El Parlament defensa l'escó de Borràs davant la JEC perquè ja està suspesa

BarcelonaAquest divendres s’ha acabat el termini perquè tant el Parlament com la presidenta de la cambra suspesa, Laura Borràs, presentin les seves al·legacions a la Junta Electoral Central, que ja ha començat el tràmit per retirar l’escó a la líder de Junts. I, en aquest cas, tots dos li discuteixen el mateix a l’ens: que sigui competent per retirar l'acta a un diputat i que ho pugui fer abans de la sentència ferma, contra el que marca el reglament del Parlament. Ara bé, la cambra catalana afegeix una novetat respecte a l'argumentació que va utilitzar amb l'expresident Quim Torra i l'exdiputat Pau Juvillà: justifica que Borràs ja està suspesa dels seus drets i deures d'acord amb el reglament de la cambra i que, per tant, retirar-li l'escó sense sentència ferma seria una mesura "innecessària" i "desproporcionada".

Així, la cambra al·lega que ja ha pres mesures en relació al cas Borràs: quan va ser processada pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes, explica, va aplicar l'article 25.4 del reglament que estableix la suspensió dels diputats quan se'ls obre judici oral per "delictes vinculats amb la corrupció". "Des d'aquesta data [28 de juliol del 2022] que Laura Borràs ja no exerceix de presidenta del Parlament, sent substituïda en funcions per la vicepresidenta primera, tampoc exerceix de diputada i tampoc cobra cap retribució pel càrrec", justifica la cambra en el seu escrit per argumentar que ja no cal prendre més mesures, tampoc la retirada de l'escó. En aquest sentit, recorda que el reglament preveu que només en cas de sentència ferma se li pot treure l'acta a un parlamentari.

"La suspensió de drets i deures parlamentaris de la diputada i presidenta Laura Borràs suposa una mesura provisional, amb una finalitat garantista, amb una vigència fins a l'eventual sentència ferma per part del Tribunal Suprem", diu l'escrit dels serveis jurídics de la cambra, que segueixen: "La privació definitiva, de forma anticipada, abans d'una sentència ferma en virtut de la llei electoral, suposaria una mesura desproporcionada que incidiria al dret fonamental de participació política".

En aquest sentit, demana a la Junta Electoral que actuï amb "prudència" i que faci una interpretació "restrictiva" de la llei de règim electoral (Loreg) en benefici de la parlamentària. Citant jurisprudència de la Comissió de Venècia, recorda que limitar el dret de participació política per una sentència que encara no és ferma només s'avala en circumstàncies "molt extraordinàries" com els "crims establerts a l'Estatut de Roma del Tribunal Penal Internacional". Una situació, argumenta la cambra, que no es dona en el cas de Laura Borràs: "La condemna no és per un delicte relacionat amb la violència terrorista ni té la gravetat dels crims establerts per l'Estatut de Roma".

Borràs també assenyala la JEC

Així com el Parlament ha defensat, per aquesta via, l'escó de la líder de Junts, també ho ha fet l'advocat Gonzalo Boye en nom de Borràs, amb altres justificacions. A diferència de la cambra catalana, no menciona la situació de suspensió de Borràs com un argument perquè la JEC no li retiri l'escó –ella sempre ha denunciat aquesta decisió com a arbitrària i de caràcter partidista–, sinó que es basa en la manca de competència de l'ens electoral per actuar i en el que considera una vulneració dels drets fonamentals de la juntaire. "La pretensió que [Laura Borràs] perdi definitivament la condició de diputada del Parlament [...] implica presentar-la com a culpable d’un delicte que no ha comès", assegura l’escrit, que afegeix que se li vulnera la presumpció d'innocència perquè seria una decisió irreversible que no es podria rectificar ni que el Tribunal Suprem l'absolgués.

A parer de l'advocat, la Loreg no permet a la Junta retirar l’escó a un electe de manera sobrevinguda, és a dir, quan el procés electoral ja s’ha acabat i ja s’ha pogut presentar a les eleccions. Un argument que repliquen també les al·legacions del Parlament, acusant l'ens electoral d'interpretar les seves facultats de manera "extensiva". Tots dos rebutgen, doncs, que la JEC sigui competent per actuar en el cas de Laura Borràs: de fet, segons Boye, si la JEC la deixa sense acta com va fer amb l’expresident Quim Torra i l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà, estarà cometent un "frau de llei", malgrat que el Tribunal Suprem ha avalat ja dues vegades aquesta actuació. Per al lletrat, darrere de tot això hi ha un ànim d’"apartar" independentistes de manera "il·legítima" dels seus càrrecs electes.

Ara bé, Gonzalo Boye no només considera que la JEC envaeix sense previsió legal les competències de la cambra catalana –assegura que no pot alterar la composició del Parlament– sinó també les del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya –que és l'encarregat d'executar la resolució judicial quan és ferma– i les del Tribunal Suprem, que haurà de resoldre el recurs de cassació de Borràs. Per al lletrat, la interpretació de la JEC per retirar les actes del Parlament és una "creació jurídica per intentar privar de forma arbitrària i il·legal" un càrrec electe del seu mandat.

En resum, considera que si la Junta li retira l'escó, li estarà vulnerant no només el dret a la presumpció d'innocència, sinó també el dret a la participació política, al sufragi passiu, a la legalitat penal, a la tutela judicial efectiva, a un procés amb totes les garanties i a una segona instància penal.

Ara bé, al marge de la batalla jurídica, la batalla política continua: aquest divendres el president d'ERC, Oriol Junqueras, en una entrevista a Efe ha tornat a demanar a Borràs que marxi: "Fraccionar contractes no ajuda gens l'independentisme". A més, ha reclamat a Junts que "actuï amb responsabilitat", deixi de banda les seves "baralles internes" i proposi un relleu per a la seva presidenta –informa Quim Bertomeu.

Amb les al·legacions de totes les parts presentades, ara la JEC es prendrà el marge de temps que consideri per decidir finalment què fa amb l'escó de Borràs i, sobretot, si el fet que ja estigui suspesa canvia alguna cosa: en el cas de Pau Juvillà va tardar set dies a declarar la "inelegibilitat" i a deixar sense credencial el diputat. Ara, diverses fonts apunten que es podria reunir dimecres que ve, just a les portes de l'inici de la campanya electoral de les eleccions municipals del 28-M.