POLÍTICA COMPARADA
Política29/12/2018

Baviera, l’única regió europea que es nega a canviar de govern

La CSU hi governa des del 1957, tot i que el seu suport ha minvat

Albert Cadanet
i Albert Cadanet

BarcelonaAbans que Bobby Charlton liderés Anglaterra cap al seu únic Mundial de futbol, abans que Kennedy fos assassinat a Dallas i abans que Alfred Hitchcock estrenés Psicosi, la Unió Social Cristiana (CSU per les sigles en alemany) ja governava a l’estat alemany de Baviera. La formació, sòcia de la CDU (el partit d’Angela Merkel), ocupa el govern de la regió des del 1957 i ha guanyat totes les eleccions celebrades al land des del 1947, dos anys després que acabés la Segona Guerra Mundial. De fet, la CSU només s’ha mantingut a l’oposició entre el 1954 i el 1957, quan el partit Social Demòcrata d’Alemanya (SPD) va pactar amb tres partits més per acabar temporalment amb aquesta hegemonia. Des de llavors, el blau de la CSU ha dominat l’arc parlamentari bavarès de forma ininterrompuda. La situació dels democristians a Alemanya tenia com a únic mirall a Europa la trajectòria del PSOE a Andalusia, imbatible a la comunitat des de la restauració de la democràcia a Espanya. Amb els últims resultats electorals, però, els socialistes estan a un pas de perdre la seva superioritat històrica i deixar a la CSU com a únic dominador incontestable d’una regió.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El cas de Baviera té les seves particularitats. “La regió és molt homogènia, hi ha molta indústria i el nivell socioeconòmic és força elevat, i això facilita que el votant tendeixi cap a opcions més conservadores”, assenyala Ivan Serrano, politòleg de la Universitat Oberta de Catalunya. En aquest sentit, Serrano apunta que la CSU ha estat “més conservadora i tradicionalista” que la CDU, reflectint de forma “molt encertada l’estructura del land ”. A banda, el partit bavarès ha sabut representar la “identitat regional” d’un territori que aposta pel federalisme, afegeix Serrano.

Cargando
No hay anuncios

Més enllà dels condicionants socials, cal ressaltar la bona obra de govern que la CSU ha dut a terme al territori. Segons l’Índex Europeu de Qualitat de Govern, publicat per la Comissió Europea, Baviera ocupa la primera posició del rànquing a Alemanya i la tretzena a nivell comunitari. És la segona regió europea pel que fa a la qualitat de vida dels seus ciutadans, es troba dins el top 20 en PIB per càpita i té un dels graus de corrupció més baixos de la UE.

Mateix domini, mateix problema

Tot i el domini de la CSU a Baviera, el partit ha sortit malparat de les últimes eleccions regionals que s’han celebrat al territori. El 14 d’octubre, la formació liderada per Markus Söder va revalidar la victòria, però va aconseguir un dels pitjors resultats de la seva història. La CSU va comptar amb el suport del 37,2% dels electors (només el 1950 aquest percentatge va ser inferior) i va perdre 16 diputats respecte a l’anterior legislatura. Malgrat tot, la formació va aconseguir mantenir-se en la presidència després de pactar amb la tercera força a la zona, el partit dels Electors Lliures (Freie Wähler, en alemany). El seu programa es basa en reivindicacions locals i la CSU compartia algunes de les seves propostes.

Cargando
No hay anuncios

Segons els experts, la pèrdua de suport als comicis respon a dos elements. Per una banda, “hi ha un desgast lògic derivat de governar tants anys”, argumenta Ana Sofía Cardenal, politòloga de la UOC. En aquest sentit, Angela Merkel (sòcia de la CSU a nivell estatal) governa Alemanya des del 2005.

A més, cal destacar l’auge de noves forces com podrien ser Els Verds (a Baviera van aconseguir 20 diputats més respecte als últims comicis) o l’extrema dreta d’Alternativa per Alemanya (AfD), que va irrompre al Parlament bavarès amb 22 dels 205 representats que hi ha a l’hemicicle.

Cargando
No hay anuncios

De moment, la CSU té quatre anys per allargar el domini del qual ha gaudit els últims sis decennis. Davant l’auge de l’extrema dreta, el govern ha optat per establir un cordó sanitari i prescindir del seu suport. A Andalusia, en canvi, Vox ja ha aconseguit entrar a la mesa parlamentària, tot i que queda la incògnita de si finalment entrarà dins la coalició de govern. Sigui com sigui, els dos casos serviran d’exemple per definir quina és la millor manera de combatre l’extrema dreta.