Bolaños, sobre el Tsunami: "De veritat algú creu que és comparable el Procés amb el terrorisme?"
La tramitació de l'amnistia es viu amb tensió al món judicial mentre s'agreuja el xoc de García Page amb el PSOE
MadridPer si no hi havia prou pistes amb la modificació de les esmenes a la llei d’amnistia, el govern espanyol ha volgut deixar clara la voluntat de desactivar les imputacions de terrorisme contra el Procés, com a mínim en la causa de Tsunami Democràtic: “Siguem seriosos. De veritat algú creu que és comparable el Procés amb el terrorisme que va patir Espanya durant dècades? El que tots entenem per terrorisme, el que va patir Espanya durant dècades, està fora de l’amnistia”, ha afirmat aquest dimecres el ministre de Justícia i Presidència, Félix Bolaños a la presa de possessió del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz. Un acte envoltat per la tensió a la cúpula del poder judicial per les maniobres del PSOE i els partits independentistes amb l'amnistia, però també dins el PSOE, amb la principal oposició del president de Castella i la Manxa, Emiliano García Page.
Aquest dimecres la guerra ha sigut oberta: Page ha dit que els socialistes s'estan situant "a l'extraradi de la Constitució" i la direcció del partit l'ha confrontat obertament. El número 3, Santos Cerdán, principal interlocutor amb Junts, li ha replicat a través de X: "Tot terrorisme és dolent. El problema plantejat per uns altres és: què és terrorisme? Crec que la gran majoria ho sabem i tu ho hauries de saber".
Per la seva banda, el ministre Óscar Puente ha respost que és Page qui es troba a "l'extraradi" del PSOE. En tot cas, les crítiques esperades eren les que han vingut del PP. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha denunciat que hi hagi "dos tipus de terrorisme: el terrorisme i el terrorisme bo que dona suport per ser a la Moncloa".
Les paraules de Bolaños i de Cerdán suposen un rebuig frontal a la tesi que sosté el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón, que la setmana passada es reafirmava en els seus postulats, la qual cosa va provocar una reacció pujada de to de la vicepresidenta tercera de l’executiu, Teresa Ribera. “El govern sempre defensarà la imparcialitat i professionalitat dels jutges i magistrats perquè actuïn sense ingerències”, l’ha corregit aquest dimecres Bolaños, fent equilibris. Amb tot, ja és una evidència que el PSOE, Junts i ERC treballen per superar els obstacles que posa García-Castellón, molt qüestionat pel sector progressista de la cúpula judicial, però amb adeptes a la banda conservadora. És per això que fonts jurídiques adverteixen a l’ARA que seria més intel·ligent per part dels polítics, i sobretot del govern espanyol, evitar la confrontació si es vol arribar a l’amnistia.
En mans dels jutges
Perquè, al capdavall, seran els jutges els que hauran d’aplicar la norma i, en el cas de Tsunami Democràtic i els CDR, interpretar el nou redactat sobre el terrorisme. El canvi aprovat dimarts, que estableix que en quedaran exclosos els casos de terrorisme amb “intenció clara i manifesta de causar vulneracions greus dels drets humans”, ha generat un interrogant en el debat jurídic: ¿hi ha un terrorisme que no vulneri els drets humans? Això mateix s'ha traslladat a Bolaños, que ha desvinculat el Procés del terrorisme tal com s’ha entès sempre. És a dir, per als partidaris de l'amnistia no caldria fer aquesta diferenciació si no fos perquè hi ha un jutge -García-Castellón- entestat a considerar terrorisme uns fets que no ho són. El problema és que pot ser que els magistrats que hagin de decidir sobre l’amnistia no tinguin la mateixa visió.
En aquest sentit, fonts del Tribunal Suprem consideren que el redactat anterior de l'amnistia -en el qual els casos de terrorisme quedaven exclosos si hi havia hagut sentència ferma- era més beneficiós per als independentistes. ¿Per què, doncs, han retirat aquest requisit? El PSOE, Junts i ERC van entendre que hi havia possibilitats que no passés el filtre del Tribunal Constitucional perquè podia vulnerar el principi d'igualtat. Al Suprem també genera suspicàcies el caràcter “preventiu” de la llei, en el sentit que restringeixi tant què ha de passar un cop arribi a la taula dels jutges. Es refereixen als canvis que s'han aprovat per reforçar l’obligació dels tribunals d’aixecar les ordres de presó quan preguntin al Tribunal Constitucional o al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la llei, una mesura que busca el retorn immediat dels exiliats.
La salutació Bolaños-Llarena
Un dels que hi tindrà alguna cosa a dir és el magistrat instructor de la causa del Procés al Suprem, Pablo Llarena, que aquest dimecres s’ha saludat amb Bolaños després de l’acte de presa de possessió del fiscal García Ortiz. “L’ambient està regular”, admetia mentrestant un altre membre de la sala segona del Suprem, sense entrar en més detalls sobre com es viu al poder judicial l'actual debat polític. En tot cas, no és cap secret que hi ha indignació entre els jutges amb la llei d’amnistia i que és una qüestió que ha afegit tensió entre els blocs conservadors i progressistes de la cúpula. Es nota quan en actes com el de la presa de possessió del fiscal hi ha membres del Consell General del Poder Judicial, fiscals i jutges que només se saluden amb col·legues afins. Una situació que fonts jurídiques lamenten i advoquen per normalitzar relacions.
Només un exemple: tan sols un dels vocals del CGPJ que van rebutjar la idoneïtat del fiscal general de l'Estat ha assistit a la seva presa de possessió. García Ortiz no s'ha estat de demanar “lleialtat institucional” a tots els poders públics en el seu discurs, a més de reclamar no “suplantar” competències i respectar la “sobirania nacional”. No ha esmentat l'amnistia, tot i que planava en l’ambient.