'CONTROLLER' DE L'ARALes retallades en salut han sigut, fins ara, de les més visibles de totes les que ha aplicat el Govern, probablement per la naturalesa i abast dels serveis que presta la Generalitat en aquest àmbit. El tancament de quiròfans, plantes hospitalàries i serveis d'urgències, els ajornaments de visites i operacions i la introducció de noves taxes com l'euro per recepta tenen un impacte directe sobre l'usuari i els professionals, i per tant generen un malestar que aviat es fa evident.
Però més enllà de les protestes i els conflictes sectorials, quina fotografia resulta de l'avaluació de l'ARA Control sobre el grau de compliment del programa electoral al departament de Salut? Si ho comparem amb la resta de departaments analitzats, podem dir que el de Boi Ruiz és el que mostra més grau d'incompliments.
Cal tenir en compte que quan avaluem el grau de compliment del programa electoral d'un departament, la fotografia resultant és producte tant de la tasca del departament en qüestió com del contingut del programa. En el cas de Salut tots dos factors empenyen en la mateixa direcció: d'una banda, un programa de salut que -a diferència d'altres parts del programa- sembla redactat sense tenir en compte el context econòmic i, de l'altra, una acció de govern bàsicament centrada en la gestió de les retallades pressupostàries. Així, el programa de salut amb què CiU va concórrer a les eleccions del novembre del 2010 (dos anys després de l'inici de la crisi) comença prometent el manteniment en termes reals dels recursos. A la pràctica, en canvi, hi ha hagut una retallada en termes nominals de més del 6% el primer any i de gairebé el 5% el segon any, cosa que suposa una reducció mitjana real anual del 9% en aquests dos últims anys, similar a la reducció a Grècia el 2010.
El programa electoral també prometia reduir les llistes d'espera (s'han incrementat més del 40%), ampliar horaris i millorar les urgències de l'atenció primària (s'han tancat alguns serveis i s'han reduït horaris en d'altres). Una altra de les propostes estrella de la federació era una desgravació per a la contractació de pòlisses privades de salut, però tot i la voluntat reiterada pel conseller al començament del mandat, aquesta qüestió també ha quedat relegada de l'agenda i difícilment s'implementarà en un context com l'actual.
En l'àmbit de la salut, doncs, la distància entre el contingut del programa electoral i l'acció de govern és especialment gran, i això es reflecteix en l'índex de l'ARA Control, que registra un valor negatiu per als vint compromisos avaluats.
Canvi de gestió i escàndols
Més en la línia dels compromisos electorals de CiU, la gran aposta del departament encapçalat per Boi Ruiz té a veure amb la transformació de l'estructura de gestió de la sanitat pública catalana, i molt singularment de l'Institut Català de la Salut. La iniciativa de més profunditat en aquesta direcció té a veure amb el projecte de reformulació de l'ICS, que preveu descentralitzar-ne la gestió i acostar-la més al sistema de gestió de les empreses privades. Així, l'ICS passaria a ser una mena de hòlding o grup paraigua format per diverses filials hospitalàries i d'atenció primària amb una gran autonomia de gestió. Aquest projecte, que s'ha de començar a executar al llarg de l'any 2012 amb algunes proves pilot, respon en bona mesura al compromís electoral d'introduir canvis substancials en la gestió sanitària, sobretot hospitalària.
En l'àmbit de la gestió també destaca la voluntat, expressada pel departament, de tornar a impulsar la figura de les entitats de base associativa (empreses de metges i infermers que gestionen centres d'atenció primària).
Finalment, un altre compromís electoral en què s'han produït avenços té a veure amb el sistema d'avaluació i informació sobre qualitat i resultat dels serveis sanitaris: per primera vegada l'informe de la central de resultats, que es publica periòdicament des del 2010, aporta informació detallada de cada centre hospitalari.
Tanmateix, la implementació del pla de reformulació de l'ICS es podria veure condicionada pels problemes en la direcció de l'organisme. Aquests problemes van culminar amb la dimissió el 28 de juny del seu president, Josep Prat, arran d'un seguit de denúncies de conflicte d'interessos i irregularitats en la seva tasca a l'empresa pública Innova, vinculada a l'Ajuntament de Reus, que han motivat fins i tot la creació d'una comissió d'investigació parlamentària.
Aquest episodi sembla que va clarament en contra de l'esperit del programa electoral de CiU, que prometia afavorir "una relació transparent entre el sector públic i el privat per evitar l'aparició de conflictes d'interessos".
Full de ruta
El programa de salut de CiU difícilment es complirà en aquesta legislatura. De fet, el full de ruta amb què treballa el departament és l'anomenat Pla de Salut 2011-2015, que conté un plantejament més ajustat als condicionants del context i a l'esperit de l'equip de direcció de la conselleria, que sembla confiar que la introducció de canvis en el model de gestió permetrà millorar els resultats en salut malgrat la forta disminució de recursos. El pla està redactat d'una manera que el fa perfectament avaluable a partir de finals d'any, cosa que permetrà un seguiment acurat a partir d'aquest nou pla de treball.