Borràs afirma que "tant de bo" els vots de JxCat siguin "decisius" a Madrid per poder "negociar" la investidura
Manté les "línies vermelles" de la fi de la repressió i "exercir el dret a l'autodeterminació"
BarcelonaLa número 2 de JxCat a les eleccions espanyoles, Laura Borràs, ha afirmat que "tant de bo" els vots de la seva candidatura siguin "decisius" per fer "efectiva" la investidura del pròxim president espanyol. "Tant de bo després de les eleccions els nostres vots siguin necessaris, perquè això voldrà dir que podem negociar i establir el que és important per a nosaltres. Seria el millor dels escenaris", ha afirmat en un esmorzar del Fórum Europa Tribuna Catalunya. Quines són les condicions per a Borràs? La número 2 de JxCat ha mantingut que les "línies vermelles" per investir el lider del PSOE són la fi de la repressió i "exercir l'autodeterminació", que ha dit que és una de les "preocupacions" de la ciutadania de Catalunya –d'acord amb l'últim CEO.
"Hi ha gent que diu que no hi ha línies vermelles", ha dit en al·lusió a Esquerra. "Nosaltres sí que en tenim, els principis democràtics més essencials", ha afegit Borràs, que enviava així un dard als socis de govern. Tanmateix, ha defugit respondre a una pregunta del públic sobre "per què ERC s'ha convertit en el partit de la moderació". "Hi ha coses que se m'escapen, jo no milito en cap partit", ha afirmat la número 2 de JxCat, i ha afegit que creu que els "partits s'han vist superats per la situació" des de l'1 d'Octubre.
Borràs ha insistit en la "unitat" i ha dit que "encara hi ha temps tècnicament" per fer una llista unitària a les eleccions europees. Així, ha asseverat que després que l'exconseller d'ERC Toni Comín hagi fitxat per la candidatura de l'expresident Carles Puigdemont, es manté l'oferta al president dels republicans, Oriol Junqueras, perquè lideri una candidatura sobiranista amb l'excap de l'executiu com a número 2.
"Què més ha de passar perquè entenguem que hem d'anar junts? Tenim presó, exili, imputacions massives, censura... no s'atura. Només podem fer-hi front si ho fem junts", ha dit. Ha dit que el gener del 1936 hi havia un govern a la presó acusat per rebel·lió i que hi va haver un "front que va guanyar les eleccions" i que després, ha dit Borràs, va "permetre l'amnistia".
També ha carregat contra les formacions polítiques espanyoles que no volen dialogar: "Som vistos com un problema polític a Espanya i nosaltres volem aportar solucions. No dialogar és l'antipolítica". Borràs ha defensat anar a Madrid per "no deixar buit cap espai" on es parli de Catalunya.
La número 2 de JxCat ha afirmat que Catalunya està en el "punt de mira" europeu i que l'estat espanyol està en "descomposició" perquè "cada vegada hi ha més repressió i vulneracions de drets". "Alguna cosa fa pudor de podrit", ha asseverat, i "la independència és una causa justa", ha conclòs.
Borràs ha començat la seva intervenció fent esment a les raons que la van portar a fer política. "Jo soc aquí per l'1 d'Octubre", ha afirmat, i ha agraït també al PDECat que li hagi "fet lloc" en la formació de Junts per Catalunya, que ha definit com un espai "molt divers" ideològicament i que "transcendeix els esquemes de partit". "A JxCat estem units en la diversitat i l'adversitat", ha ironitzat fent al·lusió al matrimoni i després de la nova crisi al PDECat per les crítiques de l'ex coordinadora general Marta Pascal afirmant que hi ha una part de l'electorat que es troba "orfe".
Entre el públic, hi havia els consellers Damià Calvet, Jordi Puigneró i Miquel Buch, a més de la successora de Borràs al departament, Mariàngela Vilallonga; l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, el senador Josep Lluís Cleries o la vicepresidenta del PDECat, Míriam Nogueras.
L'encarregat de presentar l'acte ha sigut el delegat de la Generalitat a Madrid i candidat a l'Ajuntament de Barcelona, Ferran Mascarell, que ha començat el seu discurs definint-la com una persona "dialogant". Mascarell, en la seva època de conseller de Cultura, va fitxar Borràs com a directora de l'Institut de les Lletres Catalanes. "La Laura aconseguirà que Espanya entengui quina república solidària i fraternal que busquen una gran part dels catalans", ha conclòs Mascarell.