Robles posa en dubte l'espionatge i amplia l'esquerda amb ERC

Madrid“El New Yorker? No conec aquest mitjà de comunicació, no sé quines fonts utilitza ni opino sobre informes privats que no sé qui fa ni per què els treuen ara”. Amb aquestes paraules la ministra de Defensa, Margarita Robles, va tirar per terra tots els esforços del govern espanyol per reconduir la crisi amb ERC per l’espionatge massiu a independentistes catalans destapat precisament pel New Yorker i Citizen Lab. Ara mateix, la relació entre el govern espanyol i ERC penja d’un fil.

Ja abans que parlés Robles les posicions estaven molt allunyades. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va rebutjar des de Moncloa la idea de constituir una comissió d’investigació al Congrés. “No té cap sentit”, va dir. Pràcticament a la mateixa hora Unides Podem, ERC, Junts, el PDECat, Bildu, la CUP, Més País, Compromís i BNG reclamaven precisament una comissió d’investigació amb llum i taquígrafs. I més després que fonts del CNI confirmessin a El País que sí que s’havia espiat a dirigents independentistes catalans, tot i que asseguraven que amb autorització judicial.

Quin és l’argument del PSOE per negar-s’hi? Doncs que els participants en aquesta comissió no estarien obligats a declarar emparant-se en la llei del CNI. En canvi, en la comissió de secrets oficials sí que es pot facilitar informació reservada als grups. El problema és que aquesta comissió no és pública i els diputats que hi participen han de mantenir la confidencialitat. A la Moncloa insisteixen que aquesta és l’única manera que es pot tractar la qüestió sense que es converteixi en un circ. La idea és que la directora dels serveis secrets, Paz Esteban, hi comparegui amb el resultat de la investigació interna del CNI.

Batet maniobra

Seguint, doncs, l’estratègia del PSOE, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va proposar ahir a la mesa i la junta de portaveus rebaixar la majoria necessària per constituir la comissió de secrets. L’òrgan fa tres anys que està aturat perquè les formacions de la dreta no accepten que hi tinguin una cadira els grups independentistes. El Catalangate, però, ha canviat la situació i ahir es va aprovar el canvi legal amb els vots en contra de la dreta. La comissió té ara llum verda i es podria constituir demà mateix. Tot i això, fonts de l’executiu remarquen que la compareixença d’Esteban no es produirà fins que acabi la investigació interna.

Aquí, però, és on hi ha el problema, ja que els independentistes recelen d’una investigació que faci el mateix CNI, sobretot després de sentir les paraules despectives de Robles, que van caure com un gerro d’aigua freda, especialment a ERC. Per això els grups que van subscriure el comunicat conjunt també reclamen una investigació interna del Congrés sobre els cinc diputats presumptament espiats.

Un dels arguments del PSOE és que en una comissió d’investigació no es poden revelar secrets però hi ha precedents que demostren que sí que es pot, sempre que ho autoritzi el govern. Així va passar per exemple en la comissió d’investigació sobre els atemptats de l’11-M, on es van desclassificar documents del ministeri de l’Interior. Tot i així, en aquella ocasió el ministre de Defensa, José Bono, també es va negar a fer públics els informes del CNI.

Dimissions?

Una altra de les peticions de l’independentisme és que hi hagi assumpció de responsabilitats polítiques, és a dir, dimissions. I aquí tots els focus apunten cap Robles i la mateixa directora del CNI. Al govern espanyol, però, aquesta petició els sembla extemporània. “Si ni tan sols sabem què ha passat”, afirmen. Mentrestant, la senadora d’ERC Laura Castel va portar la qüestió a l’Assemblea del Consell d’Europa.

Tot plegat passava a 48 hores que es voti al Congrés la convalidació del decret sobre mesures contra els efectes de la guerra que, entre altres coses, rebaixa el preu de la gasolina i dels lloguers. ERC no ha volgut avançar quin serà el sentit del seu vot i el PSOE va centrar ahir tots els seus esforços a pressionar el PP perquè en faciliti l’aprovació. A la Moncloa ahir no acabaven de creure’s que ERC pugui tombar el decret i menys encara que puguin trencar amb ells a causa del Catalangate. “Ja hem passat per aquest escenari en altres ocasions”, deien. “Són uns inconscients”, responien a ERC.

Així les coses, aquest matí parlarà per primer cop el president espanyol, Pedro Sánchez, que haurà de respondre una pregunta de Gabriel Rufián a la sessió de control. La resposta pot ser clau per al futur de la legislatura.

Les propostes per resoldre la crisi institucional

Defensor del Poble

El Defensor del Poble ha decidit obrir una investigació sobre el Catalangate. La institució analitza la hipotètica “utilització inadequada” de Pegasus que “hagi pogut posar en risc l’exercici de drets fonamentals”, en concret “el dret a la privacitat”, va informar Efe.

Comissió de secrets

El Congrés desbloquejarà la comissió de secrets oficials perquè s’hi pugui tractar el cas de l’espionatge a l’independentisme i obrir-la perquè ERC i JxCat també hi participin. La presidenta de la cambra va proposar una fórmula per esquivar el veto de PP, Vox i Cs.

Investigació del CNI

La Moncloa va anunciar l’obertura d’un “control intern” al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) per investigar el cas de ciberespionatge als independentistes. El govern espanyol també va mostrar disposició a desclassificar documents secrets.

Dimissions

Els partits independentistes afectats per l’espionatge no en tenen prou amb una investigació. Reclamen que s’assumeixin responsabilitats i que hi hagi dimissions. Però el govern espanyol no està disposat, de moment, a deixar caure ningú.

Comissió d’investigació

El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va descartar ahir la petició dels partits independentistes afectats pel Catalangate d’obrir una comissió d’investigació específica i pública -a diferència de la comissió de secrets oficials- al Congrés perquè investigui els fets.