La immersió lingüística fora de perill? Balanç d'un any amb la llei que intenta blindar-la

BarcelonaDes d'aquesta setmana el català es pot parlar amb normalitat al Congrés, i el camí per a l'oficialitat plena a la Unió Europea ja està encetat. Però a Catalunya els estudis sociolingüístics assenyalen que el seu ús social està en retrocés i l'envestida dels tribunals no ha parat, sobretot contra la immersió lingüística a les escoles. Un degoteig de sentències imposant el 25% de castellà a les aules, amb l'estocada del Tribunal Suprem el 2021 i la providència del TSJC del 2022 obligant la Generalitat a aplicar aquest 25% a tot el sistema educatiu, va generar el context propici perquè els grans consensos retornessin al Parlament ara fa poc més d'un any. Per això, el juny de l'any passat, amb un 80% de suport, es va aprovar la llei sobre el català a l'escola, amb un pacte entre el PSC, ERC, Junts i els comuns perquè el català seguís sent la llengua vehicular del sistema educatiu, amb el castellà com a "curricular", deixant enrere els percentatges i posant el focus en la realitat sociolingüística i l'autonomia dels centres. Tot, per intentar treure la justícia de les escoles i defensar la immersió. La llei està en mans del Tribunal Constitucional –ara amb majoria progressista– i les sentències per incrementar les hores de castellà en aules concretes han continuat arribant –i s'han continuat complint–, però el perill d'un efecte dominó ha desaparegut. Almenys a curt termini.

Els partits impulsors coincideixen que la llei ha servit per guanyar temps. Però a partir d'aquí hi entren un mar de matisos i la justícia hi sembra discòrdia. En conversa amb l'ARA, la diputada d'ERC Mònica Palacín recorda que només 30 aules del total de 70.000 que hi ha al Principat estan afectades per les imposicions judicials: "Les sentències que s'estan produint venen de denúncies prèvies a la llei 8/2022 perquè ha fet que no hi hagi denúncies individuals a centres i direccions", remarca com un punt fonamental. Lamenta, però, la "intromissió" del TSJC, que a mitjans de juliol va dictar una altra sentència en què afirmava que només veu "viable" la immersió si es deixa escollir entre estudiar en català o en castellà. Precisament, la diputada socialista Esther Niubó aclareix que el PSC "no va votar a favor de la llei per eludir cap sentència". El que valora és haver aconseguit "treure les llengües i l'escola de la confrontació política". Davant la futura sentència del TC, confia que avalarà la llei perquè "és inqüestionable".

El sentiment agredolç impregna la diputada de Junts Mònica Sales, que explica que un any després es fa "difícil valorar la llei pel context d'atacs a la llengua". Ara bé, sosté que no es podien quedar "de braços plegats" i que "fer la llei era important per donar eines". A més, diu que "calia fer alguna cosa, sabent que no se solucionaria del tot perquè la justícia fa el que vol": "Ha estat positiva, però insuficient", admet. En canvi, el diputat dels comuns David Cid comenta que sabien que "s'intentaria seguir posant bastons a les rodes judicialment, però hi havia l'amenaça d'introduir un percentatge generalitzat pel castellà". Així, valora "el consens de tot el catalanisme polític", amb la "gran càrrega simbòlica que representa". Per la seva banda, fonts de la CUP, partit que es va oposar a la llei, reiteren que la norma és "una adaptació al marc dels tribunals i és el propici perquè el català tingui menys presència a les escoles, sobretot les de l'àrea metropolitana".

La polèmica del castellà

Encara hi ha opinions diferents sobre què vol dir que el castellà sigui llengua curricular. Niubó sosté que el PSC defensa que mentre que el català és el "centre de gravetat" com a vehicular, el castellà "és llengua d'aprenentatge i es pot impartir en més assignatures" gràcies a un "model flexible". D'altra banda, tant ERC com Junts aclareixen que "el castellà té el seu espai com el tenen les llengües estrangeres". I els comuns, segons Cid, reiteren que "el català és l'eix central i que curricular vol dir que com a llengua oficial els nens també han d'acabar amb competències en castellà". Per a la CUP, curricular i vehicular és el mateix, cosa que lamenten.

La clau rau en els projectes lingüístics de cada centre. El 15 de setembre va acabar el termini d'exposició pública del decret que els ha de regular i que detallarà com "elaborar, aprovar, avaluar i revisar" els projectes lingüístics. Els partits consideren que la "música" és bona, les diferències són com a molt de matisos, tot i que és l'executiu qui ho ha d'acabar de tancar. La conselleria d'Educació vol blindar en tot cas que la responsabilitat dels projectes recaigui en el Govern i no pas en els directors dels centres i incloure mesures com ara la millora del català entre professors o l'impuls de les aules d'acollida per a nouvinguts.