La batalla pel relat es lliura a l’exterior

BarcelonaA partir del 12 de febrer la seu del Tribunal Suprem a Madrid serà l’epicentre polític del país, però l’eco del judici als principals líders independentistes arribarà molt més enllà. Amb la vista fixada en el ressò internacional, la Generalitat i l’Estat fa temps que han multiplicat la seva feina diplomàtica per intentar guanyar la batalla del relat. Fins al punt que el govern espanyol ha posat en marxa una campanya per “contrarestar la desinformació independentista” i defensar als ulls del món que “Espanya és un país lliure”. Una batalla pel relat que serà clau en una causa que, amb tota probabilitat, acabarà al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

Conscient que durant els mesos previs a l’1-O l’independentisme es va imposar en aquest terreny -fonts del PP admeten que la Generalitat era molt més proactiva que l’executiu de Mariano Rajoy a l’hora, per exemple, d’atendre la premsa internacional-, el govern de Pedro Sánchez ha impulsat la secretaria d’estat Espanya Global, capitanejada per Irene Lozano i dotada amb un pressupost previst d’1,06 milions d’euros, segons va explicar la mateixa secretària divendres al Congrés, on va celebrar que per primera vegada es destinés una partida específica a defensar “la reputació del país”. Dies abans, Lozano havia explicat que des del ministeri d’Exteriors espanyol s’estaven preparant vídeos, campanyes en xarxes socials i col·loquis. “Som conscients que hi ha molt en joc i que cal fer-ho bé”, afirmava aleshores.

En el marc d’aquesta estratègia, Lozano ha fet una minigira els últims dies que l’ha portat a Brussel·les i Londres i que ha coincidit amb el llançament del primer vídeo d’Espanya Global, on es poden veure una sèrie de personalitats espanyoles -des de la banquera Ana Botín fins al xef José Andrés i la directora de cinema Isabel Coixet- lloant Espanya com un país “lliure i integrador”.

La Generalitat no s’ha quedat de braços plegats. El conseller d’Exteriors, Alfred Bosch, també era a Londres divendres defensant a la BBC que el judici que començarà d’aquí nou dies no tenia base “perquè a Catalunya no hi va haver violència”. També aquesta setmana l’expresident Carles Puigdemont ha estat a Dublín alertant que a Espanya la democràcia “està en risc” perquè “els drets bàsics han sigut suspesos de facto ”. La figura de Puigdemont -que ha quedat fora del judici perquè els tribunals alemanys van rebutjar extradir-lo per rebel·lió- serà clau també en la projecció exterior que l’independentisme vol donar a tot el que passi al Tribunal Suprem. Com la del president, Quim Torra, que ahir va avisar que tant ell com la resta del Govern tenen intenció d’exercir d’“altaveu” de “presos i exiliats” durant el judici i que “multiplicaran” les visites a nivell internacional per fer arribar el “clam de justícia” a tot el món.

Arribar a la resta de l’Estat

Però l’independentisme no només vol aprofitar el judici per fer arribar a Europa la injustícia que, segons el seu parer, suposa la causa contra els seus principals dirigents. Fonts sobiranistes confien que els interrogatoris als principals acusats -que seran televisats- també serveixin per intentar fer arribar el seu punt de vista als ciutadans de la resta de l’Estat que, diuen, “s’hagin pogut creure fins ara el relat de la violència”. De fet, en el marc d’aquesta estratègia, les defenses dels acusats han debatut les últimes setmanes sobre la conveniència de citar segons quins testimonis com Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría -que podrien aprofitar les seves declaracions per provar d’imposar entre l’opinió pública el seu relat sobre els fets.

En aquesta línia l’ANC i Òmnium, però també ERC, preveuen dur a terme accions en unes quantes ciutats espanyoles durant el judici, començant per Madrid, on volen fer una manifestació el primer cap de setmana després de l’obertura del judici oral. La batalla pel relat, doncs, no només es desenvoluparà dins el Tribunal Suprem.