La Bilateral ja genera els primers recels preventius abans fins i tot d'arribar a acords

La dreta i alguns ministres sembren els primers dubtes sobre el futur de la comissió

BarcelonaQuan fa tot just una setmana que la Generalitat i el govern espanyol van reactivar la Comissió Bilateral, diversos actors polítics ja s'han mostrat bel·ligerants amb aquest instrument de diàleg i negociació. Fins i tot abans que hagi certificat cap acord, que es preveuen de cara a la tardor. L'argument més recurrent és un suposat tracte de favor a Catalunya en detriment de la resta de comunitats. En la llista de recelosos hi ha dos partits amb els quals ja es comptava, el PP i Cs, però el govern espanyol també ha mostrat algunes reticències i, a més, s'hi ha sumat algun sindicat.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La primera alarma la va fer saltar una ministra del mateix gabinet de Pedro Sánchez, Carolina Darias, negant la possibilitat que l'Estat traspassi a la Generalitat la gestió de la formació sanitària especialitzada i el MIR a Catalunya. "No hi ha cas", va dir la titular de Sanitat quan encara no havien passat ni 48 hores de la reunió de la Bilateral. Aquest traspàs és una demanda llargament formulada pel Govern a la qual, teòricament, el mateix executiu espanyol hi havia obert la porta. No ha sigut l'única ministra que ha mostrat recels a donar més marge competencial a Catalunya. Dos dies després, la titular de Defensa, Margarita Robles, també llançava una advertència en la mateixa línia: el govern espanyol tampoc està disposat a cedir noves competències en matèria judicial, encara que hi hagués un nou Estatut sobre la taula.

Cargando
No hay anuncios

Tot i que s'hi comptava des del principi, la dreta espanyola tampoc ho posarà fàcil, encara que ministres socialistes com Darias i Robles refredin possibles traspassos de competències. El PP ja ha encunyat l'eslògan d'una teòrica "agenda oculta" que té el govern espanyol amb la Generalitat. Els populars han arribat a exigir que es faci pública l'acta de la reunió de la Bilateral que es va reunir la setmana passada a Madrid i la "dissolució" d'aquest òrgan. "Cada concessió a Catalunya és en detriment d'Espanya", va proclamar la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. També Ciutadans ha posat el crit el cel amb la reunió de la Comissió –"taula de la vergonya", va dir el portaveu Edmundo Bal– i s'ha autodescartat per negociar els pressupostos generals amb el PSOE. I tot i que no ha fet gaire soroll, el sindicat UGT ha reaccionat negativament a la trobada entre governs de la setmana passada. En el seu cas, per una demanda concreta de la Generalitat: s'oposa taxativament a la transferència completa a Catalunya de la gestió de Rodalies. "Adif i Renfe són empreses d'àmbit estatal i, segons la nostra manera de veure-ho, indivisibles, ja que deixarien de prestar a la ciutadania un servei vertebrador i solidari", va expressar Antonio Oviedo, el responsable de serveis, mobilitat i consum del sindicat.

Estatuts "primitius"

Totes aquestes mostres de rebuig no poden emparar-se en una falta de cobertura legal de la comissió, malgrat que populars i taronges ja ho hagin suggerit. La Bilateral va sobreviure a la sentència del Constitucional que va retallar la versió original de l'actual Estatut. No va anul·lar l'article, tot i que sí que el va interpretar. Segons aquell veredicte, la bilateralitat "no és contrària a la Constitució" sempre que s'entengui com una "cooperació voluntària" entre els dos governs i sense "perjudicar" les competències estatals. Davant d'aquest escenari de recels, la consellera de Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà, aquest cap de setmana s'esforçava a advertir que el Govern no afluixarà en les seves demandes. Vol els 56 traspassos que va posar sobre la taula i nega qualsevol tracte de favor: "Si altres comunitats no tenen aquesta relació bilateral és perquè tenen un Estatut més antic, primitiu o no ho han lluitat", va dir en una entrevista a Europa Press. La bilateralitat entre el govern català i l'espanyol ja és una realitat, però haurà d'aprendre a conviure amb aquells que la volen combatre.

Cargando
No hay anuncios