El bloqueig negociador agreuja el temor a unes eleccions amb càstig

MadridLa política espanyola viu una situació inaudita que els implicats afronten sense carta de navegació. El bloqueig de la negociació per formar govern fa que, a hores d’ara, ningú cregui que algun dels dos líders dels partits clàssics, el PP i el PSOE, els més votats el 20-D, tingui possibilitats reals de ser president. Pedro Sánchez ha fracassat en la investidura i el pacte de ferro amb C’s fa pràcticament impossible sumar l’esquerra alternativa. Mariano Rajoy ha estat quatre anys sense teixir complicitats, i paga la poca pràctica.

Així, s’obren dos escenaris. El primer és que els dos líders s’apartin i, com va passar amb Carles Puigdemont, aparegui un tercer, diputat o no, que no generi rebuig i despullat d’ambicions. Hauria de liderar el tripartit d’ordre PP-PSOE-C’s amb el vistiplau de Brussel·les en una legislatura curta i de reordenació de populars i socialistes.

L’altra opció és repetir eleccions. Als implicats els fa por pel càstig que puguin rebre. Ningú vol cedir en la negociació, però aquests dies als passadissos del Congrés pocs defensaven tornar a votar. Després del 20-D, el PP, vencedor del pols de la dreta a C’s, i Podem, que es va quedar només a 300.000 vots del PSOE, no tenien por. Els casos de corrupció dels primers i les dificultats per imposar el relat i satisfer les expectatives creades dels segons els han refredat.

Al PSOE i a C’s no en volien ni sentir a parlar. Sánchez es veia desplaçat si n’hi havia i Albert Rivera es va entregar a la tasca d’ordidor d’acords per evitar les urnes. Ara el líder del PSOE es veu segur i capaç de plantar cara a Pablo Iglesias i Rivera considera consolidada la posició com un polític “útil”, segons ell.

Ningú vol pactar i tampoc ningú vol eleccions. En dos mesos caldrà optar per una cosa o l’altra. En les juguesques dels diputats guanyen les urnes el 26-J (a risc que l’equilibri no s’alteri) però la pressió de l’establishment i Brussel·les per no posar-les no pararà de créixer.

PP: La corrupció aïlla més que mai Rajoy

A FAVOR: El fracàs del PSOE per forjar una majoria de govern és un argument d’or per a Rajoy, que podrà qüestionar que Sánchez hagi buscat un govern “antinatura” en l’intent de sumar C’s i Podem o governar en minoria amb extrema debilitat. Davant C’s, soci del PSOE, apel·larà al vot útil i “fiable” de la dreta.

EN CONTRA: La corrupció i la incapacitat del PP per teixir aliances amb altres forces polítiques són una llosa que, a més, erosionen molt la imatge de Rajoy. Les eleccions del 26-J arribarien en ple judici dels casos Púnica i Rato. En els dos mesos que s’obren ara es qüestionarà el lideratge del president del partit.

PSOE: Sánchez arrisca a mitges i fa curt

AF: El PSOE considera que ha guanyat amb claredat la batalla pel relat dins de l’esquerra i que Podem apareix a ulls de molts electors com una formació incapaç de trenar acords. Sánchez ha sobreviscut als barons, malgrat que ha hagut d’acceptar que li donin poc marge negociador, i s’ha guanyat ser candidat.

EC: En la lluita per recuperar els votants que el 20-D van optar per Podem, el pacte amb C’s pot passar factura a Sánchez. El líder del PSOE pot rebre un cert càstig a Catalunya o al País Valencià, on els liberals tenen tesis molt espanyolistes. Costarà fer creïble el discurs de la suma de les esquerres.

PODEM: Iglesias pateix per explicar el no al PSOE

AF: El mal resultat d’IU el 20-D, que només va obtenir dos diputats, la van deixar sense grup parlamentari. Iglesias compta que si hi ha noves eleccions confluiran (Podem i IU van sumar més vots que el PSOE) i que el pacte de Sánchez amb C’s fidelitzarà els antics votants socialistes que li van donar suport.

EC: Iglesias tindrà un problema amb les confluències a Catalunya, el País Valencià i Galícia, amb grans resultats el 20-D. Totes prometien grup parlamentari propi. Si van junts ja no ho podran fer. Compromís seran els més refractaris. El gran dubte és l’efecte del desgast i la desmobilització per no pactar amb Sánchez.

CIUTADANS: Rivera perd el trumfo de l’equidistància

AF: Rivera ha sigut l’artífex dels dos únics pactes de la legislatura: el de la mesa del Congrés amb el PSOE i el PP, que va fer president Patxi López, i el d’investidura amb Sánchez. Els seus creuen que això li pot donar rèdit i que el desgast de Rajoy per la corrupció immunitza el seu electorat de votar PP.

EC:El líder de C’s va fer el 20-D bandera de l’equidistància entre PP i PSOE. El pacte amb Sánchez l’ha desvirgat i si hi ha noves eleccions no haurà valgut per a res i Rajoy repetirà amb raó que els liberals “prenen els vots al PP per donar-los al PSOE”. Poden tenir problemes per seguir creixent al flanc dretà.