Bernat Lavaquiol, l’esportista que volia guanyar uns Jocs i ara s'oposa als del Pirineu
És el portaveu de la plataforma STOP Jocs
BarcelonaEl somni egoista de Bernat Lavaquiol (Andorra, 1994) era competir en uns Jocs Olímpics d'Estiu i la seva fantasia més racional és que els Jocs Olímpics d'Hivern no arribin mai al Pirineu. Ha lluitat per les dues coses. Amb 18 anys ja estava a la selecció absoluta de caiac. Mentre portava l'escut d'Espanya al pit pel món es va afiliar a Arran per convèncer el seu alter ego polític. El va descobrir amb la seva àvia, que cantava cançons de la guerra amagada quan la democràcia feia anys que havia arribat. El va consolidar quan tenia 15 anys a les consultes populars per la independència, organitzant-les, però sense poder votar-hi. Per l'1-O, el recompte de vots es va fer a casa seva. Per les protestes postsentència, els estudiants de la UdL van ocupar el rectorat. Ell estava al darrere de tot allò. Llavors, el 2019, ja insistia que uns Jocs d'Hivern estaven al caure.
"Es capfica en una cosa i fins que no se'n surt no para", explica un amic. Ho va fer amb el rem, tot i que als 15 anys un entrenador li havia dit que no valia per a allò. I quan va veure que sí que valia però no prou per arribar a uns Jocs, es va centrar en els estudis. Enginyeria agrònoma, enginyeria forestal, dos màsters i ara el doctorat i docència. I va arribar el moment de capficar-se en els Jocs d'Hivern: amb companys d'Arran van engegar una campanya que seria la llavor de la plataforma STOP Jocs.
El 2019 li van oferir anar de número 2 de la CUP a la Seu –va sortir– i també va anar de 4 per Lleida el 14-F. Dos mesos després es va constituir STOP Jocs i va ser escollit portaveu. En el fons, la passió per la natura la va descobrir fent campanes. Legals, això sí. Al ser esportista d'elit tenia convalidades algunes assignatures de l'institut i els dimecres anava a fer esquí de muntanya amb el seu pare. Amb tot això a la memòria, ha liderat una campanya en contra d'un Jocs d'Hivern que han mort pel camí per la renúncia del COE, tot i que a ell li agrada reivindicar una part de la medalla.
