Belarra arrasa a les primàries de Podem per rellevar Iglesias

Alcorcón (Madrid)Podem ha elegit continuisme per impulsar la nova etapa sense Pablo Iglesias. No hi ha hagut sorpreses d'última hora: la ministra Ione Belarra s'ha imposat en les primàries per elegir secretari general. Ha arrasat amb el 88,69% dels vots però només hi ha hagut un 38,4% de participació, perquè han votat 53.443 persones de les 139.000 inscrites –igualment els vots totals són inferiors als del congrés telemàtic de l'any passat, en què van votar 59.201 persones de 516.492 inscrites, perquè es va modificar el cens–. El partit ha celebrat aquest cap de setmana la IV assemblea ciutadana des del seu naixement en un amfiteatre a Alcorcón, al sud de Madrid.

Un congrés descafeïnat marcat pel covid i sobretot per la calor. Per evitar una dràstica reducció d'aforament s'ha fet a l'aire lliure, en un espai sense ombra i amb l'únic suport per refrescar els assistents d'alguns para-sols i màquines de sulfatar plenes d'aigua. També ha quedat eclipsat per la convocatòria de la manifestació de la triple dreta a Colón contra els indults, i ha coincidit amb la celebració de les primàries del PSOE andalús. En un discurs carregat d'optimisme i esperança, en què per l'emoció gairebé s'ha oblidat de fer la meitat de l'exposició del seu programa de país, ha llançat una crida a la militància de Podem a "soniar" i treballar per un futur millor i per construir un nou país enfront de "l'odi" de les dretes, que "tornen a petrificar-se en una foto en blanc i negre a la plaça de Colón".

La nova líder de Podem s'ha marcat dos objectius. Primer, fer créixer el partit "continuant teixint aliances amb forces germanes" per avançar cap a una "República plurinacional" perquè "hi ha molta Espanya més enllà de Madrid" i cal respectar "el dret d'una llengua pròpia". I, segon, "sortir a guanyar les generals". "Podem no va néixer per governar amb minoria", ha dit assegurant que no s'hi resignaven.

Si l'equip que va capitanejar Podem fa set anys, quan va néixer, era sobretot masculí i impulsat per professors de la Facultat de Polítiques de la Universidad Complutense de Madrid, ara n'agafa el relleu un equip bàsicament femení, la primera generació crescuda a les trinxeres de la formació. Juntament amb Belarra dirigiran el partit la ministra d'Igualtat, Irene Montero; la secretària d'estat d'Igualtat, Noelia Vera; els portaveus de Podem, Isa Serra i Rafa Mayoral; la portaveu al Parlament Europeu, Idoia Villanueva; i una de les noves cares visibles a l'Assemblea de Madrid, Alejandra Jacinto. De fet, la nova direcció serà monocolor: només hi han entrat els membres de l'equip continuista. El crític Fernando Barredo només ha aconseguit un 6% dels vots i el de la candidatura Podem Horitzontal un 5,3%.

Belarra va arribar a Podem de la mà de la ministra d'Igualtat, Irene Montero, i parella d'Iglesias, amb qui es va conèixer a la Facultat de Psicologia de la Complutense. Des de llavors ha fet una feina de formigueta, premiada arran de l'arribada de Podem al govern espanyol amb la secretaria d'estat d'Agenda 2030 i després el ministeri de Drets Socials per la sortida inesperada d'Iglesias. Durant tot aquest temps s'ha convertit en la principal veu discordant dins el govern de coalició, sobretot a còpia de tuits.

Enfortir l'espai a l'esquerra del PSOE

Però el seu perfil ha canviat des que va ser ungida per substituir Iglesias al capdavant de Podem, un rol deslligat ara per ara de qui serà el pròxim candidat o candidata a les generals espanyoles. Iglesias va apuntar a Yolanda Díaz, però la vicepresidenta tercera ha evitat de moment concretar si hi està disposada. Queda molt de camí fins al 2023. De fet, el partit comença tot just ara el que serà el procés més complicat: com intentar reunificar l'espai a l'esquerra del PSOE. Díaz vol que les confluències hi tinguin més pes i queda la incògnita del paper de Més País, el partit d'Íñigo Errejón.

El lema de la candidatura de Belarra ha sigut "Créixer". És el principal repte de la formació: no ser una crossa del PSOE, sinó "liderar el bloc històric de direcció d'estat" i "enfortir" l'espai a l'esquerra dels socialistes, en paraules de Montero, que es manté com a número 2 de la direcció.

De moment, a l'anomenat Vistalegre IV (tot i que no s'ha celebrat a la plaça de toros de Carabanchel de Vistalegre, com la primera i la segona assemblees ciutadanes, sinó a l'auditori descobert de Paco de Lucía) no hi ha assistit cap dels representants de les confluències clau per al creixement de la formació. Ada Colau hi ha intervingut a través d'un vídeo en representació dels comuns, igual que Mónica Oltra de Compromís i Yolanda Díaz, que és només afiliada del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i no pas del partit lila.

Sí que hi era Juantxo López de Uralde, exlíder d'Equo –que es va presentar amb Més País en les últimes generals– i ara fundador d'Aliança Verda, el nou espai ecologista dins d'Unides Podem. També el ministre de Consum i líder d'IU, Alberto Garzón, i el secretari general del PCE, Enrique Santiago, que ha assegurat que el seu partit i IU avui no serien res sense el partit lila. Garzón ha fet una crida a la "unió" entre els que reivindiquen "el verd, el lila i el roig".

L'absència d'Iglesias

El congrés ha estat marcat per l'absència de Pablo Iglesias, que tot i ser homenatjat contínuament en els discursos d'avui, també a través de vídeos, ha decidit fer un pas enrere i ni posar-hi els peus per no eclipsar el relleu de forces. Però, malgrat l'absència, no ha pogut esborrar que es tractava d'un relleu del tot continuista: hi ha poc canvis al consell ciutadà estatal, la màxima direcció del partit entre congressos.

Per part dels comuns hi continuen havent les mateixes persones: el president del grup parlamentari confederal d'Unides Podem, Jaume Asens, i Jéssica Albiach. La líder d'En Comú Podem al Parlament ha destacat en declaracions als mitjans que Belarra sigui navarresa, perquè aspira que el partit doni més pes als territoris i deixi enrere el centralisme de Madrid. De fet, els comuns volen que cada cop hi tingui més poder de decisió la mesa confederal –que aglutina la representació de totes les confluències– en detriment del consell ciutadà estatal.