El camí dels indults

Belarra defensa que "normalitzar" la situació a Catalunya també implica que els exiliats puguin tornar

Montero rebat que l'interès del govern espanyol és que respongui davant la justícia espanyola

ARA
i ARA

Enmig de la polèmica sobre la concessió dels indults als presos polítics, la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, d'Unides Podem, ha anat més enllà i ha defensat que "normalitzar" la situació a Catalunya també implica que els exiliats puguin tornar. Belarra ha afirmat que "no és normal" que no estiguin a l'estat espanyol i ha subratllat que el fet que marxessin va estar "derivat del procés de judicialització" del conflicte. En una entrevista aquest dijous a RAC1, la ministra i pròxima líder de Podem ha defensat que els indults són una via per "avançar", ja que "la llibertat dels presos és condició de possibilitat perquè el diàleg fructifiqui" i es pugui "solucionar un problema que és eminentment polític". Però ha afegit que seria una "incongruència" apostar per "acabar amb la judicialització" i alhora defensar la detenció de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín si trepitgen l'Estat.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

A la part socialista del govern espanyol no es comparteix el mateix criteri i la ministra portaveu, María Jesús Montero, ha subratllat que "l'interès és que pugui ser portat a Espanya i ser jutjat pels tribunals espanyols". "Que respongui davant la justícia sobre els fets desgraciats que vam viure fa uns anys i dels quals no ha respòs davant els tribunals", ha afirmat des d'Algesires, en la mateixa línia que la setmana passada, quan va deixar clar que el procés dels indults no afecta Puigdemont.

Cargando
No hay anuncios

Fa unes setmanes ja es va evidenciar la disparitat d'opinions a la coalició respecte els exiliats, quan l'exvicepresident segon Pablo Iglesias va comparar l'expresident Puigdemont i la resta de dirigents independentistes que van marxar amb els exiliats del franquisme. Unes polèmiques declaracions al programa Salvador que van comportar les crítiques de la triple dreta però també del PSOE. Els socialistes fins ara han separat la situació dels presos de la dels exiliats.

Sigui com sigui, en els últims dies s'han introduït matisos en aquest posicionament dels socialistes, el qual semblava inamovible. La prova més evident la va donar el cap de files del PSC, Salvador Illa, durant l'entrevista de dimarts a TV3. Després de refermar el seu rebuig a una amnistia perquè –va dir– "no cap en el nostre marc de convivència", també es va mostrar comprensiu amb la situació dels exiliats, malgrat opinar que no comparteix aquest terme. "Entenc molt la situació per la qual passen", va afirmar. En aquest sentit, i fent referència a la reforma del delicte de sedició que s'està treballant al ministeri de Justícia, va parlar d'"ajustar" certs tipus penals, donant a entendre que la modificació del Codi Penal podria arribar a afavorir el retorn de l'expresident i de la resta dels líders independentistes de l'exili. Tot i això, va recordar que –a diferència dels indults– aquesta és una decisió que ha de prendre la majoria al Congrés.

Cargando
No hay anuncios

Un escenari "prematur" per al referèndum

Malgrat no parlar d'amnistia, el posicionament de Belarra per acabar amb totes les conseqüències de la judicialització és clar. De moment no veu clar, per contra, l'altra gran reivindicació de l'independentisme per resoldre el conflicte: l'autodeterminació. En declaracions en un acte a Barcelona al costat de l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, la ministra ha considerat "prematur" parlar d'un acord per a un referèndum sobre la relació de Catalunya i Espanya. "Estem en un pas bastant preliminar a aquest", ha dit sobre el recorregut que pot tenir la taula de diàleg entre la Generalitat i l'Estat. "Crec que cal anar a aquesta taula de diàleg disposat a escoltar [...] i que tothom pugui proposar les solucions que cregui més eficaces per donar resposta a la ruptura del pacte territorial que s'ha produït entre Espanya i Catalunya", s'ha limitat a dir.