccions i, per tant, gràcies "a la força de les urnes". Uns comicis que van ser vistos com un plebiscit entre monarquia i república. I encara que, en paraules de Borràs, guanyés la república, ha admès que els efectes de la victòria van ser breus: "Les coses ens duren poc temps". Per això, ha recordat que els que l'any 1931 defensaven la república van acabar represaliats pocs anys després. Un fet que, a parer seu, encara continua passant: entre els nou presos polítics ha destacat l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, tot i que ha obviat que l'antiga mesa també està sent investigada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Per la seva banda, Fortuny no ha reclamat "venjança" per als repressors, sinó "justícia" per als represaliats del franquisme. Per això, s'ha mostrat molt dur amb el PSOE i Podem i ha criticat que la nova llei de memòria històrica del govern espanyol no anul·la les sentències ni els tribunals franquistes.

El llegat de la Segona República

L'any 1933, Francesc Macià, llavors president de la Generalitat, va inaugurar l'Escola Casas de Barcelona, després que durant la dictadura de Primo de Rivera s'hagués paralitzat la seva creació per la voluntat del centre d'ensenyar en català. Aquest dimecres, la plana major del Govern s'hi ha desplaçat per commemorar els 90 anys de la Segona República. I, per a Pere Aragonès, vicepresident de l'executiu, queda molt per aprendre de llavors. Primer, perquè es va aconseguir una "llibertat nacional" lligada al "progrés social" i, segon, perquè es va fer "des de tradicions diverses". Per això, creu que el país té "l'oportunitat de continuar amb el llegat de la Segona República": "El republicanisme i el que representa ha continuat i és més vigent que mai".

I els partits polítics actuals, a parer d’Aragonès, demostren que aquell esperit encara és vigent: ha subratllat que la proclamació de la república va aglutinar “tradicions polítiques diferents”, de les quals ara alguns en són “hereus i continuadors”. Per això, el vicepresident ha reclamat "superar" les adversitats, recordant que "les grans transformacions també han tingut moments durs". I, en aquest sentit, ha marcat la línia a seguir: "S'ha de fer amb totes les persones en llibertat i amb el poble decidint com va fer el 14 d'abril."

Al seu torn, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha lamentat que 90 anys després de la proclamació de la Segona República "la defensa dels drets i llibertats republicanes encara comporta repressió". "Estem compromesos i serem dignes de Catalunya", ha garantit Capella.