Bermúdez de Castro elogia la col·laboració "activa" que van tenir Artadi i Aragonès en l'aplicació del 155

BarcelonaL'encara secretari d'estat per les Administracions Territorials i pare de l'aplicació del 155, Roberto Bermúdez de Castro, ha elogiat aquest divendres la feina de l'actual portaveu del Govern, Elsa Artadi, i el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, en col·laborar "activament" en la implantació de l'article 155 sense que tinguessin "obligació de fer-ho". "El segon nivell de l'administració, els secretaris generals, Pere Aragonès, Elsa Artadi... Tota aquesta gent va col·laborar activament en l'aplicació del 155 i eren càrrecs polítics, càrrecs que perfectament podien ser cessats i que no tenien obligació de fer-ho", ha afirmat en una entrevista a Onda Cero.

El que va ser número dos de l'ex vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i que va pilotar l'aplicació del 155 a Catalunya ha explicat que "Artadi tenia un lloc en l'executiu" de Carles Puigdemont "de coordinació de conselleries i era fonamental per dur a terme el dia a dia" de la intervenció de l'executiu central. "Va col·laborar amb nosaltres durant un mes. És una persona força eficient i amb un coneixement de l'administració bastant alt", ha destacat. De tota manera, recorda que hi va haver "qui no estava d'acord amb el 155, cinc o sis persones, que van dimitir i se'n van anar", a més de cessaments, entre els quals ha citat el de la directora de l'Escola dels Mossos d'Esquadra, que va portar urnes del referèndum i que ara ha restituït el Govern.

"Realment tota questa gent de segon nivell, quan parlaves amb ells amb normalitat, tothom volia normalitzar la situació, tothom deia que s'havia arribat massa lluny", ha explicat, després d'apuntar que "el tap era Puigdemont i després Torra". En aquest sentit, ha comentat que ja en la primera reunió per l'aplicació del 155 es va oferir a aquest "segon nivell" de l'administració catalana la possibilitat de cessar-los "honorablement" si no volien col·laborar. "Ningú es va moure", ha assegurat.

Per a Bermúdez de Castro aquell moment va ser el més difícil, i ha explicat que va tenir lloc "en un soterrani" d'una direcció general pròxima al Palau de la Generalitat després de descartar fer-ho allà perquè "hi havia una expectació salvatge". "Va ser patètic, però és una part de la història d'aquest país que està molt bé", ha comentat. En aquella trobada, hi eren ell i una altra persona de l'administració general de l'Estat en una taula davant del secretari general del Govern de Carles Puigdemont, Víctor Cullell, i el secretari general de Presidència de la Generalitat, Joaquim Nin.

"Vam començar parlant de futbol, del Nàstic de Tarragona i l'Osca, que estàvem a segona divisió tots dos", ha explicat Bermúdez de Castro, que ha afirmat que la situació "era molt tensa" i "es va desbrossar tot", cosa que va iniciar la conversa. El número dos de Santamaría diu que "no era un dels aspectes més preocupants" la possibilitat que els alts càrrecs es quedessin en els seus despatxos, i recorda que només ho va fer el conseller Josep Rull. "Va durar cinc minuts, fins que va veure que estava fent el ridícul i se'n va anar", ha criticat.

La preocupació de l'administració central de l'Estat se centrava en el funcionament dels serveis bàsics, perquè ha assegurat que temien un boicot d'àrees com la sanitat o l'educació perquè "hi havia crides contínues dels consellers a la insurrecció dels funcionaris". "Els mesos de setembre i octubre del 2017 no els hi desitjo ni al meu pitjor enemic. Tu apliques el 155 sense saber què passarà. Si arriba a sortir malament, seria una responsabilitat molt gran", ha reconegut.

El 155 "no va ser el millor dels resultats"

Sobre els dies previs al 155 i les reunions entre Santamaría i Junqueras, Bermúdez de Castro ha afirmat que el govern espanyol negociava "amb un mur". "Quan vaig arribar al Govern ens van donar el document amb els famosos punts que demanava Artur Mas i l'altra part no volia negociar absolutament res. Puigdemont deia: 'Jo demanaré el referèndum, sé que no me'l donareu però no em queda més remei que demanar-lo'. Vaig arribar el 6 de novembre, i el 6 de desembre del 2016 ja veia que era pràcticament impossible negociar amb ells", ha detallat.

En aquest sentit, ha assenyalat que si bé "els primers mesos hi havia molt bones paraules, amb el caldo de cultiu era impossible fer marxar enrere", i amb "aquest suflé" del "moviment bolivarià que és l'ANC era impossible portar a terme un diàleg". "Molta gent de Madrid va adonar-se de la pressió social que hi havia el dia de la manifestació pels atemptats. Gent de tots els àmbits i partits que no eren realment conscients de com estava el tema", ha apuntat, i ha inclòs també membres del mateix govern espanyol.

Mirant enrere, creu que es van adoptar les decisions correctes perquè "hauria sigut precipitat" aplicar abans el 155 i perquè si bé "no va ser el millor dels resultats" les eleccions van ser convocades quan s'havia de fer, ha defensat. Considera que no hi havia possibilitat d'aplicar de manera parcial la Constitució a Catalunya, perquè s'havia de prendre una decisió legal però també "que s'entengués".

Bermúdez de Castro, a més, ha dit que li hauria agradat retirar les subvencions a determinats mitjans de comunicació afins a l'independentisme, però no es va poder fer perquè "estaven preavisades" i "hauria sigut prevaricació". "No hi ha millor negoci a Catalunya que fer-te independentista i obrir una pàgina web", ha apuntat.