Un exministre de Blair proposa la cosobirania espanyola de Gibraltar per superar el conflicte
Peter Hein es reitera en una alternativa que ja va ser refusada en referèndum l'any 2002 per més del 98% de la població
LONDRESCosobirania per a Gibraltar, aquesta és l'alternativa que llança el laborisme a la polèmica desfermada els darrers dies sobre el futur de la Roca en el context del Brexit. L’exministre britànic Peter Hain, responsable d'Afers Europeus durant els anys 2001-2002, sota el govern de Tony Blair, ho suggereix aquest matí en un article que publica al diari 'The Guardian'. Hi escriu: "Un acord de cosobirania era i encara podria ser un 'win-win' per a totes les parts en disputa. L’única concessió que els gibraltarenys haurien de fer és [permetre] que onegés una bandera espanyola a la Roca al costat d'una de britànica."
El suggeriment arriba després d’una setmana de polèmica i declaracions fora de to. L’exlíder conservador Michael Howard, membre de la casa dels Lords, va insinuar diumenge, en una entrevista a Sky News, que el Regne Unit podria defensar Gibraltar com ja va defensar les illes Malvines l’any 1982, enviant-hi la Royal Navy.
L'article de Hain causarà no poca polseguera a Gibraltar, on la idea de compartir la sobirania amb Espanya va ser refusada el 2002 en un referèndum. El 98,87% de la població hi va estar en contra. Hain recorda al seu escrit l'intent que va fer aleshores per resoldre un conflicte que s’aguditza de tant en tant, i que el Brexit ha tornat a posar damunt la taula.
Economia depenent de la UE
L’economia de Gibraltar, fortament depenent de les relacions amb la Unió Europea (UE) i de l'accés de la seva indústria financera al passaport que permet operar als estats membres, es podria veure amenaçada si l'acord a què arriben Londres i Brussel·les al final de la negociació exclou Gibraltar. La proposta de negociació elevada pel Consell d’Europa el 31 de març i les directrius aprovades pel Parlament Europeu ahir dimecres permetrien a Espanya vetar qualsevol acord que afectés el que Madrid considera una colònia britànica, l’establiment de la qual es remunta a la negociació del tractat d'Utrecht.
Hain argumenta en favor de la cosobirania que "les preuades tradicions i costums i forma de vida i la ciutadania britànica no es veurien afectades". Només hi veu avantatges: "Encara millor, perquè desapareixia [el fet de] estar sotmesos al setge d’Espanya. Les pintes de cervesa es continuarien servint als pubs d’estil britànic i els gibraltarenys continuarien mantenint les seves institucions: autogovern, una assemblea de representants electes, sistema judicial i policia”.
Hain recorda que l'acord a què va arribar el govern espanyol, i que va ser refusat en la consulta esmentada, afavoria molt els interessos dels habitants de la Roca. "De fet, el nostre acord donava a Gibraltar molt més autogovern i autonomia democràtica, mitjançant la supressió de les argúcies colonials que, en nom de Londres, podia cometre el seu governador general. També s'hi eliminaven molts obstacles que afecten la vida diària normal, com el control de les fronteres, les restriccions d'accés telefònic i les restriccions per desviar els vols comercials a Màlaga dels avions que tractessin d'aterrar a Gibraltar amb mal temps."
Segons Hain, el govern espanyol "hi va estar d’acord". I l'aleshores executiu presidit per José María Azanar va assegurar que "mai s’havia interessat pel control de Gibraltar, simplement seguia reclamant-ne la seva sobirania". L’exministre de Blair rebla que les "tres nostres línies vermelles més importants van ser acceptades per Espanya. En primer lloc, plena jurisdicció britànica i complet control operatiu sobre la base britànica de defensa de l’OTAN, que conté algunes instal·lacions sensibles. En segon lloc, no iniciar un relliscós pendent per reclamar la plena sobirania espanyola. I en tercer lloc, la no-identificació de Gibraltar com una regió definida dins la Constitució espanyola".
Amb seguretat, la crida de Hain serà menystinguda. Gibraltar pot esdevenir cavall de batalla intern de la política britànica. Fins i tot, ahir, l’exlíder del Partit Independent del Regne Unit (UKIP), Nigel Farage, reclamava en un article al 'Daily Telegraph', que els gibraltarenys sotmetessin a referèndum la incorporació total al Regne Unit com a cinquena 'home nation' de l’Estat, per acabar així amb la reclamació espanyola. La concessió de més autonomia, i la llibertat de fixar l’impost de societats, un altre dels elements claus de l’economia gibraltarenya, serien altres avantatges que Londres hauria d'oferir, sempre segons Farage. El Foreign Office ha reiterat al llarg de la setmana que la sobirania dels gibraltarenys l'hauran de decidir els seus habitants.
