El fiscal Bertossa apunta ara a l'Aràbia Saudita pels 100 milions de Joan Carles I

MadridEl fiscal Yves Bertossa ha decidit enfocar la seva investigació sobre el "regal pur" de 100 milions de dòlars (64,8 milions d'euros) el 2008 del ministeri de Finances de l'Aràbia Saudita a la fundació Lucum, de l'aleshores rei Joan Carles I, cap a la font dels diners: els saudites. Fonts jurídiques suïsses han confirmat a l'ARA la nova orientació del fiscal, que fins ara al desembre havia concentrat les diligències en els imputats: Dante Canonica, Artuto Fasana, Corinna zu Sayn-Wittgenstein i el banc Mirabaud.

Les últimes actuacions en les diligències relacionades amb l'operació de l'AVE Medina-la Meca havien de tenir lloc el 15 de desembre del 2020, quan la Fiscalia de Ginebra va convocar una audiència amb Canonica i Fasana, però finalment es va ajornar fins al mes de febrer, segons fonts jurídiques. Canonica i Fasana són els creadors, gestors i directius dels consells d'administració de les fundacions Lucum (Panamà) i Zagatka (Liechtenstein), vinculades a Joan Carles I. Es tractava, segons fonts jurídiques consultades per l'ARA a Ginebra, de la primera citació d'imputats després de l'11 de març del 2020, quan el fiscal va interrogar els directius de banc Mirabaud.

La suspensió de les diligències del 15 de desembre tindria a veure, segons fonts jurídiques, amb la preparació d'un judici amb repercussions internacionals que es va desenvolupar a Ginebra la setmana passada i que està vist per a sentència des de divendres. Es tracta del cas Steinmetz, una investigació de set anys de la Fiscalia de Ginebra sobre delictes de corrupció de funcionaris públics i falsedat de documents presumptament comesos a la República de Guinea pel magnat miner de diamants Benny Steinmetz. Se l'acusa d'haver pagat suborns de 10 milions de dòlars a la dona de Lansana Conté, president de Guinea mort el 2008, per tenir accés a dipòsits de minerals de ferro. No és freqüent que la justícia suïssa actuï, com en aquest cas, contra un estranger.

Bertossa va fer el seu al·legat final dijous passat al jutjat penal contra Steinmetz, per a qui sol·licita cinc anys de presó i una indemnització de 50 milions de francs suïssos (una confiscació que preveu la llei suïssa), en una exposició oral que va durar gairebé sis hores i en la qual va citar Martin Luther King: "La injustícia més petita, sigui on sigui que es cometi, amenaça tot l'edifici". I també Kofi Annan, ex secretari general de les Nacions Unides: "La corrupció és un mal insidiós que corroeix la humanitat. Afecta molts països, però són els països en desenvolupament els que més la pateixen", va dir.

I adreçant-se al tribunal després de les respostes de Steinmetz, va subratllar: "Estic en xoc. Som davant de delictes econòmics. No entenc com es tracten amb tant de menyspreu les institucions d'un país pobre". Confiat en el veredicte, previst per a aquesta setmana, Bertossa va assenyalar que el de Guinea era "un cas de corrupció d'escola": "Tenim les proves dels correus electrònics, les escoltes telefòniques, les declaracions: ho tenim tot, en aquest procediment".