Passos Perduts
Política15/01/2023

Borja Sémper: el polític del PP que es nega a actuar com si ETA encara estigués assassinant

Torna a la política només tres anys després d'anunciar que la deixava

BarcelonaEs van conèixer als 17 anys a les Noves Generacions del PP basc en una època dura per fer política amb les sigles populars. Borja Sémper (Irun, 1976) i Santiago Abascal van congeniar aviat fent pinya al partit i a les institucions, el primer com a regidor des dels 19 anys a Irun i el segon des dels 23 a Laudio. Els dos amb escorta i amenaçats de mort mentre feien carrera política a Euskadi. El primer, dins del sector moderat. El segon, tant a la dreta que el PP se li va quedar curt. Ara es tornen a trobar a Madrid amb una amistat que el mateix Sémper assegura que és "a prova de bombes" mentre encara ressonen les seves paraules el 2019, quan presidia el partit a Guipúscoa: "Vox ha vingut a trencar els grans consensos que giren al voltant de la concòrdia. El PP ha de buscar pactes amb altres formacions amb les quals comparteix principis d’estabilitat, pacte constitucional i concòrdia nacional".

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Poc després va acabar anunciant que deixava la política lamentant les trinxeres partidistes –evitant criticar obertament Pablo Casado– per dedicar més temps a la família. No han passat ni tres anys que torna, ara a Madrid, a fer de portaveu electoral dels populars en un any en què està en joc el retorn a la Moncloa. Una veu allunyada de les estridències que han protagonitzat l'acció del PP tant amb Casado com amb Feijóo, quan les enquestes apunten que difícilment es podran estalviar un altre pacte amb l'extrema dreta per presidir el govern espanyol.

Cargando
No hay anuncios

Sémper guarda les anotacions dels seguiments que li feia ETA (que li va lliurar la policia) i recorda com van estar a punt d'assassinar-lo en diverses ocasions. Ell es va afiliar al PP seduït per les paraules de Gregorio Ordoñez, assassinat el 1995, però fuig de les versions histriòniques sobre la violència a Euskadi, a les quals continua aferrant-se el seu partit: "El que alguns no entenen, probablement d'una manera interessada, és que si l'Euskadi d'avui no és la mateixa que la de l'any 99, el discurs del PP no pot ser el de l'any 99. Jo no puc parlar d'ETA com si estigués assassinant".