Borràs insta Aragonès a mantenir la qüestió de confiança o replantejar la legislatura
Els comuns reconeixen que en un mes no podran revertir "les velles inèrcies" com el Hard Rock
BarcelonaO mantenir la qüestió de confiança i, per tant, sostenir la majoria independentista tot i el veto de la CUP als pressupostos, o "replantejar-se la legislatura". Aquesta és, a parer de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, la decisió que ha de prendre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en les setmanes vinents. Des del no dels anticapitalistes als comptes, la legislatura està en un punt mort. Tan Junts com la CUP, com la mateixa ERC, han expressat que l'estratègia seguida fins ara i fins i tot els acords assolits s'han de revisar, però el rumb de l'independentisme continua sense tenir una direcció clara. I ho demostra que una de les dates clau de la legislatura està en l'aire: la qüestió de confiança el 2023 que la CUP va pactar amb ERC. Els anticapitalistes la mantenen i els republicans consideren que l'actitud dels cupaires en relació amb els comptes qüestiona que aquest acord segueixi en peu. Amb aquest atzucac a sobre la taula, totes les mirades apunten al president. La CUP l'insta a decidir-se i ara també Junts l'apressa a dictar un veredicte.
Per als juntaires, en paraules de Borràs, decidir si es manté la qüestió de confiança correspon "al president i al partit". "És una qüestió personal", insisteix Borràs en una entrevista a Catalunya Ràdio. La presidenta del Parlament considera que "és un compromís molt fort" i espera que "tothom tingui la mateixa concepció del que vol dir fer política": "Complir amb el que has acordat". Ara bé, matisa que la clau de volta és decidir si aquest acord segueix vigent o no. Així, Borràs advoca per "fer-se solidari amb el que has acordat a menys que hi hagi un incompliment flagrant". A parer seu, aquest últim escenari "obliga a un replantejament de legislatura" que no ha volgut concretar. Sigui com sigui, la presidenta de la cambra creu que ERC ha de valorar si hi ha hagut aquest "incompliment flagrant" o per contra el pacte segueix en peu.
Davant d'aquest escenari, de portes enfora el Govern manté que la CUP és el "soci preferent" de la legislatura, tot i que els cupaires ja hi posen condicionants: "fixar l'horitzó" per a un nou referèndum. Els pactes que l'executiu assoleixi més enllà dels pressupostos -que negocia amb els comuns- marcaran qui és realment el seu aliat estable. I, enmig d'aquesta problemàtica, Junts continua recriminant a Aragonès que no "s'esforcés prou" per aconseguir el sí de la CUP als pressupostos. Aquest dimecres hi ha insistit Borràs, que ha afirmat que de la mateixa manera que Aragonès es va posar al capdavant de les negociacions per incorporar els comuns, "des de Junts se li demanava que fes els mateixos esforços per poder sumar la CUP".
Impost als ultraprocessats
Mentre les forces independentistes debaten quin és el millor camí a seguir després de la cruïlla posterior als comptes, segueixen les negociacions pels pressupostos entre l'executiu i els comuns. I continuen arribant nous acords. Aquest dimecres, la líder del partit lila, Jéssica Albiach, ha anunciat un acord per crear un impost als aliments ultraprocessats, que busca un "canvi d'hàbits" i prevenir l'obesitat infantil. Aquest és, de fet, un dels compromisos que el Govern ja havia pres amb els comuns a canvi de la tramitació dels comptes. En declaracions a Europa Press, Albiach ha afegit que també anunciaran un acord per injectar diners a les llistes d'espera.
Però hi ha un element que es resisteix, i tot apunta que els d'Albiach no podran tombar: el projecte Hard Rock. Si bé la líder dels comuns ha assegurat que en les converses han deixat clara la seva oposició al projecte, ha reconegut que en un mes no podran revertir "les velles inèrcies". "Continuaré insistint al president Aragonès", ha afegit a Europa Press. D'altra banda, creu que la candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern "acabarà caient pel seu propi pes".
Illa ja demana cessaments
El quart actor dels comptes que no ha acabat entrant en joc han sigut els socialistes, que mentre han mantingut la mà estesa amb els pressupostos han brandat la defensa dels Mossos d'Esquadra com la bandera de la seva oposició. Aquest dimecres, el líder del PSC, Salvador Illa, ha apujat el to i ha demanat el cessament del responsable de la decisió de retirar la defensa jurídica als Mossos en causes contra manifestants si no es pot acreditar l'autor de les lesions. En declaracions a l'ACN, Illa no creu que el responsable sigui el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i reclama que es reverteixi la mesura perquè és "un missatge letal" per als agents.
