Puigdemont responsabilitza ERC de la falta d'ajudes de l'Estat per la pandèmia

Malgrat la treva inicial entre els dos socis de Govern, els retrets estratègics entre JxCat i ERC a mesura que avança la campanya va en augment. L'expresident Carles Puigdemont ha endurit el to aquest dimecres contra Esquerra pel seu suport als pressupostos de l'Estat per al 2021, després que un informe del Banc Central Europeu situï Espanya a la cua de les ajudes directes a les empreses. "Quan vinguin a vosaltres i es vantin de ser homes d'estat perquè han ajudat a tirar endavant els pressupostos, demaneu-los explicacions", ha dit Puigdemont en un míting a Tortosa, on ha defensat el no de Junts perquè "calia ser exigents".

A parer de Puigdemont, que ha intervingut telemàticament, l'absència de línies d'ajuda directes als sectors afectats per la crisi no és només responsabilitat del candidat del PSC, Salvador Illa, sinó també dels dirigents que li han donat suport per aprovar els comptes, en al·lusió a Esquerra i també al PDECat –tot i que ha evitat mencionar-los explícitament–. "Competeixen per ser el gran home d'estat i els ajuden a perpetuar les injustícies", ha afirmat, i ha assenyalat altres problemes econòmics, com el 40% d'atur juvenil.

Des de fa un parell de mítings que Junts posa l'accent en la seva estratègia a Madrid per desmarcar-se d'Esquerra. Considera que la gestió de la pandèmia per part del govern del PSOE i Podem i el resultat de la taula de diàleg –demà dijous s'abstindran en la moció dels republicans de reunir-la de manera immediata després del 14-F– els dona la raó amb la no col·laboració amb l'executiu de Pedro Sánchez.

El màxim exponent d'aquesta estratègia és la mateixa presidenciable de Junts per Catalunya, Laura Borràs, que se sent còmoda en aquesta línia argumental. "Mai tants vots independentistes catalans han servit de tant poc", ha dit, en al·lusió als republicans. "No som els del no a tot, sinó els del no al govern més incompetent d'Europa", ha clamat. La cap de llista ha afirmat que "ara toca" endeutar-se per ajudar les empreses petites i mitjanes perquè només així, ha opinat, es podrà considerar l'actual govern espanyol "progressista".

L'esquema de campanya de Junts, així com el d'ERC, passava de bon principi per no atacar-se mútuament, però les enquestes detecten al voltant d'un 30% d'indecisos. Per això, en cada acte fa, Puigdemont una crida a aquests votants perquè optin per Laura Borràs i no per altres partits independentistes, a través de declaracions com "malfieu-vos dels que diuen que l'1-O ja no compta" o "els aixequen la camisa a Madrid".

Gestionar Salut i fusionar Treball i Empresa

Una de les propostes de Junts al programa electoral és reordenar el Govern reformulant la temàtica de les conselleries i modificant àrees. En aquest sentit, proposen crear un nou departament de Sanitat Integral i Salut Pública o fusionar Treball i Empresa, que ara estan separats en dues conselleries diferents.

Des de les Terres de l'Ebre, en declaracions als mitjans de comunicació, Borràs ha assegurat que el partit aspira a gestionar "tots els departaments" i, "en especial", el de Salut, malgrat que recentment en una entrevista a l'ARA el número tres de Junts, Joan Canadell, va dir que preferia les àrees econòmiques. Borràs no ha volgut entrar en el possible repartiment de conselleries amb Esquerra i ha afirmat que el seu objectiu és guanyar "bé" les eleccions del 14-F.

Fonts de la candidatura aclareixen que no demanen un canvi en les conselleries actuals, sinó que es faci "tabula rasa" després de les eleccions i, en funció de resultat, es negociïn les àrees de Govern.

Ahir dimarts, en un míting a Terrassa, la número quatre de la candidatura, Elsa Artadi, ja va reclamar un "canvi" en la gestió de la pandèmia, posant d'exemple, entre altres coses, la disponibilitat de tests a les farmàcies o la descentralització de les restriccions.

Fer la DUI quan es pugui "defensar"

Si bé el míting de Tortosa s'ha centrat en la gestió de la pandèmia per part de l'Estat, el matí el tema que ha ocupat Junts és el full de ruta cap a la independència. En el camp del Procés, porta al programa electoral "sol·licitar la intervenció als organismes europeus per assolir un referèndum acordat i vinculant" i alhora també "activar" la declaració d'independència. A primera hora del matí, en una entrevista al Cafè d'idees de TVE, Borràs ha aclarit que la seva voluntat no és proclamar la República just l'endemà de les eleccions si se supera el 50% dels vots independentistes, sinó fer-la quan es pugui "defensar". I que en tot moment es mantindrà la via oberta de negociació amb l'Estat per intentar el referèndum acordat i, que si això no tira endavant, es procedirà a fer la DUI en el moment que "no es pugui fer marxa enrere".

Ha assegurat que el que vol JxCat després de les eleccions és "ratificar" la "voluntat de fer un pas endavant", la qual cosa es concreta en el document presentat dissabte, pel qual es faria una resolució al Parlament, en el primer ple de constitució, que confirmi la declaració de sobirania del 2013, la resolució de ruptura del 2015 i la declaració d'independència del 2017.

A l'entrevista, Borràs ha explicat que es mantindrà la "via oberta de negociació" amb l'Estat i que en cas que no funcioni es prendran decisions unilaterals. "Ho farem quan estiguem en disposició de fer-ho per no recular", ha dit, malgrat que ni ERC ni la CUP compren aquest rumb.

Pel que fa a l'eventual veto de la CUP a la seva investidura, Borràs ha asseverat que està "decebuda", ja que sent els cupaires com els "seus" perquè són independentistes. La candidata de Junts ha assenyalat que la mateixa Sabater va "declarar per imputació en alguna causa" i s'ha preguntat si tampoc ella, d'acord amb el codi de conducta de la CUP, podria ser a la llista. "En aquest context has de saber qui són els teus", ha dit, en al·lusió al que considera una situació de repressió de l'Estat. També ha dit, però, que "agraeix la sinceritat" de Sabater, ja que així se sabrà "per a què serviran" els vots de la CUP. Els pactes després de les eleccions es preveuen difícils.