Blanquejar el franquisme, més toros i menys llengua: l'empremta de Vox als governs

BarcelonaEls cinc governs bicolor del PP i Vox a les comunitats autònomes s’han trencat aquest divendres després de l’aval del PP al repartiment de migrants. A Castella i Lleó, que va ser el primer govern del PP on va entrar Vox l’abril del 2022, s’hi van sumar ara fa un any el País Valencià, l'Aragó, Extremadura i Múrcia, amb la incògnita de fins a quin punt Vox podria arrossegar els populars cap a posicions reaccionàries. El balanç deixa retrocessos en diversos àmbits com la llengua, els drets feministes i LGTBI i la memòria democràtica.

Llengua

L'aragonès i el català, desprotegits

La desprotecció del català i l’aragonès han estat signe d’identitat dels executius de Carlos Mazón i Jorge Azcón al País Valencià i a l’Aragó. Al País Valencià es va suprimir la vehicularitat del valencià i la nova legislació vol deixar en mans de les famílies, i no del consell escolar, com passa ara, l’elecció de la llengua vehicular de l'alumnat; torna la doble línia a les escoles, i s’ha suprimit l'Oficina de Drets Lingüístics. A l’Aragó, l’executiu va anunciar al gener que eliminaria l’article de la llei de patrimoni cultural que considerava l’aragonès i el català de l’Aragó com a “llengües i modalitats lingüístiques pròpies”.

Memòria democràtica

Blanquejament i desmemòria

Els executius de PP i Vox han desmantellat la normativa autonòmica sobre memòria democràtica o han començat els tràmits per fer-ho. L'Aragó va donar el tret de sortida derogant la llei anterior del PSOE, una mesura anul·lada de forma cautelar pel Tribunal Constitucional, i ha aprovat un pla de concòrdia que no menciona específicament les víctimes del franquisme i de la Guerra Civil, sinó les víctimes de la “violència ideològica”. El País Valencià ha aprovat la seva llei de concòrdia (que barreja la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura, ETA i el jihadisme, i blanqueja el franquisme) precisament aquest divendres, i Castella i Lleó ho havia de fer després de l’estiu. El Parlament valencià va eliminar el premi Guillem Agulló contra els delictes d’odi que duia el nom del jove antifeixista assassinat per un neonazi.

Toros i caça

Més pressupost i màniga ampla

Així com les entitats de defensa de la llengua han vist asfixiades les seves finances per la retirada de les subvencions, les entitats taurines lliguen els gossos amb llonganisses allà on el PP governa amb Vox. L’executiu valencià va donar 300.000 euros a la madrilenya Fundación del Toro de Lidia, l’extremeny ha multiplicat per nou el pressupost en aquesta matèria, i el govern aragonès va modificar la llei perquè els menors de 14 anys poguessin participar en celebracions taurines amb toros joves. La caça ha sigut també la nineta dels ulls del PP i Vox: a Extremadura s’ha permès caçar en espais naturals protegits i s’han autoritzat xerrades a menors sobre caça.

Impostos

Els rics paguen menys

Les coalicions PP-Vox han protagonitzat grans baixades d’impostos a qui més guanya. A l'Aragó ha augmentat el mínim exempt de l'impost de patrimoni dels 400.000 euros als 700.000 i s’ha aprovat la bonificació al 99% de l’impost de successions per als fills i cònjuges. A Extremadura, s'ha eliminat l'impost de patrimoni, l'impost de matriculació de vehicles d'alta gamma i el que gravava els grans tenidors d'habitatges.

Feminisme i lleis LGTBI+

Qüestionament de la violència masclista

És un dels àmbits en què els dos partits han xocat. Tot i que en l’àmbit normatiu no han canviat la legislació, en el pla simbòlic hi ha hagut retrocessos clars: es parla de violència intrafamiliar i no masclista, i les banderes irisades en suport al col·lectiu LGTBI han desaparegut de gairebé totes les institucions. A Castella i Lleó és on Vox va voler anar més enllà i va anunciar un protocol antiavortament que el PP va rebutjar, i la llei de violència intrafamiliar s’ha aparcat en un calaix.