Governabilitat a l'Estat

La batalla PSOE-PP per triar el magistrat que hauria de jutjar Ábalos i el fiscal general

El president (o presidenta) de la sala penal sempre forma part del tribunal que jutja aforats

Al centre, el magistrat del Tribunal Suprem Andrés Martínez-Arrieta, i a la dreta de la imatge, la magistrada Ana Ferrer
03/12/2024
3 min

MadridAcabarà anant a judici el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz? I el diputat José Luis Ábalos? Actualment el Tribunal Suprem té dues causes obertes en què estan investigats tots dos per la seva condició d'aforats, un com a màxim responsable del ministeri públic i l'altre com a membre de les Corts espanyoles. L'ofensiva judicial del PP i d'associacions vinculades a l'extrema dreta per fer caure Pedro Sánchez fa encara més rellevant l'elecció que en les pròximes setmanes haurà de fer el Consell General del Poder Judicial (CGPJ): el nou president o presidenta de la sala segona del Suprem, és a dir, el successor de Manuel Marchena, que aquest dijous acaba mandat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El magistrat que ocupa aquest càrrec integra sempre el tribunal que jutja persones aforades. Per tant, o bé Andrés Martínez Arrieta o bé Ana Ferrer seran un dels set que jutjarien García Ortiz o Ábalos en cas que els seus casos arribessin a judici. Hipotèticament també Pedro Sánchez, si aquestes acusacions populars exercides per entitats d'extrema dreta o pel PP aconsegueixen el seu objectiu de conduir el president espanyol al banc dels acusats, ja sigui per la causa que afecta ara la seva dona, Begoña Gómez, o pel cas Koldo. La setmana passada els dos magistrats van complir amb el tràmit de comparèixer davant la comissió de qualificació del CGPJ per defensar la seva candidatura.

Precisament, Ferrer va apostar per millorar "l'aparença d'imparcialitat" de la sala d'aforats, atès que la seva composició no està regulada per llei. Al seu entendre és important fer-ho, i mentrestant caldria fer "algun retoc". En aquest sentit, defensa que el president no presideixi la sala d'admissions que designa l'instructor per iniciar el procediment i també la sala d'enjudiciament que acabarà jutjant-lo. O l'una o l'altra. Així es reduiria el caràcter "presidencialista" que s'acostuma a atribuir a la sala segona del Suprem, va indicar Ferrer. Justament aquesta és una característica que s'ha associat a Marchena al llarg del seu mandat.

En la seva compareixença, Ferrer també va argumentar la conveniència d'escollir una presidència "estable", tenint en compte que en el pròxim mandat –són de cinc anys– hi haurà fins a cinc magistrats que es jubilaran. Un d'ells és el seu contrincant, Martínez Arrieta, que va prometre "mantenir les relacions personals excepcionals" entre els integrants de la sala segona durant els dos anys i mig que podria ostentar la presidència. Els altres magistrats que culminaran la seva trajectòria pròximament són Juan Ramón Berdugo, Andrés Palomo, Julián Sánchez Melgar i Luis Hurtado. Es dona la circumstància que tots cinc estan alineats amb l'ala dreta de la judicatura.

Equilibrar la sala segona

El gran tema del pròxim lustre i que té entre cella i cella el ministre de Justícia, Félix Bolaños, és equilibrar ideològicament una sala que està desproporcionalment escorada cap a tesis conservadores. Dels 15 membres, només tres són considerats del sector progressista: Ferrer, Javier Hernández i Susana Polo. Marchena ha tingut uns mandats plàcids com a president, amb molt poca oposició interna, especialment perquè la gran majoria dels seus components ja combregaven amb les seves tesis. A més, s'explica entre passadissos judicials, el seu estil de lideratge ha fet que més d'un es pensés dues vegades emetre un vot particular.

Amb aquest escenari, el PSOE i el sector progressista de la cúpula judicial volen començar a revertir la tendència amb l'elecció de Ferrer. Ara bé, per la seva banda el bloc conservador té el mateix interès per frenar aquestes aspiracions. Hi ha veus que apunten que per a Marchena, amb ascendència a la dreta judicial, seria difícilment digerible que Ferrer fos la seva presidenta, després del dur vot particular que va emetre contra la seva decisió de no aplicar l'amnistia. De la mateixa manera, serà molt complicat que en els pròxims anys el bloc progressista vagi nomenant magistrats pròxims per substituir els que es vagin jubilant, però esperen a poc a poc anar equilibrant la balança.

stats