Borràs compta verbalment el vot de Lluís Puig sense aclarir com tindrà validesa
De moment no s'incorpora al sistema electrònic per no comprometre els funcionaris
BarcelonaLa repressió a l'independentisme continua viva al Parlament amb l'incessant degoteig de resolucions judicials que posen traves a l'activitat legislativa. Aquesta setmana la mesa s'ha enfrontat al debat sobre la delegació del vot de Lluís Puig, que el Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat. La majoria independentista ha decidit respectar-li el vot, no sense un intens debat intern sobre com materialitzar aquesta tria en el ple sense exposar els treballadors a responsabilitats jurídiques. La solució preliminar ha passat perquè la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha comptat el vot de Puig només verbalment, sense que aparegués al marcador electrònic. Serà vàlid? Encara no se sap. L'òrgan s'ha emplaçat a mantenir una reunió aquest dijous per veure com es trasllada això al paper.
En les contínues anades i vingudes dels diputats pels passadissos des que dimarts la mesa va rebre la resolució del TC que anul·la el vot de l'exconseller de Cultura a l'exili, el cas recent de Pau Juvillà era en boca de tots. És l'exemple més recent de la retirada dels seus drets a un diputat –llavors per ordre de la Junta Electoral Central (JEC)–. Amb ell, però, no es va acceptar la delegació del vot i tampoc es va comptar verbalment. Precisament per això, el mateix Puig ha celebrat en diverses entrevistes que "l'independentisme n'hagi après" i ara actuï d'una altra manera. Però la certesa sobre si s'ha comptabilitzat de manera oficial o no el vot del diputat de JxCat no es podrà tenir fins d'aquí uns dies o setmanes: quan estiguin redactades i firmades les actes de la sessió plenària que certifiquen els secretaris de la mesa del Parlament. És el document, expliquen fonts parlamentàries, que té validesa jurídica per comprovar-ho.
"Els comunico que el vot delegat de Lluís Puig s'ha afegit al còmput de votació", ha dit Borràs a l'hemicicle. Tot seguit, ha anunciat que el decret sobre la integració dels centres educatius a la xarxa de titularitat de la Generalitat –la primera votació del ple– ha estat validat per 134 vots a favor i cap en contra. El 134è vot, el de Puig, no s'ha mostrat a les pantalles electròniques, que només n'han sumat 133. El mateix patró s'ha repetit en la resta de votacions.
¿De quina manera la majoria independentista de la mesa pretén comptabilitzar el vot de Puig de manera oficial? Aquest dijous quan s'acabi el ple, cap a quarts de nou del vespre, la mesa preveu trobar-se per aprovar un acord en què els polítics es comprometin a assumir les conseqüències jurídiques de comptar el vot de l'exconseller. Conseqüències que podrien passar per una nova querella per desobediència, com les que ja han rebut les dues meses anteriors. D'aquesta manera, creuen, es protegirà els funcionaris i aquests reflectiran en les actes de les sessions plenàries i en el diari de sessions el sufragi de l'exconseller. Borràs ha garantit que el diputat de Junts podrà seguir votant "amb total normalitat".
Rebutjades les reconsideracions
L'unionisme ha fet palès que no ho posarà fàcil. De fet, el pronunciament del TC respon a un recurs que va presentar el PSC. Socialistes, Vox, Cs i PP han presentat reconsideracions a la mesa en contra de la delegació del vot de Puig, que s'han rebutjat. L'extrema dreta ha advertit que es querellarà contra els membres independentistes de la mesa per desobediència, i Cs ha enviat un escrit al TC sol·licitant-li que remeti el cas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè creu que han pogut cometre "prevaricació".
Hi ha una discussió jurídica de fons sobre quin és l'abast del pronunciament del TC. Els independentistes consideren que la resolució del tribunal se circumscriu únicament a la impugnació que el PSC va fer d'un acord de la mesa que ara ja no és vigent. Aquella delegació del vot requeia en Gemma Geis, que va abandonar el seu escó un cop va ser nomenada consellera d'Universitat. Aleshores, la delegació del vot va passar a la portaveu de JxCat, Mònica Sales.
Aquesta interpretació no és compartida per part dels socialistes ni tampoc la triple dreta, que defensen que ja hi ha jurisprudència en contra de la delegació de vot dels exiliats (es va rebutjar al seu dia la de Carles Puigdemont i Toni Comín). També s'agafen a l'advertiment dels lletrats als independentistes: podrien exposar-se a una querella per desobediència o usurpació de funcions. La situació és coneguda, però l'independentisme va assajant noves fórmules. L'última paraula la tornaran a tenir els tribunals.