El bloqueig de la investidura reobre el debat sobre el pla D
JxCat valora esperar si prospera el canvi a la llei de presidència
BarcelonaEl pla D per a la investidura tardarà a arribar. Malgrat que el calendari previ passava per esgotar les vies jurídiques que oferia el cas de Jordi Sànchez i posar sobre la taula ràpidament un altre candidat per tenir govern abans de Sant Jordi (el quart, després de Carles Puigdemont, Jordi Sánchez i Jordi Turull), ara tot ha canviat. La sortida de Puigdemont de la presó ha fet replantejar els plans a la direcció de JxCat, que ara es veu temptada a esperar que s’enllesteixi la reforma de la llei de presidència per fer un últim intent amb el president de la Generalitat. Una via, però, que els mateixos diputats de JxCat admeten que és difícil que prosperi: encara que s’aprovi, el més probable és que sigui recorreguda pel govern espanyol i suspesa cautelarment pel Tribunal Constitucional. És per això que l’última paraula la tindrà Puigdemont, amb qui els membres del grup parlamentari es reuniran la setmana que ve a Berlín.
Davant aquesta nova espera, i amb el calendari cap a les eleccions corrent -el termini per a la investidura caduca el 22 de maig-, hi ha veus de JxCat i també alcaldes del PDECat que expressen inquietud. “Encara tindrem eleccions per accident”, asseguraven ahir a l’ARA fonts de l’espai polític que veuen amb preocupació que ara es vulguin exhaurir els terminis. Ahir, de fet, en una entrevista a La Xarxa, el diputat del PDECat al Congrés i secretari general de la JNC, Sergi Miquel, va recordar que un escenari electoral “no beneficia a ningú” i es va mostrar partidari d’“esgotar totes les vies” jurídiques que donin els candidats, a més de cridar a “buscar una solució pràctica”. I és que el pla D no és un nom ben guardat que es pugui activar en qualsevol moment, sinó que dins del moviment de JxCat i el PDECat hi ha debat i encara no es divisa una figura clara que s’identifiqui com el quart candidat, després que Puigdemont, Sànchez i Turull hagin estat vetats pel Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem. “No està decidit”, reiteren fonts de JxCat sobre qui ha d’ostentar la presidència. Entre les travesses de noms, continuen vigents les mateixes opcions. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha guanyat punts com a possible figura de consens entre el PDECat -n’és militant- i JxCat perquè té un discurs reivindicatiu amb el referèndum i s’ha enfrontat amb el delegat del govern espanyol, Enric Millo, i el rei Felip VI. Ara bé, qualsevol pla D ha de ser beneït per Puigdemont, i no sembla clar que sigui la seva opció: quan el va succeir a l’alcaldia de Girona, l’actual president va voler escollir el número disset de la llista, que va dimitir i va agafar les regnes Madrenas. Un dels noms que s’ha situat com a opció des del principi ha sigut l’actual portaveu de JxCat, Elsa Artadi. “Depèn d’ella”, asseguren al seu entorn, ja que fins ara ha rebutjat agafar aquesta responsabilitat. Tanmateix, al si del grup parlamentari reconeixen el seu lideratge i és un dels enllaços directes amb Puigdemont, ara a Berlín. Artadi i Madrenas, però, no són les úniques opcions. També hi ha qui apunta a l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona; o als independents Quim Torra o Francesc Dalmases. L’exdelegat de la Generalitat a Madrid Ferran Mascarell, que hauria de córrer en la llista per ser diputat, és promogut per l’entorn de Francesc Homs i avalat per Artur Mas com a opció per contrarestar Ernest Maragall, que finalment ERC podria posar sobre la taula per tenir el suport dels comuns.
Presidència provisional
Sigui quin sigui el president, però, des de JxCat el batejaran com a “provisional” fins que no puguin investir Puigdemont. Un discurs que, a diferència del que hauria passat si la justícia alemanya l’hagués entregat, podran mantenir al llarg de la legislatura. El jutge Pablo Llarena no el podrà suspendre preventivament perquè Alemanya s’ha negat a entregar-lo per rebel·lió, i tampoc podrà ser inhabilitat perquè a Espanya no es pot jutjar si l’acusat no hi és present.