Un bloqueig de magnitud europea
137 dies després Catalunya segueix sense govern i són pocs els estats de la UE que hi han estat més temps
BarcelonaL’independentisme es va garantir la majoria parlamentària en les eleccions del 21 de desembre, però 137 dies després Catalunya continua sense govern. Els vetos del Tribunal Constitucional i del Suprem i les diferències dins el bloc republicà sobre el camí a seguir han impedit que aquesta majoria es traslladi al Palau de la Generalitat, buit des de l’octubre. I la xifra continua augmentant. De moment, aquests quatre mesos i mig ja han situat Catalunya entre els territoris de la Unió Europea que més temps han trigat a formar govern. Una llista que té el dubtós honor d’encapçalar -sembla que per molt de temps- Bèlgica. Entre les eleccions del 13 de juny del 2010 i el nomenament d’Elio di Rupo com a primer ministre per part del rei el 6 de desembre del 2011, 541 dies de govern en funcions.
A diferència de la catalana, la legislació belga no prefigura un límit de temps per formar govern i la complexitat per fer-ho acostuma a allargar els terminis. Per començar, han de pactar partits de les dues zones lingüístiques, la valona i la flamenca, fet que dificulta les negociacions. Però mai tant com aquell any i mig d’interinatge. Sis dels partits amb representació al Parlament belga van arribar a un pacte per repartir-se les carteres del nou executiu i atorgar el lideratge, per primera vegada en 38 anys, a un francòfon.
La segona posició del rànquing europeu l’ocupa Espanya amb la repetició electoral del 2016. En aquest cas no va canviar el president, però va ocupar el càrrec en funcions durant 314 dies, els que van passar entre les eleccions del 20 de desembre del 2015 i el debat d’investidura del 29 d’octubre del 2016. La investidura fallida de Pedro Sánchez, el març del 2016, va precipitar la repetició de les eleccions a finals de juny.
Holanda, amb 225 dies, ocupa el tercer lloc entre els països europeus que més han trigat a formar govern. És un cas encara més recent que l’espanyol. Les eleccions, el 15 de març del 2017, les va tornar a guanyar el Partit Popular, tot i perdre vuit escons. En va aconseguir 33 dels 150 que formen el Parlament holandès i, després de diverses rondes de negociació amb les esquerres, les discrepàncies en el tema migratori van acabar per impedir l’acord. Finalment, el 26 d’octubre del 2017 Mark Rutte va jurar el càrrec gràcies a l’aliança amb els democratacristians, set mesos després de les eleccions.
La quarta posició entre els estats de la Unió Europea és per a Alemanya i es va resoldre fa menys de dos mesos. Angela Merkel va ser reelegida cancellera el 14 de març, després de mesos de negociacions amb els socialdemòcrates. Sis concretament, des de les eleccions del 24 de setembre del 2017.
Àustria, amb 96 dies entre el novembre del 2002 i el febrer del 2003; i Itàlia, que més enllà dels canvis constants de primer ministre, va estar 82 dies el 1992 amb un govern interí, també formen part d’una classificació en la qual, per exemple, no hi ha els països amb sistemes presidencialistes o majoritaris. Al Regne Unit, el govern es forma un o dos dies després de les eleccions, que s’acostumen a guanyar per majoria absoluta. El 2010 David Cameron va esdevenir primer ministre cinc dies després de les eleccions, perquè va haver d’afrontar negociacions amb els liberals de Nick Clegg. I a França passa una cosa similar. El 2007, per exemple, després de guanyar les eleccions, Nicolas Sarkozy va nomenar primer ministre François Fillon al cap d’onze dies.
La segona a l’Estat
Què passaria si Catalunya hagués de repetir les eleccions? Doncs que superaria l’autonomia de l’Estat que ostenta el rècord de temps amb un govern en funcions. L’arribada d’Esperanza Aguirre a la presidència de la Comunitat de Madrid va venir precedida pel Tamayazo : dos diputats socialistes (Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez) es van absentar en la constitució de l’assemblea i van atorgar la presidència del Parlament al PP. Els dos trànsfugues van prendre possessió de les seves actes i van passar al grup mixt, cosa que bloquejava les aspiracions del candidat socialista Rafael Simancas. Les eleccions del març es van haver de repetir al setembre amb majoria absoluta per al PP. Aguirre va ser escollida presidenta després de 180 dies de govern en funcions d’Alberto Ruiz-Gallardón.
A Catalunya en portem 137, però seran uns quants dies més encara fins que acabi havent-hi govern. És el rècord absolut en la història catalana. Però aquest no ha sigut un escenari habitual. En les primeres deu eleccions al Parlament des del restabliment de la democràcia, el president es va escollir, de mitjana, 26,8 dies després dels comicis. Aquesta situació ja va canviar el 2015. Després de les plebiscitàries del 27-S i de la negativa de la CUP a investir Artur Mas, el Parlament va trigar 106 dies a escollir Carles Puigdemont, exhaurint el límit per a la repetició d’eleccions. Ara el comptador continua sumant amb la mateixa amenaça.
