Bono admet que el cafè per a tothom "no era la solució, sinó una sortida" a la pressió dels militars

Barcelona"El cafè per a tothom no era una solució" perquè els catalans recuperessin l'autonomia a la vegada que es frenava els militars "colpistes" a cop de generalitzar les concessions a Catalunya. És l'argumentació que ha esgrimit aquest dimecres l'exministre de Defensa José Bono en declaracions a RAC1, en què ha parlat del seu últim llibre 'Diario de un ministro'. Admetia així com els militars franquistes van condicionar la Transició i el model territorial.

L'exministre ha defensat que 30 anys després, "ara es planteja un problema" i "caldria parlar a fons per trobar un encaix amable, en què desapareguin totes disfuncions creades per culpa d'uns i altres". Però i si una majoria de catalans optés per la via independentista? "Jo els diria: en un estat de dret l'únic imperi és el de la llei, i hem de ser respectuosos amb la llei". No preveu, doncs, cap sortida política al contenciós Catalunya-Espanya que no passi per fer servir els canals que la mateixa Constitució preveu per a ser modificada.

José Bono ha assegurat que no està "en contra" del dret a decidir sempre que l'exerceixin tots els espanyols, perquè "un braç no pot decidir sobre el conjunt del cos".

Mas va "mercadejar" amb la "sobirania" catalana

A més, ha insistit que el president de la Generalitat va "mercadejar" amb la "sobirania" catalana a canvi de diners quan el 2006, essent cap de l'oposició, va pactar la rebaixa de l'Estatut amb José Luis Rodríguez Zapatero. "El que dic és que hi ha massa mercaders al Govern. La sobirania catalana no es pot canviar per diners", ha etzibat.

Per ell, l'independentisme a Catalunya ha crescut a costa de la "gent de bona fe" que s'ha cregut missatges com "l'Espanya ens roba", quan "ja s'ha vist qui era que robava a Espanya i a Catalunya", en una referència a Jordi Pujol. "Catalunya mereix tot el respecte, però Pujol, no", ha etzibat, després de deplorar que durant molts anys, ha dit, es "considerés que s'atacava a Catalunya quan s'atacava a Pujol, com quan s'atacava a Franco feien concentracions perquè deien que s'atacava a Espanya".