De Borràs a Colau i l'intent fallit de Romeva: qui presideix les fundacions dels partits?
El pas d'aquests tres dirigents mostra uns patrons que ja va evidenciar José María Aznar
BarcelonaAda Colau, Laura Borràs i Raül Romeva han apostat en els últims mesos per fer el pas a les fundacions dels seus partits, després d'haver ocupat responsabilitats polítiques a la primera línia. Un camí que abans que ells havien seguit altres polítics per sortir de les institucions, tot i que cap dels tres descarta tornar-hi en algun moment. Borràs i Romeva, de fet, han topat amb el Codi Civil, fet pel qual el govern de Salvador Illa va encarregar un informe jurídic que conclou que els inhabilitats per sentència judicial no poden presidir fundacions de partits. Romeva ja hi ha renunciat.
Els moviments recents tenen un precedent sonat: el pas de José María Aznar de presidir el govern espanyol i el PP a liderar la fundació FAES, de l'òrbita de la formació i que pretén influir-hi amb la batalla d'idees. La nova fornada la va iniciar Romeva quan va ser nomenat president de la Fundació Irla al gener, després del pes acumulat a ERC i d'haver estat el cap de llista de Junts pel Sí el 2015 –i conseller d'Exteriors durant l'1-O–. Borràs, que ve de presidir Junts i d'haver estat la presidenciable del partit el 2021, encara ha de ser designada pels patrons de la Fundació Demòcrates de Catalunya, però l'anunci es va produir abans del congrés juntaire de l'octubre i ja s'ha posat sobre la taula un canvi d'estatuts per adaptar-los al partit. Mentrestant, Colau, després de vuit anys d'alcaldessa i del darrer fracàs en les eleccions del 28-M –en què va quedar tercera–, va fer el pas per liderar Sentit Comú a mitjan novembre.
En conversa amb l'ARA, el professor de ciències polítiques de la UPF Marc Sanjaume explica que veu "un patró" en el pas a les fundacions de polítics que han sigut professionals durant molts anys. Fer aquest pas "s'entén en el si de la professionalització de la política", en què "es busca una sortida i una utilitat a persones que han tingut reconeixement en un partit".
Una idea latent és que la vida política "implica renúncia", segons Miguel Ángel Belmonte, professor de ciència política de la Universitat Abat Oliba. Sosté que quan polítics destacats es retiren s'ha de buscar una manera de "compensar-los", i una via "raonable" és "donar servei a la seva experiència en el debat de les idees fora de la política activa". Això és perquè hi ha una nova tendència: "Abans era més habitual acabar en consells d'administració, però ara s'exploren alternatives i les fundacions en són una", assegura el politòleg Pau Torres, investigador de la UPF.
Les portes giratòries estan regulades a l'Estat per la llei d'incompatibilitats del 2006, i la llei de transparència de fa dos anys també hi incidia. Aquesta norma prohibeix que un polític pugui aterrar immediatament al consell d'administració d'una empresa del mateix sector que havia regulat prèviament per evitar intercanvis de favors. En tot cas, hi ha nombrosos fitxatges polèmics –el mateix Aznar va passar per Endesa, i el seu predecessor, Felipe González, per Gas Natural–, com el de l'expresident José Montilla –conseller a Enagás–, o la trajectòria de Josep Antoni Duran i Lleida, que va estar en consells d'administració com el d'Aena –ara és a la filial brasilera i presidint la patronal dels supermercats–. Altres s'han ficat al camp del lobi, com el socialista Pepe Blanco i el popular Alfonso Alonso, tots dos a la consultora Acento.
Dels consells d'administració a fundacions?
Belmonte insisteix que, si bé no era habitual passar a les fundacions, i sí al sector privat, hi ha un element que connecta amb la "vocació política" d'alguns dirigents i la seva voluntat de "seguir influint en els afers públics": "Si no tenen prou força per liderar és coherent que vulguin influir amb llibres i idees". De totes maneres, si bé pot ser una sortida per continuar tenint cert pes, també avisa que en algun cas és "com ser enviat al Senat per no molestar i estar entretingut". En canvi, Sanjaume fa una distinció entre el que pot ser "un espai de retirada política en el cas de dirigents que han ocupat un càrrec quan no es pot anar més enllà i es jubilen, com Aznar", i les "portes giratòries" d'altres casos que diu que "poden no ser la destinació final".
De fet, remarca que en molts casos és important que el pas a les fundacions sigui d'una persona "respectada per la militància, amb cert lideratge i posició preeminent, i que la seva opinió sigui escoltada". Un factor positiu que constata Torres és que el capital polític d'aquestes persones que volen continuar vinculades a la política "és espremut per part de la fundació i no d'una empresa". A més, connecta el pes cada vegada més gran que tenen les fundacions en el sistema de partits amb "l'americanització" de la política. Progressivament, explica, són think tanks amb pes acadèmic, informes i estudis, i que tenen rellevància en "la guerra cultural", en què l'objectiu és "disseminar idees concretes" fent servir tots els mitjans. Sanjaume apunta que les fundacions, a l'Estat, estan impregnades de la tradició intel·lectual alemanya, amb fort pes d'acadèmics afins, i ara també amb persones que han tingut prèdica.