Borràs congela l'aprovació de les excedències remunerades al Parlament

BarcelonaEl serial de les llicències per edat segueix portant cua després que la mesa del Parlament avalés dimarts que els funcionaris poguessin seguir cobrant sense treballar a partir dels seixanta anys. Aquest dijous la decisió –fruit de la negociació entre els treballadors de la cambra i els representants de la mesa– havia de quedar formalitzada a la Comissió d'Afers Institucionals (CAI), però la votació ha quedat ajornada. El motiu, segons diverses fonts consultades per l'ARA, és que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, no està conforme amb el resultat de la negociació i pretén replantejar el model, encara molt similar al que s'havia compromès a eliminar. Així, ha deixat de ser una qüestió a aprovar de forma urgent i serà una nova reunió de la mesa del Parlament –que es podria convocar per a aquest mateix divendres– la que debatrà si s'han d'introduir modificacions al document pactat amb els treballadors.

Els secretaris de la mesa Ferran Pedret (PSC) i Aurora Madaula (JxCat) han estat els encarregats de negociar durant setmanes amb el consell de personal del Parlament, que representa els treballadors. D'aquests contactes havia sortit un acord que blindava que tots els funcionaris amb una experiència mínima de quinze anys al Parlament poguessin seguir cobrant sense treballar durant els cinc anys previs a la jubilació. En lloc de llicències per edat, al nou model se li diria "excedències voluntàries incentivades", però el funcionament seria el mateix, amb la diferència que s'establiria un topall màxim: els funcionaris cobrarien el que els pertocaria quan estiguessin jubilats i no el que cobraven quan treballaven. També s'introduïen les reduccions de jornada progressives sense reducció de sou. El PSC, ERC i JxCat van votar a favor d'aquesta proposta (Cs i la CUP es van abstenir i els comuns van votar-hi en contra), però podria tornar a canviar.

Ara les fonts consultades expliquen que Borràs no està d'acord amb el fet que les excedències remunerades siguin accessibles per a tots els treballadors de la cambra, sinó que és partidària que es limitin a les persones que fins ara gaudien d'una llicència per edat (21 treballadors de forma activa i 12 més als quals s'havia preadjudicat la llicència tot i que encara no la gaudien durant el 2021). A la pràctica això significaria que s'acabaria amb el model vigent de manera definitiva quan aquestes 33 persones es jubilessin però no se n'afegirien de noves, a diferència del que es preveu en l'acord actual entre la mesa i els treballadors. Algunes de les fonts consultades per l'ARA qüestionen el moviment de la presidenta i recorden que fa només dos dies que els partits, entre els quals el seu (Junts), el van validar.

Prejubilacions en qüestió

Davant la polèmica sorgida quan l'ARA va fer públic que el Parlament pagava 1,7 milions d'euros anuals en sous a 21 treballadors en llicència per edat, tots els grups del Parlament es van comprometre a eliminar aquest sistema, malgrat que inicialment havien acordat modificar-lo lleugerament perquè els treballadors cobressin sense treballar durant tres anys, en lloc de cinc. Tot i això, les negociacions van seguir obertes i el consell de personal va amenaçar amb portar el cas a la justícia, entenent que no se'ls podien suprimir drets adquirits a través de la negociació col·lectiva.

Del que es tracta, en definitiva, és de corregir o no una mena de prejubilacions sufragades pel Parlament que no existeixen per a la resta de treballadors de l'administració pública catalana –els mestres es poden jubilar (no prejubilar) als 60, i també tenen incentius per fer-ho abans de l'edat legal professions de risc com els mossos d'esquadra–. Al Parlament, de fet, no només es pot cobrar durant cinc anys sense treballar, sinó que existeix una prima per jubilació a través de la qual un treballador pot cobrar el sou d'un any just en el moment en què es jubila (els que estan gaudint de les llicències per edat no la cobren completa).

Les llicències per edat es van crear el 2008 –amb el vistiplau de tots els partits– en un Parlament presidit per Ernest Benach, i s'han continuat validant repetidament per les meses posteriors presidides per Núria de Gispert, Carme Forcadell i Roger Torrent. En l'actual legislatura, amb Borràs al capdavant, és quan s'està afrontant la seva possible supressió, però de moment passen els mesos sense que s'opti per una solució definitiva.